El vicerector de la UIB admet que no es varen investigar a fons les primeres sospites sobre Escribá

PalmaEl vicerector d'investigació de la UIB, Jaume Carot, ha admès aquest dijous al Parlament que va investigar de manera superficial les sospites que una científica de l'equip del doctor Pablo Escribá, principal investigat en el cas Minerval, li va confiar l'any 2014 sobre els resultats que s'incloïen en una patent d'un producte contra l'alzhèimer, en la qual havia participat.

"La investigadora em va venir a veure i em va dir que sospitava que aquells resultats havien estat inventats", ha explicat davant la Comissió de Cultura, Educació i Esports. Carot ha afegit que va transmetre els dubtes a Escribá i que aquest li va confirmar que els resultats els havia obtingut un altre laboratori. "Vaig comprovar que el laboratori existia i es dedicava a fer aquest tipus de proves", ha assenyalat. Per tant, no s'hi va posar en contacte per certificar que el que deia Escribá era cert. Això sí, va consultar amb experts del seu entorn que li varen confirmar que és "una pràctica comuna" que aquest tipus de feines es divideixin en diferents laboratoris.

En el torn de rèplica, Carot ha insistit que va obtenir d'Escribá "una resposta més que plausible" i, d'aquesta manera, va donar per tancat el tema. Carot no ha contestat al diputat de Podem, Carlos Saura, que li ha retret que aquesta explicació feia pensar que no s'havien investigat a fons els dubtes sobre la veracitat de les dades de la patent. És més, ha considerat "estrany" que la investigadora que va denunciar els fets reclamàs sortir d'aquesta patent, un fet inusual en el món científic, i que a la vegada reclamàs uns doblers que se li devien d'unes altres patents, en què també figurava com a coinventora juntament amb Escribá.

Carot ha admès, així mateix, haver participat en una reunió el 2013 amb el llavors director general de Farmàcia, el vicerector d'Innovació, Jordi Llabrés, i el mateix Escribá en la qual es va instar el catedràtic a retirar la "publicitat enganyosa" que l'empresa Lipopharma, fundada per ell mateix, feia d'un producte contra l'alzhèimer.

"Hi havia una publicitat que podia donar falses esperances a humans", ha assegurat. "Ho vàrem parlar i la publicitat es va retirar", ha afegit, malgrat admetre que "no tenc la memòria tremendament clara respecte d'aquest tema". Amb tot, ha assegurat que, arran d'aquest incident, "es va controlar moltíssim qualsevol cosa que fos excessivament entusiasta". Posteriorment, ha explicat que la UIB rep uns 25.000 euros anuals en concepte de 'royalties' de la patent del Minerval.

L'expedient de Casas descartava les sospites

Carot ha negat que els famosos "rumors" que afirmà, quan esclatà l'escàndol, que havia sentit sobre Escribá des de 2011 fossin "insistents". "Jo mateix només els havia sentit dues vegades abans de la seva detenció", ha assegurat. Quant a l'expedient que va iniciar la rectora anterior, Montserrat Casas, el 2011, a partir d'una altra denúncia contra Escribá, Carot ha revelat que es va tancar "de facto" el desembre de 2014 perquè les conclusions afirmaven que "no es pot demostrar que el Minerval s'hagi distribuït a la UIB".

Finalment, davant la insistència de la diputada de Ciutadans, Olga Ballester, Carot ha admès que va mantenir converses amb Escribá al llarg dels anys sobre aquests "rumors". Pel que fa a les explicacions del catedràtic, el vicerector s'ha limitat a comentar que assegurava que "són rumors, gent que em vol mal".

Escribá subminstrà Minerval 12 anys abans del primer assaig clínic

Les explicacions del rector

Carot ha comparegut, conjuntament, amb el rector, Llorenç Huguet, qui ha revelat que es varen traslladar els fets a la Fiscalia quan cinc testimonis varen expressar, per escrit, a la voluntat de declarar. Un any abans, es va entrevistar amb un altre possible testimoni que, finalment, va fer marxa enrere. Huguet ha reiterat que la decisió d'anar a la Fiscalia la va prendre de manera conjunta amb la presidenta del Consell Social de la UIB, Xisca Mas, que va ser la persona que va rebre la denúncia. "Tant de bo se m'hagués ocorregut signar la carta", ha dit quan se li ha retret que la denúncia va ser interposada per Mas.

El rector ha recordat que els resultats de l'experiment clínic que s'està realitzant en pacients amb Minerval han estat presentats recentment en un Congrés Internacional a Chicago i que han estat qualificats d'"esperançadors". En aquest sentit, ha revelat que fa poc ha descobert que "un company de departament" va adquirir Minerval deu anys enrere per a la seva mare, qui va acabar morint "però que va registrar una reducció en el seu glioma arran de prendre el medicament". Aquesta persona, ha afegit, li va assegurar que no se sentia estafada "perquè li varen dir que era un producte experimental".

Huguet ha afirmat, també, haver mantingut contactes informals amb familiars afectats, a través de l'Associació espanyola contra el càncer, i que ha pogut constatar que en molts casos "es varen sentir enganats quan va sortir la notícia, però després la seva percepció ha anat canviant". En aquest sentit, ha anunciat que, a principis de juliol, mantindrà una reunió formal amb afectats en què explicarà el que s'ha fet i què es preveu fer "perquè no hi hagi més Minervals". Amb tot, en un altre moment de la compareixença, ha assegurat que "seria un insensat si prometés que no tornarà a passar", tot recordant que la UIB té més de 700 investigadors.

Finalment, ha assenyalat que "tot això ens ha ensenyat la necessitat de promoure mecanismes que ens ajudin a dur-ne més control". "Per nosaltres ha estat una lliçó que no ha estat agradable. Amb l'autocrítica que puguem fer, s'ha d'intentar esmenar aquestes coses que no s'han pogut fer", ha conclòs.

La resta de les explicacions han seguit la línia del que Huguet ha anat explicant des de l'esclat de l'escàndol. Els arguments del rector i el vicerector no han convençut Podem ni Ciutadans, els dos partits que havien sol·licitat la compareixença. PP, PSIB i MÉS per Mallorca, en canvi, s'han mostrat condescendents i s'han limitat a expressar suport a l'equip de direcció i a desitjar que el prestigi de la Universitat no quedi malmès.