La xenofòbia creix de manera precipitada a Balears

PalmaLa societat de les Balears està en contra dels immigrants, ja tinguin papers o no els tinguin. És més, aquesta tendència augmenta els darrers anys. Ho reflecteixen les darreres dades disponibles -de 2015- que recull la fundació Gadeso en l’estudi Com veiem els immigrants? I la resposta, en concret, és que gens bé: El 82% dels 900 enquestats tenen una visió negativa dels immigrants regulars. D’aquests, pel 59% l’opinió ve derivada del pensament que ocupen llocs de feina dels autòctons. El 28% pensa que no es volen integrar -opció que ha crescut de manera rellevant des de l’any anterior- i el 13%, que saturen els serveis públics. La tendència d’opinió negativa ha incrementat del 78% el 2012 al 82% el 2015.

El director de la fundació, Andreu Grimalt, pensa que “personalment i des del punta de vista de la fundació” el resultat de l’estudi “preocupa”. Aquest tipus de resposta les atribueixen, sobretot, al fet de veure l’immigrant amb papers “com un competidor directe i, fins i tot, deslleial a l’hora de tenir un lloc de feina”. Això respondria al context de crisi i a establir una resposta fàcil a la falta d’ocupació: “És molt senzill tenir un cap de turc”, opina Grimalt. De fet, segons ell, abans del context de crisi, l’immigrant amb papers no era vist amb tanta negativitat.

Més alarma

Aquest percentatge de persones que considera que els immigrants ocupen llocs de feina dels balears creix alarmantment si la pregunta que es fa als enquestats és més directa. Preguntats si estan d’acord amb l’afirmació que “els immigrants lleven els llocs de feina als autòctons”, un 86% dels balears ho considera afirmatiu. Més alta és la xifra dels que pensen que “si un immigrant quedàs sense feina durant molt de temps, hauria de ser expulsat del país”: un 95%.

Aquí hi entra en joc, per Grimalt, una contradicció: la gent es queixa que “roben” feina, però també que estan molt de temps sense trobar-ne. Però, a més a més, cada cop hi ha més persones que opinen que no només lleven llocs de feina als balears, sinó que es tracta de competència deslleial. Els sous més baixos i les condicions més dures per treballar refermen aquesta fal·làcia. “S’agafa l’immigrant com a cap de turc d’una situació que l’arribada d’immigració no en té la culpa”, hi insisteix Grimalt.

Més enllà del món laboral, Gadeso també recull que és “habitual i preocupant” relacionar l’immigrant amb un delinqüent potencial i, per tant, se’ls vincula a la creixent inseguretat ciutadana. En aquesta línia, el 97% pensa que si un immigrant comet un delicte greu, se l’ha d’expulsar del país. I encara que no hagi comès cap delicte, el 89% de la gent creu que s’haurien d’expulsar els immigrants sense papers. Set de cada 10 pensa que ha de ser amb caràcter immediat.

D’aquestes respostes es pot extreure la pregunta: la gent pensa que els immigrants tenen (els mateixos) drets? I Gadeso també ho planteja als enquestats: “Creieu que els immigrants han de tenir el mateix dret que els autòctons per...?”. Només el 7% troba que tenen el mateix dret per obtenir un lloc de treball en igualtat de condicions; un 9%, a votar a les eleccions municipals; el 15%, a accedir al descompte per transport, i el 10% a portar la família a viure amb ells. I en altres drets bàsics com l’educació o la sanitat? Les dades segueixen la mateixa línia: el 83% considera que no pot accedir a la sanitat en igualtat de condicions, i el 78%, que no pot accedir a l’educació.

Integració

Vuit de cada deu enquestats pensa que si un immigrant no s’integràs (a costums i maneres de viure), hauria de ser expulsat del país. Aquesta dada creix un 13% des del 2014. “Augmenta el percentatge de gent que troba que els immigrants no es volen adaptar i disminueix el dels que opinen que els immigrants no tenen oportunitats reals”, destaca Grimalt. A més, hi ha una altra contradicció: com es poden integrar si la societat no els ofereix les eines imprescindibles per fer-ho, tenint els mateixos drets en igualtat de condicions? “Està disminuint l’oportunitat que hauríem de donar a les persones immigrades per poder integrar-se. Volem que s’integrin, però no els ho permetem”, apunta Grimalt.

Totes aquestes visions continuen donant suport a la idea del cap de turc. Segons Grimalt, “com a col·lectiu, s’està agafant molt com a culpable. Si no d’originar la crisi, de ser responsable que els balears no la puguin superar”. El president de Gadeso assegura que s’està introduint molt aquesta idea dins de la imatgeria col·lectiva i que resulta “molt complicat d’erradicar”.

Gadeso ha recollit en l’estudi aquest augment de tendència. I per Grimalt, el camí que seguirà serà més ràpid cada cop. “Com més rebuig, més identificació com a problema”. L’argumentari de “primer, els de casa” s’endinsa dins la consciència social, sense tenir en compte les circumstàncies que puguin haver empès els immigrants a arribar a les Balears. I no només això, sinó que la gent vol sentir-se ben tractada i en igualtat de condicions si parteix a un altre país per cercar feina, mentre que no vol el mateix per als que venen aquí. Grimalt creu que aquest factor es deu a “un altre context”.

Es pot tractar d’hipocresia i, també, explica factors polítics externs a la Unió Europea. El missatge negatiu “és fàcil que cali entre la ciutadania d’Europa”, recalca Grimalt. Posa l’exemple del Brèxit al Regne Unit, de l’auge de Le Pen a França o la força de partits xenòfobs als Països Baixos. “És molt mal de rompre la dinàmica de simplificació de problemes, però molta gent ho està comprant”, sentencia Grimalt.

“Massa” immigrants

L’informe de Gadeso també descriu que els immigrants que viuen a les Illes Balears “són massa”, segons els entrevistats. Un 82% ho pensa, deu punts percentuals més que l’any 2012. Pel que fa a les polítiques d’immigració, tres de cada quatre ciutadans de les Illes pensa que les lleis que regulen l’entrada i permanència dels estrangers a Espanya són massa tolerants.

En relació amb la crisi dels refugiats, el 67% de les persones preguntades pensa que l’actuació de la UE és dolenta. No perquè se n’acullin pocs (només un 21% creu que s’està donant un tracte indigne a persones desesperades), sinó perquè “la nostra mala situació no ens permet acollir-los”: el 67% dels enquestats així ho pensa. Només un de cada deu, a més, creu que s’està fent “un gran esforç” per acollir les persones que cerquen refugi.