Unitat política entre els governs catalanòfons

PalmaObtenir el certificat d’un nivell de català és possible als principals territoris de llengua catalana i, a més, poden ser convalidats i homologats entre ells. Així és com s’estableix en cadascun d’aquests territoris -Illes Balears, País Valencià i Catalunya- a través dels departaments de Política Lingüística i la seva legislació, en què es marquen aquelles titulacions que són equivalents als certificats de coneixements de català. Això significa, posem per exemple, que un menorquí amb el certificat de català de nivell C2 expedit per la Universitat de les Illes Balears, a qui es demana el certificat C2 com a requisit o mèrit per treballar a l’administració pública a Catalunya, el títol li servirà perfectament, sense necessitat d’haver de tornar a fer una prova, en aquest cas expedida per la Generalitat de Catalunya.

Tot això sembla obvi, tenint en compte que el català és oficial en tots tres territoris -al País Valencià s’anomena valencià-, però entre la ciutadania hi ha hagut sempre un neguit a l’hora de realitzar tràmits burocràtics en els quals la demostració d’estar en possessió d’un certificat d’un determinat nivell de català suposava tota una odissea. Així s’ha viscut en alguns territoris, com per exemple al País Valencià, quan el govern del Partit Popular utilitzà les polítiques lingüístiques en detriment i divisió de la llengua catalana. En aquest sentit, el director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenzano, reconeix que “hi va haver un període d’hostilitat” a tot aquell que no tenia un títol de català expedit per l’administració valenciana, en aquest cas la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV).

Tanmateix, els departaments de Política Lingüística de totes tres autonomies comencen a establir llaços per arribar a consensos per treballar conjuntament i de manera coordinada en els diferents processos que es realitzen per expedir els títols de llengua.

Treball conjunt entre governs

Des del Govern balear, la primera passa ha estat el retorn a l’Institut Ramon Llull, el qual atorga títols de català a l’exterior. No obstant això, la directora general de Política Lingüística, Marta Fuxà, afirma que el seu departament ha hagut de tornar a posar-lo en valor i en funcionament després que la legislatura anterior traslladàs les competències de Política Lingüística a l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Al País Valencià, Rubén Trenzano afirma que “en aquest 2016 derogarem el Decret del 1995 -darrera legislatura dels socialistes abans que el PP hi entràs en coalició amb Unió Valenciana- per crear-ne un altre en el qual finalment s’incloguessin els sis nivells de llengua establerts en el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües, ja que, fins ara, la JQCV n’expedeix quatre: coneixements orals, grau elemental, grau mitjà i grau superior. Trenzano explica que amb aquesta acció el Govern valencià engegaria un acostament més directe cap a la resta de territoris en matèria de política lingüística que fins ara no existia i començar a posar punts en comú.

Tan sols una institució competent

Tot i l’equivalència dels títols de català entre els territoris, a més dels expedits per cadascun dels departaments de Política Lingüística, també cal destacar els expedits per l’Escola Oficial d’Idiomes i les universitats. Així, un total de tres organismes s’encarreguen d’expedientar el nivell de català a tot aquell que ho desitgi. No obstant això, la creació d’una sola institució que sigui capaç de portar a terme l’expedició de títols en català “seria la situació idònia”, afirma la directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, qui afegeix que seria una acció amb què de “manera simbòlica” es demostràs la unitat de la llengua en els Països Catalans. Però la posada en marxa d’aquesta institució “és inviable actualment”, afirma Marta Fuxà. Per altra banda, Rubén Trenzano reconeix que seria “desitjable” un únic organisme, perquè així s’adaptarien les certificacions expedides per tots tres governs. Damunt la taula hi hauria moltes possibilitats d’establir una única institució que dotàs de titulació en català, com podria ser la Xarxa Vives d’Universitats o l’Institut Ramon Llull. Pel que fa a la funcionalitat dels certificats, però, són un requisit a l’administració i funció pública a Catalunya; ho serà a les Illes Balears, mentre que al País Valencià, en canvi, és un requisit a l’educació però és un mèrit a la resta de funcions públiques, malgrat que es treballa “no només per fer-ne un requisit, sinó perquè es faci ús del valencià a l’administració”, afirma Trenzano.