Els vestigis del que fou l’illa del blat

PalmaA Formentera, els recursos terrestres i marins han condicionat notablement la vida de l’illa i és que, moltes vegades, la frontera entre valor cultural i natural a la pitiüsa menor és difícil d’establir. N’és una prova l’amplitud del patrimoni etnològic, que constitueix tot un conjunt de vestigis d’aprofitament sostenible dels diferents recursos naturals. D’aquest extens patrimoni, en destaquen els molins per fer farina.

Agricultura

La presència dels molins a l’illa va lligada a la importància que va tenir l’agricultura a Formentera, especialment en el conreu del cereal, ja que aquest constituïa la base alimentària de la població.

Però per elaborar el pa feia falta moldre el gra i convertir-lo en farina, un procés que inicialment es feia mitjançant molins de sang, anomenats d’aquesta manera perquè funcionaven amb la força d’un animal que voltava i n’accionava les moles. Es tractava de molins relativament petits i que se solien ubicar en alguna dependència propera a la casa.

Molins de sang

Els anomenats molins de sang activats per tracció animal eren, doncs, el sistema més antic per moldre el pa i fer farina. Ara bé, l’orografia de l’illa de Formentera, exposada a tots els vents, va facilitar la substitució d’aquell mecanisme per molins de vent. Els tres més antics, documentats ja en el segle XVIII, són el molí d’en Tauet, de 1773; el molí Vell de la Mola, de 1778, que actualment es pot visitar, i el de ses Roques, de 1797. En canvi, els dos que hi ha a sa Mirada, el d’en Botigues de la Mola i el d’en Simó del cap de Barberia, que ja ha desaparegut, es varen construir al llarg del segle XIX.

I és que a Formentera arribaren a funcionar set molins de vent per moldre el gra: el Vell de la Mola; el d’en Botigues, també a la Mola; el d’en Teuet i el de ses Roques, a prop de Sant Ferran; els d’en Mateu i d’en Jeroni, situat al ponent de l’església de Sant Francesc Xavier, i el ja desaparegut molí d’en Simó, al cap de Barberia. Tot aquest conjunt de patrimoni etnològic comparteix una mateixa tipologia de construcció i de mecanisme, caracteritzada per la torre cilíndrica i sis antenes o aspes.

Molí Vell de la Mola

El molí Vell de la Mola està documentat des de l’any 1778 i és un dels set molins de vent fariners que existien a l’illa. És el que està més ben conservat de tots, ja que fins i tot manté la maquinària completa. Està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Cultural de Formentera amb grau de protecció A i actualment és titularitat de la Fundació Illes Balears, que el va comprar el 25 de novembre de 1993.

Molí d’en Botigues

Ubicat a la Mola, d’aquest molí no se n’ha trobat documentació de quan fou construït, encara que algunes fonts orals indiquen que és del final de segle XIX. Malgrat que la seva activitat no va durar gaire, en Botigues va deixar de moldre devers els anys cinquanta del segle XX.

Molí de ses Roques i d’en Teuet

Del molí de ses Roques, n’existeixen documentacions que citen que ja existia el 1797. Sembla que aquell mateix any, Bartomeu Torres Bet el va fer inscriure a nom seu. Pocs dies després va ser venut a Bartomeu Planells i, posteriorment, passà a la família Mayans Teuet, també propietària del molí d’en Teuet. L’any 1936 ja va deixar de moldre i des d’aleshores que es va anar deteriorant, fins que a la dècada de 1960, es va adaptar com a habitatge i s’annexionà a una casa de nova construcció. El molí d’en Teuet és el primer molí fariner de vent que es troba documentat a Formentera. Fou dia 11 de maig de 1773, quan Francesc Aís el va vendre a Bartomeu Mayans ‘Teuet’ i des d’aquella data, el molí sempre ha estat propietat d’aquesta família que encara avui dia posseeix. El molí va deixar de moldre el 1964.

Els molins de la Miranda

El molí d’en Mateu i el d’en Jeroni se solen anomenar conjuntament com els molins de la Mirada o la Miranda, senzillament. El d’en Mateu és el que està ubicat més a prop de l’església de Sant Francesc Xavier i va ser construït per la família Verdera Mateu - segons indiquen les documentacions- durant el segle XIX, atès que no s’esmenta en la reial capbrevació de Miquel Gaietà Soler de 1797. Va deixar de funcionar en la dècada dels anys 1950.

Per la seva banda, el molí d’en Jeroni va ser edificat per la família Tur Jeroni i, si tenim en compte que tampoc no es mencionava en la reial capbrevació, cal pensar que també fou aixecat durant el segle XIX i que va funcionar igualment fins als anys cinquanta.

Molí d’en Simon

Estava situat a la vénda del cap de Barberia i era de la família Torres Simon. Devers el 1950, la torre va ser tomada, de manera que actualment tan sols es conserven petits rastres del punt on s’aixecava el molí.

Queda palès, doncs, el ric patrimoni de l’illa de Formentera i la importància dels molins, claus per entendre’n la història.