Javier Bonet: "És evident que tenim moltíssimes coses en comú amb Vox"

PalmaEl càrrec de Javier Bonet a l'Ajuntament de Palma no és només un títol, és fidel a la realitat. Com a primer tinent de batle de Cort, Bonet és la mà dreta de Jaime Martínez, qui li ha confiat algunes de les àrees més importants del Consistori. L'edil està al capdavant de la Regidoria de Turisme, Innovació, Cultura, Esports, Restauració i Coordinació Municipal. La transversalitat d'aquests departaments l'ha posat visiblement al centre de les negociacions amb Vox per arribar a un acord programàtic, amb el qual el Partit Popular espera garantir una governabilitat durant els quatre anys de mandat. "Tenim moltes coses que ens uneixen i algunes que ens separen", diu Bonet en relació amb el partit d'extrema dreta. Per això, assegura que, ara com ara, se senten còmodes governant amb el seu suport condicionat a un document de 95 punts que estan obligats a complir.

El nou equip de govern de Cort està a punt d'assolir els 100 primers dies de mandat. 100 dies donen per a molt?

— Han estat 100 dies molt intensos. Hem pujat a un vaixell en marxa, amb una inèrcia que no era positiva. Primer, hem hagut de frenar aquesta inèrcia i, després, començar a virar i anar en direcció a l'objectiu i idea que nosaltres tenim. Ara ja començam a sentir-nos més còmodes.

Algunes mesures fixades per a abans d'aquests 100 dies s'han complert –com el pla de neteja–, però ni el pla de seguretat ni l'expropiació de Son Busquets han vist la llum. Manteniu aquests compromisos?

— Hi havia coses importants i coses urgents. La neteja era una de les coses urgents que tenia aquesta ciutat, perquè la deixadesa per part de l'anterior Consistori era palpable per a tots els ciutadans. I en l'àmbit de seguretat, tenim els recursos que tenim. Però la nostra proposta i compromís és que quan acabi la legislatura tinguem 300 policies més, encara que és un exercici molt complicat. Quant a Son Busquets, anàvem amb la idea que hi hauria algun paper, però no hi ha cap document signat [amb l'Estat]. Ara, el que sí que tenim és que el batle ja s'ha posat en contacte directe amb el SEPES per requerir que comenci aquest procés. Estam esperant un conveni real per començar a fer feina.

L'expropiació no està damunt la taula, idò?

— No, perquè el SEPES s'ha compromès a un acord amb nosaltres. Si és fidel i començam a fer feina, no farà falta el procediment d'expropiació. Si el SEPES torna enrere, començaríem el procés d'expropiació.

El que també ha arribat abans dels 100 dies és l'acord amb Vox, però alguns dels punts que recull ja s'aplicaven. Estava damunt la taula des del principi?

— Ha arribat ara perquè no s'ha pogut fer d'una altra manera. D'ençà que vam començar amb aquest govern en solitari, hem estès la mà a tots els partits: a MÉS, PSOE, fins i tot a Podem i a Vox, per arribar a acords. Hi ha hagut possibilitat d'arribar a acords puntuals amb alguns d'ells i una impossibilitat total amb molts. En canvi, Vox sí que ha trobat adient arribar a un acord programàtic amb nosaltres, el qual està reflectit en aquests 95 punts. Tot el que s'havia fet abans no és perquè estigués filat, sinó perquè són compromisos i coses que dúiem en el nostre programa de govern.

Aleshores vol dir que teníeu més punts en comú amb Vox del que semblava?

— És evident que hi ha moltíssimes coses que tenim en comú amb ells i s'han reflectit en un acord que, si el comparau amb el programa de govern amb el qual ens vàrem presentar, hi manté moltíssimes semblances. Però és per això: hi ha moltes coses que ens uneixen i algunes que ens separen.

I d'aquestes que us separen, en què heu hagut de cedir terreny?

— A qualsevol acord que s'arriba amb algú, les dues parts han de cedir. Però la realitat és que nosaltres ens sentim molt còmodes amb aquests 95 punts i els defensarem, perquè els sentim com a nostres.

No ens podeu posar cap exemple d'aquests espais on hàgiu cedit un poc més?

— Us en podria dir 95, perquè en tots has de cedir una coma cap endavant o enrere. Nosaltres, amb l'acord que hem presentat, ens hi sentim còmodes i el defensarem.

Us sentiu còmodes governant amb el control de Vox? Teniu el seu suport, però està condicionat.

— Quan vols arribar a un port, necessites molts de companys. I tenint un partit que té unes intencions coincidents amb les nostres, estarem còmodes. Quan aquestes deixin de ser les mateixes que les nostres, deixarem d'estar-ho.

Un d'aquests punts és incloure els premis Ciutat de Palma de novel·la i poesia en castellà, tal com vàreu anunciar. Això costarà 36.000 euros a l'Ajuntament. Està justificat?

— Està justificat, perquè és la mateixa quantitat exacta que tenen els premis de novel·la i poesia en català i perquè és una demanda de moltes persones del sector. Fins i tot de molts de mallorquins i palmesans que volien presentar-se als premis de la seva terra en la llengua materna, en els casos en què aquesta sigui el castellà. No podíem privar tota aquesta gent que volia presentar-se en la seva llengua d'accedir a uns premis que també són seus.

Donau llibertat perquè es puguin presentar en les dues llengües, però no trobau que aleshores afebliu el català?

— Trobam tot el contrari. Estam reforçant els premis Ciutat de Palma amb aquesta mesura, en què una persona es pugui presentar en castellà, amb l'objectiu d'evitar que un premi pugui guanyar amb el Google Translator, com va passar l'any passat. És molt positiu, estam fent més visibles aquests premis i els estam internacionalitzant.

Amb aquesta mesura, i altres que heu pres, ha deixat el català de ser la llengua prioritària a Cort?

— Nosaltres volem fer normal a l'Ajuntament el que és normal al carrer, i és que quan una persona es vulgui adreçar a l'administració en qualsevol llengua, sigui en català o sigui en castellà, se li contesti amb la que hagi emprat.

De manera que si és normal al carrer que cada vegada s'usi més al castellà, també ho serà a l'Ajuntament?

— Supòs que hi haurà informes que diran això. Nosaltres no tenim aquesta percepció. Hem d'intentar que sempre quan un administrat s'adreci a l'Administració sigui contestat en la llengua que demani.

Dins els acords amb Vox de Cultura i Patrimoni ja heu descartat esbucar la Feixina. Sou conscient que aquest és el lloc on l'extrema dreta celebra els seus actes?

— Som conscients que hi ha una sentència que diu que aquest monòlit no es pot tomar i nosaltres sempre farem cas a la justícia. Per tant, la resta pot ser que siguin males intencions d'algú. La nostra intenció és complir la llei.

Tot i això, el Constitucional encara no ha resolt el darrer recurs. Per què no heu esperat a això abans de descartar del tot l'esbucament del monòlit?

— Perquè el Constitucional ja s'ha pronunciat diverses vegades. A més, nosaltres no el volem tomar.

Encara que hi hagi una part de la societat que no senti que allò representa la seva ciutat?

— No perquè hi hagi algú que no se senti bé amb alguna cosa de la ciutat aquesta cosa ha de desaparèixer. Jo entenc que s'ha de respectar. I per això, ja es va aclimatar a la Llei de memòria històrica i tothom es va sentir còmode en aquell moment. No entenem per què es va reobrir la ferida, si no és per interessos partidistes.

L'acord també ha fet entrar la religió catòlica a la Cultura –amb qüestions com el Corpus o la Setmana Santa. Volen que aquesta sigui un eix més de la cultura de Palma?

— No és un tema de religió, és un tema de tradició. El Corpus o les Cases Santes són tradicions molt arrelades a aquesta ciutat i pensam que s'han de respectar, s'han de mantenir i s'han de fomentar per fer que els nostres fills i nets puguin conèixer-les.

En qualsevol cas, és una tradició vinculada a una religió molt concreta, que és la catòlica. Hi ha altres tradicions d'altres religions que no hi estan reflectides.

— Segurament d'aquí a 100 anys serà tradició a Palma l'any nou xinès, i serà igual de bonic. Però la realitat és que aquí els 200 darrers anys s'han celebrat el Corpus o les Cases Santes, i crec que tenim l'obligació de respectar aquestes tradicions.

Vós encapçalau una regidoria que uneix Cultura amb moltes altres àrees, com ara Turisme, Restauració i Esports. Com s'entén, tot això junt?

— Volem assolir l'excel·lència, tant en tema cultural com en esportiu i en restauració. Volem que tots els residents puguin gaudir de la millor ciutat i de les millors experiències. Si aconseguim que la ciutat pugui presumir d'aquestes àrees, us assegur que els turistes vindran per saber què passa. Per tant, és una vinculació directa de tot això amb un eix transversal, que és la innovació.

És a dir, que l'objectiu final és atreure turistes?

— No. És intentar que arribi un millor turista. De vegades, les campanyes no estan orientades a obtenir més, sinó a aconseguir un millor turista o un turista que ens interessi per a un determinat moment. Un turista que vulgui venir a conèixer espais expositius, galeries, biblioteques o esglésies, o que vingui a un campionat internacional d'atletisme ens pot interessar. D'aquesta excel·lència, els residents també en podran gaudir.

I com garantim que, al final, no vinguin tots els turistes, els que interessen i els que no?

— A mi no m'agrada generalitzar amb turistes gats o d'excessos. M'agrada dir que hi ha alguns turistes que es passen, que són incívics, que cometen il·legalitats, igual que tenim residents que ho fan. I, per tant, el nostre objectiu és ser durs amb tota la gent que ve aquí a cometre il·legalitats, ser incisius que s'han de complir les normes. Hem de ser igualment de categòrics amb residents i turistes.

Però a la Platja de Palma els efectius de la Policia Local ja són insuficients. Com ho preteneu fer?

— Una de les grans mesures que s'han fet a la Platja de Palma és el decret del 2012, on es van invertir més de mil milions d'euros, i van passar de tenir un 70% d'hotels d'una, dues i tres estrelles a tenir-ne un 70% de quatre i cinc estrelles. Això és una manera d'incentivar el turisme de qualitat. És evident que falta policia: no s'ha anat fent ni la taxa de reposició mínima que s'hauria d'haver anat fent. Per això pretenem tenir l'any que ve més plantilla.

No obstant això, ara veim que venen turistes que ni tan sols s'allotgen a l'hotel, sinó que dormen a la platja. Això com es combat?

— La legislatura passada vàrem assistir a rodes de premsa on el conseller deia que amb la Llei d'excessos s'acabaria tot aquest turisme, i la realitat és que avui dia no es pot aplicar a la Platja de Palma, perquè cada vegada que han posat una sanció s'ha tornat enrere perquè la llei estava mal redactada. Nosaltres ara ens comprometem a modificar-la perquè serveixi per a alguna cosa.

Coincidint amb el final de temporada turística, hem vist alguns restaurants que han hagut de retallar taules i horaris per la manca de personal. Pot Palma morir d'èxit?

— Esperem que mai pugui morir d'èxit aquesta ciutat, sinó que estigui ben gestionat l'èxit. La manca de mà d'obra està passant a tots els sectors i per diferents motius. En el cas de la restauració, si tenim cada dia en els diaris gent que diu que la restauració és el pitjor del món, que dedicar-se al món del turisme és ser una pitjor persona, evidentment això no motiva ningú. Per tant, s'ha de valorar que hi ha persones que es dediquen a la restauració per passió, perquè hi hagi més gent que s'hi vulgui dedicar. I, evidentment, hem de fomentar que hi hagi una formació dual.

Ara bé, hi ha barris especialment afectats per l'oferta de bars i restaurants, com ara Santa Catalina, que la setmana passada va tornar a ser notícia per un vídeo en què dues persones mantenien relacions sexuals. Què es fa en aquests casos?

— Aquest cas particular ens ha preocupat molt i des del primer minut. De fet, hem tingut diferents reunions amb l'Associació de Veïns de Santa Catalina. Hem fet dispositius especials, com mai s'havien fet. Divendres passat hi van anar inspectors i es van aixecar actes per incompliments. Hi estam posant remei. Evidentment, no es podrà fer d'avui per a demà. Però el que no es podia fer de cap manera era intentar enfrontar residents i restauradors, com va passar la legislatura passada.

Fer inspeccions i posar sancions ja ho feia l'anterior equip de govern. Es vol continuar en la mateixa línia?

— No volem continuar en una línia que ha estat un gran fracàs. Els veïns se senten desprotegits, no se senten ajudats. És una altra línia: volem fer inspeccions de manera freqüent i hi ha d'haver presència policial cada vespre.

Els horaris de les terrasses a la Llotja han arribat als tribunals. Què pensau fer en aquest sentit?

— Aquí hem de fer complir la normativa: hi ha una sentència de la qual encara estam esperant que ens donin la darrera resposta a un aclariment que vàrem demanar. Però amb una sentència ferma, l'haurem d'aplicar.

En qualsevol cas, pensau que Palma està massificada?

— Palma ha tingut episodis de saturació, i entenem que hi hagi persones que vinculin aquest moment de saturació a manca de policia o que estigui més bruta. També pensam que això ha pogut estar promogut per l'anterior mandat, en què no van fer ni un sol accés més a Palma, ni van millorar la policia, ni van fer reforços de neteja... Creim que amb una millor gestió dels recursos, on faci falta i amb una gestió del turisme, podem arribar a tenir una combinació ideal per a la ciutat.

Parlar de Turisme amb Cultura és parlar del model de Màlaga, el qual heu defensat. Així i tot, hi ha directors de museus que el critiquen per comercialitzar i turistitzar la cultura i l'art. Com responeu a això?

— Defensam el model de Màlaga, el model de París, el model de Berlín i tots els models d'èxit que hi ha a Europa en tema cultural. S'ha tret de mare l'afirmació que volem "copiar el model de Màlaga". Nosaltres volem crear el model de Palma.

I dins aquests models hi ha un tret comú, que són els museus franquícia, cosa que vàreu dir que seria l'edifici de Gesa. Hi ha alguna marca damunt la taula?

— El batle Martínez ha decidit posar fil a l'agulla i s'ha reunit amb Endesa per intentar arribar a un acord. A més, han decidit que això ha de ser un centre cultural que tindrà diferents aspectes vinculats a la innovació, amb una biblioteca de referència i, evidentment, un centre expositiu de primer nivell. De tot això, l'únic amb què es queda la gent és que això serà un museu franquícia. No podem ser tan generalistes. La ciutat necessita invertir tots els recursos necessaris perquè els centres que tenim avui dia, com Es Baluard, el Casal Solleric o Can Balaguer, tinguin unes exposicions de primer nivell i no el que hem tingut aquests vuit anys.

Aleshores es descarta que sigui un museu franquícia?

— No es descarta que ho sigui ni que no ho sigui. S'ha de cercar el model perfecte perquè aquest nou museu estigui gestionat de la milor manera possible i, per tant, no descartam cap possibilitat. I respecte de si ho hem ofert a algú: s'han posat en contacte amb nosaltres moltíssimes empreses i gent del món cultural a escala internacional, i col·leccionistes, perquè tenen molt d'interès en el que està passant a Palma.

Ha complicat la possibilitat que sigui un museu franquícia el fet que Gesa sigui un edifici protegit?

— És un edifici protegit, té marcades fins i tot com han de ser les plantes, que han de ser diàfanes, la qual cosa ho facilita. Però també teníem protegit l'edifici de Can Ribas, i se li han aixecat un parell de metres l'alçària perquè ha interessat a la ciutat. Per tant, volem explorar totes les possibilitats que té, respectant la fisonomia.

El batle i vós heu mostrat una certa predilecció per les arts visuals. Però quines intencions teniu amb la resta d'arts?

— No és que tinguem certa predilecció, és que ens encanten les arts visuals. Però també ens agraden les arts escèniques, i per això tenim un director general de primer nivell com és Rafel Brunet, que ja ha posat fil a l'agulla per intentar revertir la situació crítica en què hem trobat els teatres municipals. El nostre objectiu és que estigui ben clar què és el que passa a cada teatre, i quins gèneres i actuacions es trobaran a cada un d'ells.

D'altra banda, Pilar Ribal ja va confirmar que a les galeries de la plaça Major hi hauria un centre d'interpretació de la ciutat. Què és un centre d'interpretació de la ciutat i per a què servirà?

— La intenció del batle Jaime Martínez és fer una reforma integral de les galeries de la plaça Major, i de tots els carrers que hi donen. A més, se'ls ha de dotar contingut i un d'aquests és un centre d'interpretació de la ciutat. Avui, si qualsevol ciutadà vol saber què és el que ha passat a Palma des de la seva fundació, el 123 aC, fins a l'actualitat, no tenim cap lloc on trobar-ho. I necessitam poder unificar-ho per poder contar la història de Palma.

Però quin sentit té ficar-se dins d'un espai tancat perquè t'expliquin la ciutat que tens fora? Ja hem vist casos, com el centre d'interpretació de Cabrera, que han tancat. Té futur un projecte així, en un moment en què tot està a internet o en què els guies turístics estan tan a l'abast?

— Té molt de futur i és molt important per a la ciutat per poder explicar què hi ha anat deixant cada una de les cultures i per anar distribuint la gent per la ciutat. Fins i tot per si hi ha gent que vulgui fer estudis i investigacions, que hi pugui col·laborar.

Aquest era un dels usos que es preveien per a les torres del Temple. Quin destí tindrà ara aquest espai?

— Amb les Torres el que s'ha de fer és acabar-les. Han presentat el projecte deu vegades i la realitat és que encara no hi havia ni els doblers per acabar-les. Vàrem haver de fer una modificació de crèdit a la Junta de Govern per intentar acabar l'edifici. Ho farem i, després, contarem que hi volem fer dins.

De moment, no en podem treure cap detall?

— No, encara no.

Però estarà dedicat a la cultura?

— No podria ser d'una altra manera.

El que no fareu serà la residència per a estudiants que s'havia previst a l'antiga presó, on també s'havia de fer un Centre d'Art i Creació (CAC). Es descarta, per tant, que Palma tengui un CAC?

— Palma necessita un Centre d'Art i de Creació, i d'innovació. Però pensam que ningú havia valorat, primer, què valdria aquesta reforma integral de l'antiga presó, què valdria la residència i què costaria mantenir-ho. En aquest sentit, ja us dic que els números que es manejaven per a l'antiga presó espantaven i era impossible que la ciutat ho pogués mantenir.

Aleshores Palma tindrà un CAC. Se'n sap la ubicació?

— Està per determinar.