El català ja no és la llengua prioritària de l'Ajuntament de Palma per contestar als ciutadans

PalmaDes de dilluns 10 de juliol el català ha deixat de ser la llengua de resposta prioritària de l'Ajuntament de Palma als ciutadans que s'hi adrecin. Així ho revela un correu intern del Consistori al qual ha pogut tenir accés l'ARA Balears, i que prové del Departament de Qualitat de la Regidoria d'Hisenda, Funció Pública i Govern Interior, que encapçala l'edil Mercedes Celeste. Concretament, la regidora ha ordenat que "la resposta al ciutadà sigui en l'idioma que aquest triï o utilitzi" per adreçar-se a Cort.

Juntament amb això, expliquen que en el moment de registrar les conegudes com a DMS (Demandes Municipals de Serveis) els treballadors hauran de "marcar com a idioma de resposta l'utilitzat pel ciutadà a l'hora d'enviar la seva queixa o suggeriment". Per tant, continua, "hauran de donar la resposta en aquesta llengua, tal com es veurà indicat a la casella 'comunicació al ciutadà'".

Ara bé, aquesta ordre –de moment– només s'ha comunicat a través d'un correu electrònic, i no s'ha fet oficial en forma d'instrucció municipal, encara que aquesta se suposa que és la intenció. En l'esmentat correu del Departament de Qualitat, de la setmana passada, ja s'avançava que el nou equip de govern preveu registrar-ho formalment a través de la Intranet.

La instrucció d'Isern del 2011, el precedent

De fet, l'exbatle popular Mateu Isern ja va fer el mateix amb una instrucció del 2011, en què recordava que "el català té, juntament amb el castellà, el caràcter d'idioma oficial". En aquest document emès des de la batlia, el Consistori donava la instrucció d'"oferir la primera atenció en català i han de continuar en la llengua cooficial elegida per l'interlocutor, respectant la seva opció lingüística". A més, ordenava que "les sol·licituds presentades en castellà s'han de respondre en castellà".

Aquesta instrucció va quedar anul·lada el 2015, amb l'entrada del Pacte en el govern de Cort, i d'acord amb el Reglament de normalització lingüística de l'Ajuntament de Palma de 1987, que estableix principalment que "el català és la llengua pròpia de la ciutat de Palma". Així mateix, determina que "l'administració municipal, com a regla general, tramitarà els expedients en català", d'igual manera que en "els oficis i els escrits dirigits a particulars domiciliats a territoris on el català sigui llengua oficial".

El castellà s'obre pas al Twitter de Cort

Aquest no ha estat l'únic retrocés en normalització lingüística a Cort. El primer va ser amb la incorporació de castellà a les notes de premsa de l'Ajuntament de Palma, les quals ara s'envien en les dues llengües. A més, les publicacions del compte de Twitter del Consistori ha deixat de ser íntegrament en català: des de l'entrada del Partit Popular es pot observar com ara s'intercalen amb el castellà.

Però allà on més clarament han incomplert el Reglament de normalització lingüística ha estat amb l'ús dels topònims de Ciutat. En una publicació del 6 de juliol es pot veure com al compte de Twitter es referien a la plaça del Progrés com a "plaza del Progreso". Cal recordar que el reglament indica que "tots els topònims de la ciutat de Palma i del seu terme municipal tenen com a única forma oficial la catalana".