Jaime Martínez: "No tenim previst canviar el nom de Palma a Palma de Mallorca"

PalmaJaime Martínez (PP) rep l'ARA Balears al despatx on fa tot just una setmana que s'acaba d'instal·lar, a la batlia de Cort. Encara que adverteix, amb prudència, que ell i el seu equip acaben d'aterrar, ja hi ha matèries en les quals té clar el seu full de ruta. Per exemple, defensa que cal fer promoció turística, garantir la normalització de l'ús del castellà a l'Ajuntament i llevar el carril bici de la plaça d'Espanya. Ara, quan li demanen per la possibilitat que algun membre de Vox pugui entrar a l'equip de govern en algun procés de negociació, es limita a confiar en l'"oposició constructiva" que va dir el seu líder, Fulgencio Coll, que faria.

Parlam amb el batle de Palma o de Palma de Mallorca?

— Batle de Palma.

I continuarà sent així?

— En aquests moments estam centrats en les coses importants que hem de tirar endavant en una ciutat que encara és insegura, bruta i col·lapsada.

El Partit Popular va ser molt crític amb el canvi de Palma de Mallorca a Palma. Ara que està a la vostra mà, no teniu previst tornar-ho a canviar, idò?

— No ho tenim en el full de ruta. Estam centrats en les coses importants i no a embullar els ciutadans a llevar i posar noms. A llevar i posar noms, en són experts els socialistes.

Dit això, com heu trobat l'Ajuntament?

— La veritat és que encara estam arribant. Estam identificant totes les àrees, aquells projectes que ens deien que estaven en marxa i no ho estan. Els regidors estan fent una feina important amb això, i encara falta que les empreses públiques facin la substitució de gerència i direcció.

Què és el que més us ha sorprès del llegat de l'anterior mandat?

— Ens hem trobat moltes coses començades, acabades i amb una situació complexa. Per exemple, el Pla General, del qual només s'ha aprovat una part. Ens hem trobat un projecte de Son Busquets que ens van anunciar que ja estava fet i sembla que no, i que no hi ha cap tipus d'acord ferm entre el Ministeri, la Comunitat Autònoma i l'Ajuntament de Palma. També hem trobat unes obres del passeig Marítim i de la plaça d'Espanya que estaven gairebé paralitzades.

Quant a la vostra entrada: just abans de la seva primera compareixença, va convocar els mitjans el líder de Vox a Palma, Fulgencio Coll, per exigir 12 mesures urgents. En aquesta mateixa roda de premsa va deixar anar que havia rebut ofertes del PP. Què li vàreu oferir?

— Nosaltres, durant els quinze dies de després de les eleccions, no vàrem fer negociacions, perquè eren innecessàries. És a dir, el Partit Popular era la força més votada. No hi havia alternativa de govern. Simplement, es varen fer una sèrie de cafès, i quan es fa un cafè, no s'ofereix res.

De tota manera, descartau completament que cap membre de Vox pugui entrar en el govern municipal en els propers mesos o anys que duri el mandat?

— Dia 17 va ser la presa de possessió i allà cada un dels partits polítics va decidir quina era la seva posició davant el govern, en aquest cas, conformat pel Partit Popular. Jo he fet un organigrama amb els meus regidors, que són molt capaços per a les àrees que els he delegat.

Però arribarà un moment, com ara l'aprovació dels pressupostos, en què s'haurà d'arribar a acords o fer possibles negociacions. En aquest cas, existeix la possibilitat de deixar entrar algú dins el vostre govern?

— Vox ja va dir que faria una oposició constructiva. Jo ja vaig dir que allargava la mà als partits per dialogar, per arribar a acords, per consensuar. Entenc que si la meva voluntat és aquesta i si hi ha voluntat d'oposició constructiva per part d'altres grups polítics, els pressupostos poden tirar endavant.

Entre les mesures urgents que demana Vox hi ha la d'eliminar subvencions ideològiques, les quals, per exemple, estan relacionades amb el centre Flassaders, segons Coll. En canvi, el vostre equip municipal ja ha anunciat que penjarà la bandera LGTBI a la façana de Cort per l'Orgull. Això vol dir que no complireu la seva petició?

— Nosaltres pretenem governar per a tots els palmesans i palmesanes. No sé què vol dir subvencions ideològiques. Dins l'oferta pública de subvenció, es presenten els col·lectius que consideren que formen part d'aquesta massa social o d'aquesta massa territorial o sectorial. No poden ser ideològiques, les subvencions. Han de ser tècniques: es presenten uns plecs i després rep la subvenció el col·lectiu a qui pertoqui.

També en aquesta primera setmana heu presentat els primers alts càrrecs. Crida l'atenció que, a Cultura, dues de les tres persones nomenades pertanyen a les arts plàstiques. Hi ha intenció de reforçar aquest vessant?

— Hi ha un objectiu de reforçar la cultura en general. En aquest cas, pensam que les arts plàstiques –com puguin ser escultura, instal·lacions, pintura...– tenen un pes important a la ciutat. Tenim un patrimoni d'escultures importantíssim en el qual ja s'està fent feina; tenim uns espais expositius com el Casal Balaguer, el Casal Solleric, Es Baluard... Hem anunciat també que volem reformar l'edifici de GESA perquè sigui un museu d'art modern i dins això formarà part també el que en un futur serà l'Institut de les Arts, on hi haurà arts plàstiques, però també cinema, dansa, teatre i música.

Dins Cultura, també heu anunciat que incorporareu els premis de Novel·la i Poesia dels Premis Ciutat de Palma en castellà. Ja està confirmat que serà així?

— Hem de veure el procés com està. El nostre compromís és no tocar els que ja hi ha, però sí incorporar els premis de Novel·la i Poesia en castellà. La nostra intenció és que sigui ja per aquesta edició.

En qüestions de llengua, també hem vist que amb la reestructuració de l'equip de govern ha desaparegut la Direcció General de Política Lingüística. Considerau que no era necessària, la feina que s'hi feia?

— No hem eliminat la política lingüística dins l'Ajuntament. Hem eliminat un alt càrrec de política lingüística. L'àrea de Política Lingüística continua existint en el Departament de Cultura, que depèn de Javier Bonet.

Aleshores, es continuarà fent política lingüística, però també del castellà?

— Serà política lingüística per al català i el castellà. Jo ja he anunciat que el castellà s'ha d'incorporar a la normalitat de l'Ajuntament, sobretot amb vista al ciutadà. Per exemple, des de la setmana passada les notes de premsa de l'Ajuntament són en català i en castellà.

També heu creat àrea d'Igualtat. Com enfocau aquesta àrea?

— Té molts vessants, però està dins la Regidoria de Serveis Socials, Multiculturalitat i Participació Ciutadana. És allà on estan representats tots els col·lectius, parlin la llengua que parlin o siguin del sexe que siguin. Això és la igualtat en majúscules. Aquí inclourem totes aquelles polítiques socials que s'estaven fent i mantindrem aquelles que es feien bé.

Habtur ha estat una de les primeres entitats a pronunciar-se per reclamar llevar la prohibició del lloguer turístic a pisos. Què en pensau fer?

— El consistori en aquests moments té les mans fermades: la normativa urbanística prohibeix el lloguer turístic. Hem de veure, amb aquest escenari, quina és la millor feina que podem fer tant des de l'Ajuntament com ells. Com no pot ser d'una altra manera, trobaran en nosaltres un soci per perseguir l'oferta il·legal i perquè l'oferta de lloguer turístic es faci amb les millors condicions possibles, i dins un marc legal com toca.

Parlant de turisme: trobau que Palma està massificada?

— Palma estava mal gestionada. En aquests moments tenim els mateixos fluxos que el 2009 o el 2014, i hi ha hagut anys que ens hem trobat amb una saturació més o menys clara. El que hem de fer és gestionar les infraestructures de Palma, així com els fluxos. Som una destinació que està en el punt de mira dels països emissors i això ens duu a tenir una capacitat de població flotant molt alta. L'únic que podem fer és gestionar-ho, perquè no podem posar portes el camp. I ho hem de fer amb el que MÉS deia que no havíem de fer: promoció turística. Això serveix per intentar modelar quin tipus de turista volen que vingui a Palma i que sigui de major qualitat i poder adquisitiu.

Però i què es fa amb els que venen encara que no es vulgui?

— Això va en la línia de la reconversió turística. En un cert moment, Palma va començar a eliminar places turístiques de baixa qualitat i va augmentar les de 4 i 5 estrelles, i això és una manera de controlar també quin tipus de turisme vols.

De tota manera, ja estam veient que hi ha turistes que venen sense hotel i dormen a la platja, com ha passat a l'Arenal. De quin manera s'afronten aquests casos?

— Això també supera les competències municipals: és una qüestió de model turístic, en termes generals. El que no pot ser és que la platja sigui l'hotel dels nostres turistes. Entenc que ara és una anècdota, però s'ha d'encarar, com tot.

Parlant d'infraestructures, també vàreu anunciar que tiraríeu endavant el Pla especial de l'aeroport. Això suposaria una ampliació?

— Fa uns mesos vaig tenir l'oportunitat que el director de l'aeroport m'explicàs realment quin era aquest pla quinquennal d'inversió per part de l'Estat, de més de 200.000 euros. L'objectiu és millorar el servei, les instal·lacions, i no augmentar-ne la capacitat. Em pareix que és obvi que hem de lluitar perquè sigui així, i tenir un aeroport del segle XXI.

D'altra banda, hi ha el Pla General d'Ordenació Urbanística de Palma, del qual ja heu avançat que fareu modificacions. De quins punts en concret?

— El que li falta al Pla General és trepitjar amb els peus en terra i resoldre o intentar resoldre el problema de l'habitatge a Palma. El que planteja com a actuacions en matèria d'habitatge són a llarg termini, quan l'INE mateix ja ha dit que en els propers 15 anys hi haurà un augment de població de quasi 100.000 habitants. I el que planteja el PGOU és que fins d'aquí a sis, vuit, deu anys no hi hauria habitatge assequible en el mercat. Per tant, hem de trobar solucions més creatives, que aniran lligades també a un possible decret llei per part del Govern de les Illes Balears, amb mesures urgents.

El PGOU té al darrere assessors que han estat Premi Nacional d'Urbanisme, com ara Sebastià Jornet. Així i tot, no trobau que pugui tenir cap bon resultat aquest pla?

— He estat molt crític amb el pla general, sobretot en les formes. En el fons pot haver-hi aspectes amb els quals puguem estar d'acord. Hi ha hagut falta de consens, de transparència i de mirar cap en el futur. Això no vol dir que modifiquem el 100% del Pla general que està aprovat ara. Segur que té coses bones.

Deis que no hi ha hagut consens ni transparència, però el PGOU va rebre moltíssimes al·legacions, multitud de les quals es van incorporar. No és suficient, aquest mecanisme?

— No. Quan es treu a exposició pública, aquestes al·legacions no poden modificar-ho. Hi queden les bases i el concepte. Aquest pla no ha tingut la col·laboració de tots els agents, siguin veïnals, siguin professionals o representació política. No hi han participat, no se'ls ha deixat participar.

Entre les modificacions que proposau al PGOU hi ha mesures per facilitar la construcció d'habitatge?

— En aquests darrers mesos hem parlat amb Marga Prohens sobre aquest possible decret llei per veure de quina manera es pot actuar i si pot ser de manera urgent. Per exemple, en aquests moments no podem incorporar tot el tema de canvi d'ús de locals a habitatges o igualar segons quines alçades a algunes illetes, de manera que pugui ser compatible amb el paisatge urbà i la capacitat de població, perquè no podrem incorporar modificacions d'intensitat d'ús. Hi ha moltes coses que s'hi podrien haver incorporat, però ara ens han deixat tot això absolutament tancat.

Heu nomenat gerent d'Urbansime Bartolomé Abat. Per les seves mesures, com ara fer que les naus dels polígons puguin convertir-se en oficines o que alguns patis de Palma es puguin edificar, se'l coneix dins el sector com un perfil desenvolupista. Quins punts en comú teniu amb el seu tarannà?

— És una persona que coneix el consistori perfectament i és un arquitecte de prestigi. Tomeu sabrà com s'ha desatès el Departament d'Urbanisme, que fa vuit anys que l'únic que fa és posar problemes a l'atorgament de llicències. I, per altra banda, serà la persona que desembossarà la situació en què ens trobam amb el Pla General. Confiï molt en ell i que serà la solució probablement a les mancances d'aquests darrers vuit anys a l'Ajuntament.

En matèria d'Urbanisme, una altra de les propostes era modificar la reforma actual del passeig Marítim. Què hi voleu fer?

— En aquest moment el que nosaltres veim és que són unes obres que estan bàsicament aturades. No veim que duguin un ritme, com han de dur. Jo no sé quin percentatge d'èxit podré tenir amb un govern en funcions i amb unes obres començades d’un projecte només d'embelliment de 40 milions d'euros. Però el que no pot ser és que un projecte tan important com és la reforma d'un passeig marítim no resolgui els accessos, no obri la ciutat cap a la mar, no creï equipaments culturals i esportius, que elimini 1.200 aparcaments i no faci aparcaments soterrats per compensar aquesta situació, la qual cosa farà que hi hagi més pressió d'aparcaments a la part de Joan Miró, al Terreno i Santa Catalina. Això és el que a mi em preocupa i el que exigirem. És una gran oportunitat perduda no haver fet un projecte més ambiciós.

Sembla que no teniu gaire esperança que es pugui modificar.

— Si hi hagués voluntat de l'Autoritat Portuària, segons quins plantejaments es podrien fer, perquè es podria fer sense aturar les obres. L'Ajuntament no té potestat d'obligar a res.

Un altre tema que està damunt la taula és el carril bici. Què preveis fer amb el recorregut: modificar-lo, allargar-lo, retallar-lo...?

— La nostra intenció és que hi hagi més quilòmetres de carril bici que en aquesta legislatura, però això implica tenir un pla de mobilitat coherent, planificat i consensuat. El pla de mobilitat de l'any passat, aprovat pels socialistes, no és consensuat, a diferència de l'aprovat el 2014 pel Partit Popular. En tot cas, el nostre compromís és fer més quilòmetres de carril bici, però segregats dels vianants, perquè aquests no poden conviure amb les bicicletes i els patinets.

Què fareu amb el de la plaça d’Espanya? Traslladar-ho a la carretera pot suposar perdre un carril de bus.

— Jo no he plantejat, de moment, traslladar cap carril bici, sinó aprofitar que hi ha les obres a la plaça d’Espanya per eliminar aquest tram. A moltes ciutats europees, si l'usuari de patinet o bicicleta arriba a una plaça, davalla i la travessa caminant. Però els nous traçats ens els hauran de dir els tècnics.

Comentau que voleu ampliar el carril bici, però, de moment, només heu concretat allà on el voleu llevar. Per on es podria perllongar el traçat?

— Jo voldria recuperar el Pla de Mobilitat 2014 i veure si podem acabar de consensuar aquesta xarxa de carrils bici.

Per acabar: quines han estat les primeres mesures que heu pres com a batle?

— La setmana passada ja vaig donar instruccions a regidors, sobretot en temes de seguretat, d'habitatge i en neteja. S'han començat a canviar i buidar papereres dues i tres vegades cada dia. Ja he donat instruccions per començar a planificar els primers 150 policies dels 300 que volem tenir a final de legislatura. També s'està actuant amb el tema de patinets i de segons quins focus de delinqüència.