Jaime Martínez: "És un desbarat que Gesa sigui d'oficines, l'administració no ha d'estar en primera línia"

PalmaVa ser director general de la conselleria de Turisme del Govern, quan Carlos Delgado estava al capdavant, i ara ha fet un bot a la política municipal: Jaime Martínez és el candidat del Partit Popular a l'Ajuntament de Palma. Martínez presumeix que el 2015 la capital balear era considerada la millor ciutat per viure-hi i ara vol fer que ho torni a ser. "Si és la millor ciutat per viure-hi, també ho serà per visitar-la", reivindica en ple mes d'abril, quan els carrers de Ciutat ja són a vessar de turistes. Amb les enquestes a la mà, es mostra segur que arribarà a la batlia amb una majoria ampla i es nega a veure's en un escenari diferent. Martínez evita en fins a tres ocasions contestar si pactaria o no amb Vox si tengués la necessitat.

Quina proposta té el Partit Popular a Palma?

— Després de vuit anys de deixadesa d'una ciutat, que el 2015 es va considerar la millor ciutat per viure-hi, que torni a ser-ho. I si aconseguim que sigui la millor ciutat per viure-hi, també serà la millor ciutat per venir i visitar. Però primer hem de posar el focus en el ciutadà. Dit això, la nostra proposta es divideix en dues parts. Per una banda, la urgent, que seria un pla de xoc de neteja, seguretat, mobilitat, fiscalitat i habitatge. Per altra banda, la ciutat que volem a mitjà i llarg termini. I dins aquesta ciutat que volem hi ha tres eixos: cultura, esport i sostenibilitat.

Veient la quantitat de turistes que tenim ja als carrers de Palma, com preteneu fer que encara més gent vulgui venir a visitar-la?

— Al revés. Jo no xerr de més gent. Més gent és la que veurem enguany gràcies a les polítiques dels darrers vuit anys. Aquí quan ve més gent és quan governa l'esquerra. Nosaltres xerram de qualitat. Si jo visc a la millor ciutat del món, serà bona per visitar-la. El primer és que estigui neta, sigui segura, que no hi hagi embossos com hi ha ara. I això no és perquè hi hagi gent que la visita. Això passa tot l'any: està bruta, és insegura, hi ha embossos i no hi ha habitatge per cap dels nostres fills, joves o noves famílies. Volem potenciar un turisme més cultural, vinculat als esports, que valora el medi ambient.

Xerrant d'habitatge, la proposta que abanderen les esquerres consisteix –entre altres coses– limitar el preu de lloguer o regular la compra per part d'estrangers. Què pretén el PP, com a contraposició?

— Nosaltres, en lloc de prohibir, posar límits o castigar aquells habitatges buits amb una sanció, volem cercar incentius. Per exemple, mirar de quina manera es poden posar en el mercat aquests 30.000 habitatges buits que hi ha a Palma. Hi ha una sèrie de possibilitats, com ara donar seguretat jurídica, tot i que això va més enllà de les competències municipals. Si aconseguim això, nosaltres el que podem fer és posar aquestes limitacions, primer de preu de lloguer, però donant la seguretat jurídica que defensarem la propietat privada d'aquestes persones. Una segona part seria una llei d'habitatge –i això ho hem xerrat amb la presidenta, Marga Prohens–, lligada a la llei de capitalitat de Palma, perquè el 80% dels problemes de l'habitatge de les Balears són a Ciutat. Per dur-ho endavant, el primer és fer regeneració de barris, lligats als Fons Next Generation i el Pla d'Habitatge estatal. Per exemple, vam fer una proposta de Camp Redó, de regeneració integral del barri, perquè sigui exemple d'altres bandes, com Son Gotleu, Son Roca, Verge de Lluc o zones de Cala Major. I la tercera proposta serien una sèrie d'actuacions, que jo li dic microurbanisme.

En què consistirien?

— Per una banda, i segons el que ens trobem que s'hagi aprovat del Pla General d'Ordenació Urbana, fer que els locals comercials –hi ha prop d'un 40% tancats– es puguin reconvertir l'ús i fer-los habitatge. Això millora el paisatge urbà i posa habitatge en el mercat. Per altra banda, modificar la densitat d'ús dels habitatges, és a dir, aquelles amb grans dimensions (de 200 i 300 metres quadrats dels anys 80) permetre dividir-les en tres o quatre habitatges. I, en darrer lloc, igualar alçades a segons quines illetes de cases i permetre, sense ocupar territori, que hi hagi més densitat.

Algunes d'aquestes propostes –donar seguretat jurídica o dividir els habitatges– coincideixen amb les que fan Ciutadans o Vox. Trobau similituds amb aquests partits i, per tant, possibilitat d'un Pacte a Cort?

— Hem de dir que totes aquestes propostes, si tiram d'hemeroteca, surten d'aquí. Ja fa més d'un any que vam posar aquestes propostes damunt la taula en el nostre programa de govern. Jo som una persona de cercar consens i si tothom està content i els hi pareix viable, encantadíssims.

Xerrant de consens –insistesc– vos heu plantejat arribar a un pacte amb aquests partits per governar Cort?

— Ara mateix està clar que hi ha un bloc d'esquerres que està fent campanya com a tal, i com a alternativa només està el Partit Popular. Amb les enquestes damunt la taula, ja veim que la tendència és que Ciutadans no entra dins l'Ajuntament i nosaltres som la força més votada. I continuaré fent feina per tenir la màxima majoria o el més ample possible perquè sigui així.

Li ho deman, un altre pic. La setmana passada Fulgencio Coll va contestar que estaria disposat a governar amb el Partit Popular. Si ho necessitau, pactaríeu amb Vox?

— Ara és moment de xerrar de programa de govern, i no de pactes. La vertadera enquesta serà la de dia 28 de Maig. L'escenari lògic serà que el Partit Popular és el més votat, que em presentaré dia 17 de juny per batle de Palma i s'haurà de votar que Jaume Martínez sigui batle de Palma amb un programa de govern. No estic pensant en pactes, crec que la ciutat de Palma no és un tema de cadires, sinó un programa de govern.

Tornant a l'habitatge. Heu esmentat el PGOU. Vosaltres vàreu ser els primers a assenyalar el risc d'aprovar-ho en dues parts. Encara ho veis així? I quina continuïtat li veis?

— No és que ho diguem nosaltres, que també. Crec que és un error que s'aprovi només aquesta part estructural. Però ho diu també un catedràtic de la universitat amb un informe que és molt clar. Els mateixos funcionaris han alertat a la gerència d'urbanisme i a la regidoria que això és un error, i que això pot dur problemes. Crec que aprovar un pla general quan ja s'han convocat eleccions, en el darrer minut, no és de molta higiene democràtica.

També vàreu proposar esbucar els blocs de Corea i tornar-los a fer. Com es concreta aquesta proposta?

— Els darrers 25 anys hi ha hagut moltes propostes i projectes per Camp Redó, però no hem reconvertit els habitatges. Continua sent urgent, perquè és indigne que continuen vivint persones en unes condicions com veim en segons quins habitatges. En aquests moments Camp Redó està donant problemes als barris adjacents. Nosaltres proposam un esbucament de tots els blocs de Camp Redó per regenerar de manera integral el barri. Això generarà que aquesta pressió de decadència als altres barris s'aturi.

I què faran amb les famílies?

— S'ha de fer una feina social, i per fases. Hi haurà famílies arrelades al barri i que no ho estiguin, hi ha molts habitatges ocupats que són propietat de l'IBAVI o de l'Ajuntament... Cal identificar la situació social i de vulnerabilitat hi ha en cada cas i donar una solució a cada una d'aquestes famílies. I a mesura que es puguin reubicar, sigui al barri o a una altra banda, s'ha de fer d'aquesta manera.

La idea és que les famílies triïn si hi volen quedar o l'Ajuntament tindria una part de decisió?

— Les famílies han d'estar còmodes amb la solució definitiva que se'ls hi doni.

En un reportatge publicat per l'ARA Balears va quedar palesa la preocupació de molts veïns i veïnes que els treguin per reubicar-els i s'especuli amb aquell terreny.

— Aquí hi ha dos objectius. Un, la regeneració del barri. I dues, que cada un dels propietaris d'un habitatge disposi d'un habitatge millor.

Allà mateix, si volen?

— Sí. Cal tenir en compte que dels prop de 300 habitatges que hi ha, prop de 50 estan ocupats, altres estan buits, en altres no s'hi pot viure... S'ha de fer una feina social. Tothom ha de tenir un habitatge digne i si volen viure allà mateix, ha de ser allà mateix.

I què passa amb la gent que viu ocupada perquè no té on anar, quedaria en el carrer?

— S'ha de veure si aquests habitatges estan ocupats per delinqüents o bandes agressives, que hem vist reportatges al respecte. Però hem de separar una cosa: hi ha una feina social i a qualsevol persona se li ha de donar una situació que estigui vivint. Ara, el que no pot ser és que l'Ajuntament es posi una bena en els ulls i no actuar davant una il·legalitat. I tots sabem que el Congrés no ha volgut aprovat una proposta del PP que en 24 hores es pugui treure als qui estan ocupant perquè són delinqüents. Per tant, no es vol actuar.

Passant a un altre tema, però encara dins les propostes electorals del PP. Vàreu dir que preteneu convertir l'edifici de Gesa en un museu, però sense concretar pressupost ni contingut. Va ser una idea a l'aire?

— No, és una idea pensada i reflexionada. És un edifici que fa 15 anys que està abandonat i que no té cap tipus d'ús. En aquest moment l'Ajuntament i Gesa tenen un preacord perquè l'edifici es destini en un 50% a dependències municipals i un altre 50%, per oficines. A nosaltres ens sembla un desbarat que un edifici icònic, de Ferragut i ubicat a la badia de Palma, sigui per oficines. L'administració no ha d'estar en primera línia de la mar. Aquest edifici s'ha de posar a l'abast del ciutadà. Proposam un museu d'art modern i contemporani que es complementaria amb Es Baluard, la Fundació Joan Miró i altres espais. Per això ja hem tengut reunions amb marques internacionals que, com ha passat a Màlaga o Bilbao, voldrien estar a Palma.

És a dir, tenir un Pompidou o un Guggenheim?

— No voldria donar cap marca. És un exemple. És un edifici que també tindria una biblioteca municipal que ocuparia una de les primeres plantes. I espais multifuncionals per activitats.

I no faria competència a Es Baluard, que és el museu d'art contemporani de referència?

— No són competència, al revés. Proposam com a condició sine qua non potenciar i internacionalitzar al màxim que ja tenim.

A banda d'aquestes propostes, hi ha àrees que són més decisives a l'hora de marcar la diferència respecte d'altres partits de la dreta, com ara la llengua. Quina postura teniu?

— Poques competències tenim dins l'Ajuntament, però hi ha un parell de coses que sí que tenim clares. Volem el Premi Ciutat de Palma en català i castellà, les dues llengües oficials. No pot ser discriminar ningú per la llengua que xerri. El mateix amb la manera d'adreçar-se a l'administració: el ciutadà ha de poder triar. El bilingüisme consisteix a la llibertat de les persones.

La línia, doncs, seria més aviat llibertat per triar que no promoure la llengua vehicular de l'Ajuntament.

— És que la llengua pròpia de l'Ajuntament han de ser les dues llengües oficials de la comunitat autònoma. I jo tindré l'obligació, com a batle, de potenciar i defensar la llengua catalana i la castellana perquè qualsevol pugui triar.

Un altre tema clau és la igualtat. Donaríeu continuïtat a mesures impulsades, com ara donar habitatge a dones víctimes de violència masclista?

— La feina social que ha de fer l'ajuntament ha de ser potent. I si pot participar en aquesta protecció en aquest cas de dones maltractades i posar a l'abast habitatge per cobrir segons quines mancances s'ha de fer. En termes d'igualtat el que no pot fer l'Ajuntament és demagògia ni propaganda. En vuit anys hem vist que qualque vegada hi ha hagut situacions que han botat fora de les Illes que han estat vergonyoses.

Mantindríeu l'àrea de Justícia Social, Feminisme i LGBTBI?

— No m'he fet encara amb l'estructura de govern de l'Ajuntament.

Però hi ha partits que ja ho tenen clar.

— Sí, però una cosa són les polítiques i una altra cosa els noms que li vol posar. Es tracta de la feina que es pugui fer.

Durant la precampanya hem vist que moltes d'aquestes propostes les anunciava acompanyat de la presidenta del PP balear, Marga Prohens, cosa que no ha passat en el cas d'altres partits. Quina intenció hi ha darrere?

— Perquè Palma necessita molt. Ha estat abandonada pel Consell Insular i pel Govern. La presidenta del Partit Popular regional té claríssima la necessitat que Palma torni a ser la millor ciutat per viure-hi. Un govern només municipal per Palma no serà suficient. Necessitam un Consell i un Govern compromesos. Aquesta és l'única explicació. Potser és que a Armengol li fa vergonya trepitjar Palma per com de bruta i insegura que està.

No és, per tant, per què la vostra candidatura no sigui prou coneguda a Palma i necessiti una empenta?

— Jo crec que el batle de Palma és qui ha tengut menys presència a Palma. Jo no lligaria una cosa amb una altra, sinó amb la necessitat de compromís de Marga Prohens amb la ciutat. No hi ha cap altra explicació.

Precisament tant Prohens com vostè vos vàreu enfrontar a la polèmica del dinar amb José María Rodríguez. Trobau que va ser una decisió poc encertada?

— És intrascedent dins el món polític, dins la campanya electoral, dins el programa o les llistes. És un dinar a una casa particular d'una sèrie de persones que cap vinculació té el dinar amb les polítiques que s'estan presentant.

Sobre candidats i candidatures, aquesta setmana hem conegut la llista de Palma. Només repeteix Mercedes Celeste.

— Repeteix Mercedes Celeste com a número cinc. Hem presentat una llista totalment renovada. El número dos és Javi Bonet i la número tres, la presidenta de noves generacions. És un equip preparat, que ha treballat amb jo aquest darrer temps.