José Hila: "És clar que tindríem part de responsabilitat si la dreta i l'extrema dreta guanyen"

PalmaJosé Hila assegura que està preparat per tornar a governar Palma per tercera vegada consecutiva –una d'elles, a mitges amb Antoni Noguera (MÉS). Tot i que insisteix que ha estat una legislatura molt difícil, li pesa més tot allò que li queda per fer, com ara que Palma estigui més neta o arreglar la situació de les galeries de la plaça Major, on reconeix que s'han "equivocat". També admet que "de moltes coses que deia fa quatre anys" ara en diu unes altres, com el fet que els creuers no siguin un problema, i nega que la relació amb la presidenta, Francina Armengol, no sigui bona. Pel que fa a les enquestes electorals, que no li donen la majoria, espera que s'equivoquin, "com sempre passa a Palma”. Ara bé, reconeix que tindrien "part de responsabilitat" si guanya la dreta.

Coronavirus, guerra d'Ucraïna, increment dels preus en general... Ha estat una legislatura difícil, però us tornau a presentar. Per què?

— Perquè queden moltes coses a fer, perquè la ciutat m'il·lusiona, perquè crec que tenim un bon equip, i perquè consider que tenim el millor model per a Palma. A més, tenim l'experiència d'haver gestionat, sabem el que volem i estam en contacte amb el carrer.

No obstant això, hi ha males llengües que diuen que per a la presidenta, Francina Armengol, la vostra candidatura no és còmoda. Són rumors infundats?

— Crec que tenim molt bona sintonia, i hem demostrat que aquesta legislatura hem fet moltíssimes coses junts. Per exemple, hem aconseguit que arribi el tramvia a la ciutat, la depuradora, el passeig Marítim, Son Busquets... La veritat és que la relació és bona. Moltes vegades, hi ha rumors i etiquetes, però sovint són antics i no s'han actualitzat, i la gent les continua repetint sense pensar-les.

Pel que fa a la relació amb els socis del Pacte: MÉS i Podem han tingut àrees de pes, tornaríeu a repetir un repartiment similar?

— Abans de les eleccions, no es pot respondre aquesta pregunta, perquè no tenim els resultats. Cada partit es presenta per guanyar i, després, si ha de pactar, pacta. I ho faria ben a gust, amb els socis que he tingut ja dues legislatures.

Hi ha cap àrea que us agradaria tenir o recuperar?

— Una que em fa molta il·lusió, perquè mai l'ha duit el Partit Socialista, és la que té a veure amb Justícia Social, que engloba tot el tema d'igualtat, drets LGTBI, gent gran, joves i migració.

Sigui com sigui, algunes enquestes donen la majoria a la dreta, amb una presència important de l'extrema dreta. Com ho valorau?

— Si fos per les enquestes, jo mai hauria estat batle. I ja són dues legislatures. No sé per quina raó mai encerten en el cas de Palma. En tot cas, les eleccions ja ens han donat a l'esquerra la confiança dues legislatures i jo crec que hi haurà una tercera.

O sigui, esperau que les enquestes s'equivoquin.

— S'equivoquen sempre. Així que esper que continuïn en la mateixa línia.

En cas que no s'equivoquin i encertin, us sentiríeu responsable que la dreta i l'extrema dreta guanyin o arribin a governar?

— Sempre te n'has de sentir responsable. No n'has de fugir. És clar que tindrem una part de responsabilitat si això passa. Però això també és la democràcia: la gent escull en cada moment el que considera. I s'ha d'acceptar. Em resultaria trist que Palma quedàs en mans d'un pacte extrem, i que ens convertíssim en notícia a escala estatal o local constantment per les barbaritats que diuen. No vull que Palma sigui referent en això ni en corrupció, com ha passat anteriorment amb la dreta.

Dins aquest exercici d'autocrítica, quina fita us hauria agradat aconseguir i que ha quedat pendent aquesta legislatura?

— Un projecte que no ens ha sortit han estat les galeries de la plaça Major, no han funcionat bé. No ho hem sabut fer, ens hem equivocat.

Ha quedat encallat.

— Sí, és un projecte molt complicat. Hi ha una part de propietat privada i una pública. Al principi teníem projectes diferents: el Partit Socialista volíem fer una planta més d'aparcaments, per recuperar places, i la resta de grups, unes galeries. I com que la majoria guanya, es va tirar endavant, però les galeries no estan obertes. Jo crec que sortirà, però necessitam més anys.

Fent balanç de la legislatura, considerau que el moment en què la Pride Week de l'any passat va fer trontollar el Pacte ha estat el moment més complicat?

— No. La pandèmia, sense cap dubte. La pandèmia ha estat un any i mig, i el que em comentes, una setmana. I no era un tema en què perillàs la vida de ningú. El més complicat com a ajuntament, com a govern, i personalment, ha estat la pandèmia. Jo recordaré tota la meva vida quan em van posar damunt la taula el decret per tancar-ho tot. Quan et presentes a les eleccions penses que faràs més parcs, equipaments públics, poliesportius... I això era fer el contrari.

I, a la inversa, el més satisfactori va ser l'aval de la justícia de la zonificació per prohibir el lloguer turístic a plurifamiliars?

— Aquest ha estat un d'ells. Quan vàrem decidir-ho, que vam ser els primers a tot Europa, vàrem tenir molts d'atacs i querelles criminals, perquè, quan ets valent, ja gent vol que ho paguis. Però el temps posa cadascú al seu lloc, i ara moltes ciutats agafaran aquesta sentència de referent per aplicar-la, com ara Màlaga, on el Partit Socialista diu que ho implantarà. Un altre moment satisfactori va ser quan es van aixecar les restriccions i vam poder tornar a tenir un Sant Sebastià o un Nadal com tocava. A mi, hi ha dos moments de l'any que m'agraden molt: un, el vam viure aquest diumenge, Sant Jordi, i l'altre és el dia que encenen els llums de Nadal. La ciutat viscuda, amb alegria, és la que m'agrada.

Tornant al moment que vàreu anunciar l'aval de la justícia: la vostra compareixença va ser en castellà, com moltes altres vegades. Per què té tanta presència el castellà en les vostres comunicacions, també a xarxes?

— Jo som castellanoparlant, però majoritàriament faig servir el català, perquè crec que és el que toca, per defensar la llengua i per donar exemple. Alguna vegada ho faig en castellà quan necessit més seguretat per explicar-me. També veig que no hem de crear problemes a la llengua, com fan la dreta i l'extrema dreta.

Queda pràcticament un mes per a les eleccions i encara no hem vist cap gran proposta electoral per part del Partit Socialista a Palma. Esperau que s'acostin més els premis o és que aquests vuit anys ja són un aval?

— Les dues coses. Per una part, tenim un projecte molt clar de ciutat. I, per altra banda, en sumarem més, que ja començarem a presentar. Per exemple, tenim la proposta de fer el segon bosc de Ciutat, a Son Quint. I una altra és el 3-30-300, és a dir, que cada persona des de casa seva vegi tres arbres, que hi hagi un 30% de cobertura vegetal al seu barri i que tingui un parc a menys de 300 metres.

És una contraproposta a la ciutat dels 15 minuts de MÉS?

— No, són totalment compatibles. Perquè els 15 minuts parlen de serveis públics.

En canvi, Vox sí que va fer un gran acte de campanya la setmana passada a la Feixina. Fets com aquests demostren que la contextualització que va fer Aina Calvo va ser una errada?

— Crec que no. En el temps d'Aina es van fer moltíssimes coses: es van llevar centenars de carrers, es va llevar la creu a la Seu o els Jinetes de Alcalá de la Porta Sant Antoni. En el cas del monòlit es va fer una contextualització, i es pensava que es feia bé. El temps va demostrar que no era suficient. Ara esperam que la justícia ens doni la raó i s'entengui que allò és un monument franquista, que va inaugurar Franco.

Aleshores, trobau que Aina Calvo hauria d'haver insistit per enderrocar-lo?

— No teníem tanta petició d'esbucar-lo. Entre altres coses, perquè s'havien fet tantes coses que la gent estava contenta. També es va fer el mur de la memòria al cementeri. Però de vegades et falta una passa més.

Repassant els acords de Cort, una altra de les mesures incloses era crear 1.000 habitatges socials. S'assolirà?

— Aquesta legislatura hi ha en construcció 357 habitatges i tenim en marxa Son Busquets, que seran més de 800. Quan vam començar, era un espai que el Ministeri de Defensa volia vendre a un preu més car. Però vàrem aconseguir que no el subhastàs i que el Ministeri compràs el solar. A partir d'aquí, farem la planificació urbanística, i aquest ha de ser el nou barri jove de la ciutat, on puguin trobar habitatge.

Es va plantejar un projecte també molt ambiciós al polígon de Llevant, però el resultat és que molta de la gent que hi viu són estrangers amb un poder adquisitiu per damunt de la mitjana. Ha sortit malament?

— La part nova del Nou Llevant estava planificada pel Partit Popular com una zona de luxe, amb un gran centre comercial. Nosaltres vàrem dir que no. El que estam fent és que les administracions estan invertint, amb la seu de la Simfònica, Can Ribes, dues promocions d'habitatge públic... Però està clar que la part d'edificis cars hi és. Ara, no volem que la resta dels barris esdevinguin el mateix.

En termes d'habitatge, una de les claus està en el PGOU. Us preocupa que no es tiri endavant la propera legislatura?

— Qui governa en cada moment pren decisions. Encara que tenguis un pla general el pots modificar. La nova legislació urbanística de les Illes diu que abans de l'aprovació definitiva, cal fer l'aprovació de la part estructural i la part detallada. Nosaltres ho hem separat perquè vàrem decidir que fos un pla participatiu. Si haguéssim rebutjat totes les al·legacions que es van presentar, s'aprovaria la part estructurada i la detallada abans de les eleccions.

El titular de l'entrevista que vàreu concedir a l'ARA Balears quan vàreu començar la legislatura era "Vaig dir que no trobava que hi hagués molts de problemes amb els creuers, i he guanyat". Finalment, es van limitar. Això vol dir que sí que eren un problema, doncs?

— Vol dir que evolucionam. Palma ha fet una cosa que no ha fet cap altre ajuntament d'Europa. Nosaltres hem posat un límit a la nostra oferta turística. No ho ha fet ningú més. Hem limitat el lloguer vacacional, hem limitat els hotels que es poden fer i també els creuers, amb la idea de no créixer més en temporada alta, i d'allargar la temporada perquè tinguem feina tot l'any.

Us passaria el mateix que, com dèieu amb n'Aina Calvo i la Feixina, el temps ha demostrat que els creuers sí que eren un problema, en el cas de les vostres declaracions?

— Ni nosaltres estam en possessió de la veritat ni pensam el mateix sempre, perquè seria un error, t'has d'adaptar al temps. Una ciutat en quatre anys canvia molt i amb una pandèmia pel mig, encara més. Ara tenim una efervescència turística que no teníem abans. La societat està canviant i jo també em vaig adaptant a la ciutat. De moltes coses que deia fa quatre anys, avui en dic unes altres. I les propostes que faig pels propers quatre anys no són les mateixes que fa quatre anys. Per exemple, abans la preocupació era l'ocupació, i ara, en canvi, ja no en parlam tant com d'habitatge.

També és cert que quan no hi ha ocupació és més complicat fer un discurs de regulació del turisme, perquè molta gent associa tenir feina a tenir turisme.

— La societat també va evolucionant. Per exemple, si tu parles de limitar el preu del lloguer fa quatre anys, t'haurien dit de tot. Avui dia, jo crec que la societat ho reclama.

Deis que heu posat un límit a l'oferta turística, però som a l'abril i els carrers de Palma ja estan a vessar. S'hauria d'haver fet més en aquest sentit?

— Crec que hem començat un camí. No es tracta només d'una proposta i una solució. També és cert que al centre de Palma els turistes es concentren a quatre carrers. I la ciutat és molt més gran. Hem de distribuir per altres zones de la ciutat els turistes, que també hi ha altres punts.

És l'etern debat: val més concentrar en un lloc i durant un temps tot el turisme o bé espaiar-lo i tenir-ne tot l'any i per tot Mallorca.

— S'ha de trobar un equilibri, perquè també volem ocupació tot l'any, i no només durant l'estiu.

Una altra de les zones més afectades per la massificació és Santa Catalina. Quina és la relació amb els veïns de la zona, després de les tensions que hi ha hagut aquesta legislatura?

— Santa Catalina també és un tema de residents, com passa amb el tardeo. De vegades, tenim el costum de fer responsables de tot els turistes i hi ha coses que són dels residents. Amb Santa Catalina vam fer una cosa pionera, la mesa de convivència, on seien les entitats i els restauradors, i ha funcionat molt bé.

Pràcticament als antípodes de Santa Catalina hi trobam Corea (Camp Redó) o Son Banya (poblat de Son Riera), on la ciutadania també ha demostrat descontentament. Considerau que són dos fracassos d'aquestes legislatures?

— No. Ningú mai no ha fet tant com nosaltres en aquests barris. Als habitatges socials del Camp Redó –no volen que en diguin Corea– ja hem fet quatre vegades subvencions per arreglar els edificis: els hi donam 90% per arreglar zones comunitàries, façana, entrada, teulades... I el 100%, si tanquen els espais comuns. Hem arreglat l'espai públic, van esbucar els dos edificis que tancaven el barri. Hem tornat a posar la policia de barri. L'Ajuntament ha arreglat els pisos que tenia i els ha posat per llogar i hem demanat al Govern que faci el mateix amb els seus. Però un barri que duu 30 o 40 anys de degradació no s'aixeca en una o dues legislatures, sinó invertint constantment.

I Son Banya?

— El mateix. Qui ha anat allà a esbucar cases? Va començar n'Aina, va aturar el PP. I nosaltres hem tornat a començar, amb un acord amb la gent que hi viu, que al principi no volien i ara són ells els que ens demanen partir. Els joves i infants que surten del barri tenen una oportunitat: el fracàs educatiu es redueix dràsticament. El límit que tenim és el nombre d'habitatges que tenim per acollir-les, perquè els privats no han volgut cedir cap pis a l'Ajuntament per a aquestes famílies, i ho hem de fer únicament amb pisos públics, i no en tenim tants. Això, en el cas de les famílies que no tenen problemes amb el narcotràfic.

La setmana passada, el candidat de l'oposició, Jaime Martínez, va anar a fer campanya a Son Gotleu –on heu viscut–, dient que era un exemple de la decadència de Palma. Què en pensau?

— Crec que és la primera vegada que el candidat del PP ha anat a la seva vida a Son Gotleu. Esper que no faci com el batle anterior, que es va llevar el rellotge per anar-hi. El PP, dels barris vulnerables,en té una concepció de dreta conservadora i classista, i ho ha demostrat sempre. Quan governen, aquests barris estan abandonats.

Una altra de les queixes transversals, i governi qui governi, és la neteja: acabau la legislatura amb una Palma més neta que quan vàreu començar?

— Ha millorat molt el tema dels trastos, les herbes al carrer i les illes de contenidors. No ha passat tot sol, sinó que hem reforçat els mitjans. Hi hem posat més gent i més màquines. És suficient? No, encara queda molt a fer. Jo vull que Palma estigui més neta. També és una ciutat amb molta pressió i molta gent al carrer –turistes i residents, molt de trànsit... Els carrers es fan nets cada dia una vegada. Més d'una, no podrem, és impagable, però sí que hem de millorar.

En començar el mandat estàveu convençut que podríeu tirar endavant el tramvia, però com de fermat està perquè sigui una realitat i el PP no ho pugui tirar enrere?

— Un govern sempre té aquesta possibilitat, i ja ho va fer. Però el PP ha hagut de fer enrere amb altres, com ara eliminar el carril bici de les Avingudes i que tornassin a passar els cotxes per Blanquerna. Les seves propostes són sempre del segle XX.