Habitatge públic

L'Ajuntament començarà la construcció de 13.000 habitatges a Palma sense la nova depuradora

El batle anuncia que ha modificat la declaració ambiental del Pla General que impedia fer pisos a Ciutat sense l'EDAR II

Vista de les obres de la nova depuradora Palma II

PalmaL'Ajuntament de Palma iniciarà els tràmits per construir 13.000 habitatges públics després de modificar avui en el BOIB la declaració ambiental estratègica. El Pla General de Ciutat decretava que no podien edificar-se fins que estigués construïda la nova depuradora Palma II, prevista per a l'estiu de 2026.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha confirmat avui durant el Debat de la Ciutat el canvi que permetrà guanyar temps al Consistori i construir en paral·lel tant els habitatges a un preu limitat i social com la nova infraestructura, imprescindible per connectar els pisos a la xarxa d'aigües municipal.

La prescripció de recursos hídrics amb la qual es va aprovar el Pla General de Palma impedia la construcció d'habitatges en sòl urbanitzable, segons va assegurar el regidor d'Urbanisme de Cort, Óscar Fidalgo, durant la presentació de l'EDAR II. L'edil va dir que el Pla General de 2023 "va néixer mort en el sentit que era materialment impossible desenvolupar una sola d'aquestes edificacions entre 13.000 i 15.000 habitatges a Palma".

Jaime Martínez: "El pla l'explicaré quan jo vulgui"

La crisi d'habitatge, com ja és habitual en tots els estaments polítics de les Balears, ha estat un dels elements centrals del Debat sobre l'Estat de la Ciutat a l'Ajuntament de Palma. Des de la primera intervenció, el batle de Palma, Jaime Martínez, ha tret pit de les seves mesures i l'oposició li ha criticat que no havia fet res i que ni tan sols havia explicat el seu pla de col·laboració publicoprivada per construir no aquests nous 13.000 habitatges sinó els 1.200 que va anunciar el passat divendres. La resposta de Martínez ha estat clara: "El pla l'explicaré quan jo vulgui, però ja us assegur que no estarem vuit anys a posar-lo en marxa, com vosaltres que en vuit anys no en vau fer cap".

De fet, des de l'oposició (el PSIB, Podem i MÉS per Palma) han coincidit a acusar el Partit Popular de fer polítiques d'habitatge per als grans promotors turístics i no pensant amb els residents. En aquest sentit, han acusat Martínez de posar Palma a la venda. "Estan convertint Palma en una ciutat cada vegada més inhòspita per als seus residents, no els interessa limitar el preu de l'habitatge perquè volen ajudar els promotors i constructors, mai miren pels ciutadans", ha denunciat la portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol.

L'Ajuntament de Palma durant el Debat sobre l'estat de la Ciutat

Durant la seva intervenció, Truyol ha posat un exemple dels efectes que tindria limitar el preu del lloguer a Palma el qual el batle ha ignorat durant les seves múltiples respostes. L'ecosobiranista ha explicat que actualment un pis de tres habitacions al barri de Pere Garau té un preu mitjà de 1.260 euros i, amb la limitació, el seu preu oscil·laria entre els 480 i 680 euros.

Per la seva banda, Francisco Ducrós, portaveu del PSOE Palma, ha demanat a Martínez que "deixi de governar i d'adaptar les seves mesures en matèria d'habitatge a les demandes i gustos dels constructors i empresaris i comenci a pensar amb la ciutadania i amb els problemes d'accés a l'habitatge que viuen els residents a Palma".

Davant totes les acusacions en matèria d'habitatge rebudes durant el debat, ha intervingut també Mercedes Celeste, portaveu del Partit Popular de Palma, qui ha assegurat que el major problema per fer "polítiques valentes" amb un efecte real en els problemes d'habitatge de l'Arxipèlag és "la llei que el govern espanyol va aprovar a Madrid; un fracàs absolut". "Aquesta llei l'únic que fa és augmentar exponencialment els problemes dels preus del lloguer", ha sentenciat. A més, també ha acusat l'anterior govern de Cort de "deixadesa absoluta" en matèria d'habitatge i de ser els clars culpables de la situació que es viu actualment.

La Junta Electoral determina que l'anunci de Martínez era il·legal

Durant el Debat sobre l'estat de la Ciutat, s'ha fet pública la resolució de la Junta Electoral –que ha admès la denúncia d'Ara Més, el PSIB i Podem– i ha determinat que l'anunci del pla d'habitatges era il·legal perquè vulnerava la normativa electoral que marca que no es poden fer anuncis polítics durant la campanya.

D'aquesta manera, segons la resolució de la Junta Electoral, el batle de Palma, Jaime Martínez va vulnerar l'article 50.20 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Cal recordar que és el segon cop que es vulnera aquesta llei, ja que la Junta Electoral va citar el mateix article per reprendre la Conselleria d'Habitatge per unes manifestacions en una convocatòria que dugueren a terme durant la campanya.

D'altra banda, la Junta Electoral no ha admès la denúncia contra Prohens per la presentació del pla de feina dissenyat per la Mesa del Pacte Social i Polític per la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Balears. En aquest cas, consideren que tant la roda de premsa com l'anunci responia a "raons concretes", ja que va informar com funcionaria la mesa, un nou òrgan que començarà a treballar a finals d'aquesta mateixa setmana.

stats