L'individu per davant del medi ambient: la mobilitat de la Palma del PP

PalmaEl concepte de sostenibilitat té un significat diferent a l’àrea de Mobilitat de Palma d’ençà que el Partit Popular governa –amb el suport de Vox– a l’Ajuntament. El regidor responsable, Toni Deudero, entén que no ha de ser un criteri “exclusivament mediambiental, sinó que ha de ser sostenible per a la ciutadania, és a dir, que doni fluïdesa”. A partir d’aquesta “premissa fonamental de posar per davant el ciutadà”, Deudero pretén revisar el Pla de mobilitat urbana (PMUS) el 2024. “Volem un PMUS centrat en l’usuari, tant el resident com el visitant, i que parli de les contraindicacions mediambientals com a recomanacions o propostes de millora”, assenyala l’edil en declaracions a l’ARA Balears. En resum, afegeix, “el pla de mobilitat no serà climàtic, sinó que tornarem a posar l’individu al centre”. Aquesta filosofia ja ha quedat palesa en alguns dels anuncis o mesures que Mobilitat ha posat damunt la taula en aquests primers 100 dies del PP al govern de Cort. Parlam amb l’actual regidor sobre el canvi de rumb de l’àrea, i amb experts per conèixer cap a on s’haurien d’adreçar les seves polítiques.

Transport públic

L’EMT no serà gratuïta per a tothom el 2024 i Palma no tindrà tramvia

Només la primera meitat del 2023, la gratuïtat del transport públic va fer créixer el nombre d’usuaris de l’EMT de Palma un 45%. Tot i que ha quedat demostrat que la qüestió econòmica és clau per promocionar l’ús del transport públic, el nou regidor de Mobilitat ja ha anunciat que no preveu que els busos de Ciutat continuïn sent gratuïts per a la ciutadania el 2024, ni tan sols en cas de rebre 20 milions d’euros més –els que han permès que enguany ho sigui– per part de l’Estat. “Es podrà bonificar el servei a certs col·lectius, els que realment ho necessiten, no a tothom”, va especificar Deudero al ple de setembre. 

Pel que fa als plans del regidor per a l’EMT, explica que la seva prioritat és “augmentar les freqüències dels busos”, sigui com sigui. Per això, l’edil ha renovat el contracte que permet externalitzar una part del taller de l’EMT, de manera que “es puguin recuperar autobusos que donin servei, i així minvar les esperes”. Això els ha permès, segons Deudero, tenir “30 vehicles inactius al dia, en lloc de 80”, com hi havia abans. Ara bé, la flota actual de busos “no dona marge per discriminar per motorització”, és a dir, que no permet prioritzar els vehicles més sostenibles –com els elèctrics, per als quals no hi ha suficients punts de càrrega–, sinó que han hagut de posar-los tots en marxa, inclosa la remesa dels Mercedes del 2000, que ja tenen 23 anys.

La recuperació de vehicles s’avantposa, per exemple, a la creació de noves línies transversals –Deudero diu que en recuperaran de “clàssiques”, que són molt demandades. Precisament, l’expert en mobilitat i director de l’organització Mob Mallorca (MoMa), Andrés Seguí, apunta que aquest hauria de ser un dels principals objectius de l’EMT, i en posa com a bon exemple la línia 40, que uneix els barris de l’Eixample des del 2022. “No ens podem quedar amb el que tenim. La xarxa és bastant deficient i massa centralista. No s’entén que el 90% de les línies passin per la plaça d’Espanya. És una zona que no està preparada per a això, i genera caos. Manquen moltes línies més transversals, que connectin barriades”, explica Seguí.

També en matèria de transport públic, una de les banderes del PP ha estat –i és– no executar el projecte del tramvia de Palma. En lloc d’això, Cort pretén continuar electrificant la xarxa de busos, tot i que a hores d’ara encara no tenen punts de càrrega suficient per als que ja tenen. En canvi, la catedràtica de Geografia de la Universitat de les Illes Balears i directora de l’Observatori Interdisciplinari de la Mobilitat (Oimo), Joana Maria Seguí Pons, assegura que “Palma és una ciutat molt adient per a la implementació d’un tramvia” i que, tanmateix, “qualsevol mitjà de transport públic que pugui absorbir la demanda de transport individual és bona”. Si bé admet que la seva introducció implica “feina de rerefons, com canviar l’itinerari dels cotxes a les Avingudes o remodelar les línies de bus”, paga la pena: “És un transport d’alta capacitat, i això elimina una gran quantitat de CO₂”. Com a exemple, l’experta posa el cas de Vitòria, una ciutat petita, on “han tret els cotxes del centre històric potenciant el transport públic, i ara, quan passeges per allà, només sents els ocells, el tramvia, el bus o les bicis”.

Eixos cívics

En lloc d’allargar els eixos creats, el PP vol obrir al trànsit el carrer de la Unió

Fa gairebé quatre anys que el trànsit del tram de la plaça de Joan Carles I i la Rambla del carrer de la Unió va quedar restringit només al transport públic i als vehicles amb Acire de la zona amb la intenció d’abaixar les emissions i que els vianants recuperassin l’espai. Però la pressió de la patronal de la petita i mitjana empresa (Pimeco) ha aconseguit que el PP es plantegi permetre que el carrer recuperi el flux de trànsit d’abans del 2019. “Cal veure els pros i els contres, s’estudiarà”, diu el regidor de Mobilitat al respecte. Aquest tarannà fa posar en dubte que el nou equip de govern doni continuïtat a l’aposta de l’anterior govern del Pacte pels eixos cívics, com el de Nuredduna.

Sobre l’ampliació dels eixos existents o la creació de nous, Deudero no manifesta cap proposta. Al respecte, només expressa “inquietud pel carril bici de Blanquerna”, el qual volen sotmetre a una auditoria –com al conjunt de mesures que s’han trobat en marxa– per valorar la modificació del seu itinerari. En aquesta matèria, Joana Maria Seguí Pons adverteix que accions centrades a limitar l’entrada dels cotxes ha permès “disminuir el trànsit al centre de Palma, mentre que a la via de cintura gairebé s’ha triplicat en 20 anys”. La catedràtica en Geografia lamenta que aquestes decisions sempre les qüestiona un mateix color polític –com va passar amb el carrer dels Oms o Blanquerna–, encara que després es demostri que són beneficioses. En qualsevol cas, l’experta recorda que encara “un 57% dels trajectes es fan en cotxe; un 13,5%, en transport públic, i un 30%, a peu”. Per la seva banda, Andrés Seguí, es mostra més contundent sobre l’accés dels cotxes a Ciutat: “Qualsevol punt dins les Avingudes hauria de ser absolutament zona per als vianants. És una espai que es pot recórrer a peu en 15 minuts de punta a punta”.

Aparcament

Cort ha davallat el preu d’alguns pàrquings i estudiarà si amplia l’ORA

La primera mesura anunciada per la SMAP (Societat Municipal d’Aparcaments i Projectes) ha suposat un incentiu per a l’entrada del vehicle privat a zones cèntriques. Es tracta de la davallada de la tarifa diària de 15 euros a 5 dels aparcaments del carrer de Manacor, la Riera i la plaça de Santa Pagesa. “Han reduït el preu dels aparcaments, però no han millorat les connexions amb aquests”, denuncia el director de Mob Mallorca, qui també alerta de “la idea equivocada del concepte d’aparcament dissuasiu –que usa Deudero–, perquè si els poses dins la ciutat no dissuadeixes ningú d’agafar el cotxe”. Per això, Andrés Seguí defensa que aquestes infraestructures “haurien d’estar fora de Palma” o, fins i tot, “fora de la via de cintura”, i “amb millors connexions”.

Però els plans de Deudero –i els de l’anterior equip de govern– van cap a una altra direcció. “Preveim crear quatre o cinc punts d’aparcament nous a Palma”, declara el regidor, qui detalla que “hi ha una sèrie de barris que estan rebent molts de cotxes, la qual cosa provoca problemes als residents”. Una de les zones més afectades per aquesta situació és Santa Catalina, on el PP continua amb la idea de fer un aparcament a la plaça del Progrés i on probablement executaran l’ampliació de la zona ORA que preveu el PMUS.

Bicicletes

L’ampliació de BiciPalma, a càrrec de Cort, i el carril bici supeditat al vianant

Una de les decisions del nou govern de Cort més contestades per l’oposició ha estat desistir dels 20 milions d’euros de la segona tongada de fons europeus. “Estam fora de tots els terminis. Ja hem dit que desistim: com que no han arribat els doblers, podem desistir i que no ens sancionin”, reconeix Deudero, qui descarta l’opció de demanar una ampliació del termini, així com han fet en cas de la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). Aquesta havia d’estar a finals del 2023 i ara sol·liciten una pròrroga d’un any. Una de les partides d’aquests 20 milions d’euros havia de sufragar la tercera fase del BiciPalma, que permetria que el servei arribàs a més barris de Palma. Ara, segons Deudero, aquesta inversió l’haurà de sufragar el Consistori amb fons propis. Pel que fa al traçat del carril bici, el regidor no descarta un possible creixement, però amb 100 dies de govern no ha fet encara cap proposta en aquest sentit. De moment, però, ja han eliminat el tram que travessa la plaça d’Espanya, amb l’excusa de les obres.

Sobre això, Andrés Seguí també apunta millores: “Manca molta infraestructura per a la bicicleta. La majoria dels punts estan inconnexos i els carrils han d’estar segregats dels cotxes”. Per la seva banda, la catedràtica de la UIB posa el cas paradigmàtic d’Amsterdam, que “els anys 70 estava plena de cotxes, però van aprofitar la crisi del petroli i la pujada dels preus per promoure la bicicleta”, fins al punt que n’ha esdevingut el mitjà de transport principal. Amb tot, Joana Maria Seguí Pons conclou amb algunes xifres per evidenciar que les Illes suporten un volum elevat de trànsit, que no deixa de créixer: “En 20 anys, el transport terrestre ha pujat un 70%, l’aeri s’ha triplicat i el marítim, duplicat. A més, tenim 1,1 vehicles per habitant. Hem de poder gestionar tot això, mirant per l’interès públic”.