L'Ajuntament de Palma consuma l'eliminació del requisit del català: "No permetrem l''apartheid' del castellà"

PalmaEl PP i Vox eliminaran el requisit de català dels llocs de feina de l'Ajuntament de Palma que considerin oportuns. El ple de Cort ha aprovat aquest dimecres analitzar abans de l'1 de juliol la situació de tots els llocs de feina municipals per avaluar quins requereixen el requisit del català i en quins es pot rebaixar a mèrit. De l'anàlisi, a proposta de Vox, en sortirà un nou barem d'acreditació de la llengua. El criteri s'aplicarà en l'accés a la funció pública, la promoció interna, els concursos de trasllat i els canvis de destinació. El PP i Vox hi han votat a favor i tots els partits d'esquerres (PSOE Palma, MÉS per Mallorca i Unides Podem), en contra. De la mateixa manera, han ratificat el canvi del domini www.palma.cat per www.palma.es.

L'estudi dels llocs de feina "ja ha començat", segons la portaveu de Cort, Mercedes Celeste. Per al PP, la línia vermella està a l'atenció ciutadana; però Vox circumscriu aquest concepte a les comunicacions institucionals de 'finestreta'. Coll, per exemple, ha dubtat que un policia local necessiti una acreditació oficial del català, perquè "ja hi té fluïdesa". D'altra banda, la revisió pot acabar amb ocupacions en les quals el català no sigui ni un requisit ni tan sols un mèrit. "Si no demanam el requisit de castellà, per què ho hem de fer amb el català? No vull obstacles per a la gent que arriba de fora. Respectem els drets constitucionals. És una qüestió de dret humanitari. Espanya és l'únic país on es prohibeix o limita la llengua oficial de l'Estat. No permetrem l'apartheid del castellà", ha assegurat Coll.

El PP, malgrat haver votat en contra durant les comissions on es fixa el sentit del vot del ple, ha accedit a la proposta de Vox de publicar tota la normativa de l'Ajuntament, les empreses municipals i organismes autònoms tant en català com en castellà abans del mes de juliol. De la mateixa manera, serà bilingüe "tota la informació o norma" que hagin de complir els ciutadans. A canvi, Vox ha retirat la seva proposta que totes les comunicacions municipals siguin bilingües, punt que el PP no volia aprovar. Sí que ha tirat endavant que els ciutadans "tindran dret a obtenir la informació o resposta" per part de l'Ajuntament "en qualsevol de les dues llengües oficials" i que "les publicacions de les xarxes socials hauran de combinar l'ús d'ambdues llengües de manera equilibrada".

Una "vergonya" contra la normativa

La portaveu del PSOE a Palma, Rosario Sánchez, ha qualificat la mesura com una "vergonya" i ha assegurat que el seu grup polític "defensa els drets lingüístics". En la seva opinió, Vox té "un odi irracional" al català. "Estan en contra de la normativa vigent, de l'Estatut d'Autonomia, del consens. És clar que, per preservar l'ús de les llengües oficials, cal defensar la minoritzada. On hi ha riquesa cultural, hi posen odi i confrontació", ha afegit.

En el mateix sentit, s'ha manifestat el regidor de MÉS per Palma Miquel Àngel Contreras. "És una proposició il·legal perquè incompleix no només l'Estatut d'Autonomia, sinó també l'article 30 de la Llei de funció pública, que estableix aquest requisit", ha assegurat, per advertir que la mesura "generarà moltes impugnacions i conflictes en els processos de places laborals que obviïn el requisit". "El PP està fent el joc a Vox eliminant el català dels àmbits on està normalitzat i està imposant el castellà a l'Administració. Lamentam aquest retrocés al qual ens està duent el batle Jaime Martínez, abocat a l'extrema dreta i a les ordres del batle en funcions, Fulgencio Coll. Ha triat la crispació per sobre del consens instaurat durant 40 anys", ha afegit. "Què tenen el PP i Vox contra els mallorquins; per què tant d'odi i fòbia contra la llengua que ens han ensenyat des de fa 800 anys?", ha demanat.

Per part seva, la portaveu d'Unides Podem, Lucía Muñoz, ha retret al PP i Vox que vulguin "tornar als temps de la dictadura" amb una proposta "ineficaç i il·legal".

D'altra banda, l'Obra Cultural Balear ha denunciat que "sense l'adequada capacitació lingüística dels empleats públics" ni l'administració municipal pot "funcionar normalment en català" ni els ciutadans s'hi poden adreçar. Segons l'organisme, els canvis normatius que exigiria l'aplicació de la proposició de Vox "vulneren la legislació lingüística de les Illes Balears". No descarten "interposar-hi les accions judicials corresponents". Finalment, reclama a Jaime Martínez que "no surti del marc estatutari i legal en matèria lingüística i no es deixi arrossegar per l'extrema dreta antimallorquina en les seves polítiques d'odi contra la llengua catalana".