Venècia: un David contra els Goliat de la mar

PalmaUnes 18.000 persones varen participar el 18 de juny en un referèndum popular sobre la conveniència que els creuers, de dimensions cada vegada més grans, continuïn travessant el Gran Canal de Venècia. El resultat, aclaparador: el 98% va votar que no. Els seus impulsors, el Comitato Nograndinavi (Comitè No a les grans embarcacions), varen qualificar la participació d’“èxit clamorós”. “És sorprenent que hàgim obtingut aquest nivell de participació amb una campanya sense suport mediàtic ni institucional i que s’ha pogut fer gràcies a la tasca de 200 voluntaris”, assenyala a l’ARA Balears Maria Fiano, membre de l’esmentat Comitato.

“Els creuers representen una forma de turisme insostenible tant per les seves dimensions com per la quantitat de residus que deixen. En el cas d’un ecosistema tan fràgil com el de la nostra llacuna, no podem fer res més que oposar-nos a aquests economonstres”, afegeix. El Comitato va néixer el 2011, però la lluita, assenyala Fiano, neix molt abans. “Des del 2006, més o manco, associacions ecologistes i veïnals denuncien els problemes de contaminació i desastre hidrogeològic causats pel pas de les grans embarcacions”, explica. “Amb els anys, però, ha anat augmentant el nombre i la mida de les naus i cada vegada tenim més suport”, conclou.

Només l’any passat, afirma, un miler d’embarcacions de gran mida varen travessar el Gran Canal i el canal de Giudecca, les principals artèries d’aquesta singular ciutat. Poden arribar a pesar fins a 130.000 tones i amidar com tres camps de futbol d’ample i 60 metres d’alt. Un edifici de set o vuit plantes flotant, asssenyala.

Turistització o desertització?

Els creuers no són l’únic problema que pateix la ciutat lligada al turisme de masses. “Aquí no hi ha gentrificació, hi ha desertització”, apunta Marco Gasparinetti, del Grup 25 d’Abril, una organització que denuncia els efectes de la turistització extrema de Venècia. “Els darrers 40 anys, la Venècia insular ha perdut la meitat de la població: de 100.000 persones hem passat a ser 50.000”, certifica Emanuele del Carlo, de Reset, una altra organització que analitza el fenomen. El nom de l’entitat, explica Del Carlo, es deu a la convicció que la ciutat ha de fer, justament, un reset i començar de nou.

“El problema principal no és el turisme, és la manca d’una economia que no estigui lligada al turisme”, afegeix. “Qui hi guanya, amb el turisme, no ha diversificat la seva activitat i contribueix d’aquesta manera a un monocultiu que té com a subproducte la desertificació cultural i l’extinció dels serveis als ciutadans, que són substituïts per serveis, molt més lucratius, als turistes”, conclou.

Maria Fiano afegeix una dada que escarrufa: cada dia, de mitjana, 50.000 persones visiten Venècia; és a dir, el mateix nombre de residents que hi ha. Si Palma hagués de suportar la mateixa pressió, hauria de rebre uns 157.000.000 de turistes anuals. “És obvi que aquestes xifres són desproporcionades”, assenyala Fiano. “El problema és que no es tracta d’un problema nou. Ja fa 30 anys, com a mínim, que això s’adverteix i l’Ajuntament ha fet molt poca cosa per tal d’aturar-ho”, conclou. La lluita, per tant, continua.