El voltor negre, patrimoni i referent
Avui, 3 de setembre, és el Dia internacional de conscienciació sobre els voltors, instituït per posar en relleu la importància d’aquestes aus i els greus problemes que els afecten
Soci del GOB i VoltonerAvui, 3 de setembre, és el Dia internacional de conscienciació sobre els voltors, instituït per posar en relleu la importància d’aquestes aus i els greus problemes que els afecten en distintes regions del món, en especial a l’Índia (on més del 90% han estat víctimes d’un medicament veterinari) i a l’Àfrica, on en moren milers per pràctiques clandestines d’enverinament de carnívors. Afortunadament, en altres regions del món la situació és diferent: la Península té avui una població fabulosa (més de 25.000 parelles de voltor lleonat, més de 2.000 de negres, 1.500 de miloca i 130 de trencalòs), avui valorada i protegida per la societat.
A Mallorca tenim el privilegi de mantenir la darrera població insular del món de voltor negre, en plena expansió; i l’illa va ser colonitzada de forma natural pel voltor lleonat, que s’hi ha assentat satisfactòriament. Menorca disposa d’una població excel·lent de miloca, estable, i algunes parelles s’han establert a Mallorca en els darrers anys. Els voltors de les Balears estan millor que fa cinquanta o setanta anys, i això es deu a factors molt diversos: la feina d’entitats privades diverses que han seguit les passes pioneres de la Societat d’Història Natural o el GOB, de pagesos i de propietaris sensibles, de l’administració i de centenars de particulars i voluntaris que, en un moment o altre, han participat de recomptes, vigilància, estudis i sensibilització social. Sense tots aquests esforços, les coses no estarien tant bé. Però també és fonamental el manteniment de l’activitat ramadera: sense bestiar, no hi hauria voltors. Sense pagesos, sense la política agrària comuna, aquestes espècies no tendrien aliment, i s’esvaïrien. Mantenir, per tant, els aprofitaments ramaders, de la Serra especialment, és fonamental, també per als voltors.
Cal destacar la tasca dels voluntaris, iniciada fa 45 anys amb els primers recomptes. Enguany, el GOB amb ajuda de la UIB prepara un cens fotogràfic que requerirà la màxim participació. Animam els interessats a posar-se en contacte amb l’entitat per assegurar un nou èxit per al projecte (conservacio@gobmallorca.com).
Una darrera reflexió: els voltors formen part del patrimoni natural dels illencs, i els hem de conservar per a les persones, perquè ens poguem emocionar amb el seu vol, perquè els joves puguin compartir amb les generacions anteriors la bellesa de la vida espontània que ja era pròpia de l’illa abans que els humans la poblàssim (el voltor negre va menjar myotragus fa centenars de milers d’anys). Els voltors són de tothom perquè no són de ningú. Necessiten, evidentment, tranquil·litat en les llargues setmanes d’incubació del seu únic ou, en els mesos en els quals el poll es desenvolupa en els seus nius formidables. Però fora de l’època crítica, i durant tot l’any en la major part dels seus territoris, no és incompatible amb la presència humana. Per tant, usar-los com a excusa per a prohibicions abusives és una manipulació que s’ha de rebutjar. En alguns casos, s’ha arribat a l’extrem lamentable que persones que han col·laborat molt activament a conservar els voltors i el patrimoni natural es veuen tractades com a problema i limitats en els seus drets. Si volem posar en valor la nostra fauna, si volem atreure turisme naturalista, hem d’acceptar que cal compartir el territori, de la forma tan ordenada i regulada com sigui necessari, però sense exclusivismes abusius: el futur de la Serra no pot ser ni la massificació ni l’exclusió generalitzades. I els voltors ens poden ajudar a trobar el camí adient.