“Veritables desgavells” produïts per l’intrusisme

PalmaEl Gremi de Margers de Mallorca considera que hi ha “vertaders desgavells” en construccions de pedra en obra pública, ja sigui perquè estan fetes per mà d’obra no qualificada o perquè són tipologies que no són pròpies de les Balears, dos aspectes directament relacionats amb l’intrusisme professional.

“No és que ens llevin la feina, és que ho fan malament i nosaltres volem feina ben feta”, aclareix Lluc Mir, president del Gremi de Margers, quan se li demana per l’intrusisme a la seva professió. “Hi ha feines molt discutibles, de pèssima qualitat, que després d’un any o dos s’esbaldreguen i estan a punt de caure”, afegeix el marger.

Tipologies típiques

Mir també critica que a les Illes es poden trobar construccions que no són típiques d’aquí, com a conseqüència d’haver contractat mà d’obra d’altres indrets. De fet, sense sortir de Mallorca -comenta Mir-, són evidents, i molt, les diferències entre les tipologies típiques de Sóller i les de Llucmajor, per posar-ne només un exemple. A pesar dels desgavells, Mir considera que l’ofici de marger a Mallorca està molt viu i té moltíssima qualitat”, fins al punt que les Balears són “l’enveja d’altres bandes”, encara que no sempre ha estat així. Fa 30 anys, recorda el president del Gremi de Margers, hi havia el perill de desaparició d’aquest ofici. Als joves no els interessava, preferien canviar... I va ser quan es va posar en marxa l’Escola de Margers del Consell de Mallorca.

Aquesta escola o aprendre treballant amb un mestre marger eren les dues possibilitats de formació que hi havia. Ara, no hi ha un ensenyament oficial i és una reclamació del col·lectiu.

Margers i matèria primera

El Gremi està impulsat per cinc margers amb bastants anys d’experiència, però és difícil quantificar els margers en actiu a les Illes. El president del Gremi calcula que n’hi pot haver fins a 300 només a Mallorca, alguns d’especialitzats en feines més rústiques, d’altres que tiren cap a treballs més fins o d’especialitzats a esculpir...

Un altre motiu d’aquest alt nivell, que segons Mir situa Mallorca en el “top mundial” de la construcció en pedra en sec, és la matèria primera, ja que “la pedra viva és molt bona”. “La pedra de Santanyí, el marès... permeten diferents elaboracions: des d’un talaiot fins a la Seu”, afegeix el marger.

“Els marges de la carretera de Lluc, el Salt de la Bella Dona, amb aquella alçada..., hi ha veritables proeses, filigranes”, destaca.

Lluc Mir parla sobretot del seu ofici a Mallorca, perquè és el que coneix de primera mà, però també de Menorca, on hi ha parets, barraques i talaiots...

Un projecte de futur immediat del Gremi és organitzar un encontre amb professionals d’altres llocs, com Amèrica, Irlanda i la resta de països que participen de la candidatura de pedra en sec. El Gremi de Margers dóna suport a la campanya per declarar la tècnica de pedra en sec Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.