El nou urbanisme de Palma: mesures del passat per a problemes de futur

PalmaEl govern del Partit Popular a Cort s’ha estimat més fer que Palma quedi estancada en els anys noranta abans que desenvolupar la feina feta per l’anterior equip del Pacte. Deixar al calaix la segona part del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), aprovada inicialment el 2021, i –en conseqüència– mantenir en vigor la del 1998 ha estat una de les declaracions d’intencions de l’àrea d’Óscar Fidalgo, l’advocat que des de fa un mes és el nou regidor d’Urbanisme, Habitatge i Projectes Estratègics. Amb Bartolomé Abad com a gerent, l’urbanisme de Palma comença a derivar cap a un model que defuig l’habitatge social, abraça la inversió privada i posa facilitats al transport privat. Mentrestant, Palma es consolida com una de les ciutats de l’Estat on la població té més dificultats per accedir a l’habitatge, bat rècords de pressió humana i lidera les taxes de cotxes per persona. 

Habitatge

Aposta per la inversió privada, perquè l’habitatge social genera “guetos”

Una de les primeres qüestions que va constatar el nou regidor d’Urbanisme en arribar al càrrec és que a Ciutat “hi ha un gran interès inversor per fer coses en l’àmbit urbanístic”, fet que va qualificar de “bona notícia”. Precisament aquest interès, eminentment estranger –representa un 30% de les vendes de cases a les Illes–, és el que dificulta cada vegada més l’accés a l’habitatge. Davant això, però, la primera mesura de l’equip de govern ha estat intentar tombar el projecte de Son Busquets –que preveu 830 pisos de tipus social– perquè “constituirà un gueto”. En lloc d’això, volien fer-hi menys cases i comercialitzar-les “a preu taxat”. Ara bé, la resposta pública que va fer l’Estat va deixar clar que no seria tan fàcil. En qualsevol cas, les possibilitats que té Palma d’augmentar la borsa d’habitatge públic són de cada vegada menors amb el govern del PP. El Pla d’Ordenació Detallada (POD) –la segona part del PGOU, que s’havia d’aprovar definitivament l’octubre– que volen fer decaure donava un impuls a aquesta tipologia a través del sector privat. Entre altres mesures, obligava a fer d’habitatge protegit el percentatge construït que superàs el límit de la parcel·la on es volgués actuar. A més, ampliava el ventall de perfils que hi podien optar –joves, gent gran, famílies monoparentals o persones en situació de vulnerabilitat–, les quals tenien com a únic denominador comú el fet de ser residents a les Balears. 

Mobilitat

Aparcaments per al cotxe privat i veto al tramvia

Les Balears varen tancar el 2022 amb la taxa de cotxes per habitant més elevada de l’Estat –un 1,1–, tenint en compte els de lloguer, i el govern del PP encara vol crear més aparcaments per donar facilitats al vehicle privat. Només al passeig Marítim n’hi volien construir tres de soterranis, però ja han vist que l’estat tan avançat de les obres no ho farà possible. Com a continuació d’aquest projecte, queda pendent –i en risc de no fer-se– la modificació de la desembocadura de la via de cintura i de l’autopista de Llevant just davant la mar, perquè des del Palau de Congressos fins davant la Seu hi hagi un veritable passeig. Així mateix, queda per veure si avançaran en la pacificació del trànsit amb la continuació dels eixos cívics ja creats, tal com estava previst. El del carrer Blanquerna, en concret, era el més avançat, atès que ja havia superat el procés participatiu de Cotlliure. D’altra banda, l’equip de Jaime Martínez s’ha mostrat disposat a posar en joc la inversió estatal de 180 milions d’euros per crear el tramvia de Palma, a canvi de continuar electrificant la xarxa de busos, encara que això ja s’està fent a càrrec de fons europeus. 

Model econòmic

El POD que no volen aprovar limita el nombre de bars i restaurants

Una de les intencions del Pla d’Ordenació Detallada era limitar els excessos i, amb aquest objectiu, varen incloure-hi algunes regulacions. Per exemple, el document limita a tres els bars i restaurants que pot haver-hi en un radi de 100 metres. En els casos que això ja s’incompleix –com passa al carrer Fàbrica o Blanquerna–, s’hauria d’esperar que tancàs o el final de la llicència perquè la mesura s’hi pugui aplicar. També establia una distància màxima de 500 metres entre les sales d’apostes i qualsevol equipament públic o zona verda.

Places turístiques

Sense topall per absorbir les places retingudes per la moratòria

Si bé la prohibició del lloguer turístic a habitatges plurifamiliars ha quedat blindada per una resolució del Tribunal Suprem, encara quedaven certes regulacions que amb un canvi de govern podien botar. Aquest és el cas del barri de Son Espanyolet, on el POD també recollia la prohibició del lloguer turístic en unifamiliars, a causa de l’impacte que genera en el barri. A més, aquesta segona part del PGOU establia unes densitats de places turístiques segons cada zona de la ciutat, amb la qual cosa es pretenia limitar l’expansió dels anomenats hotels boutique al centre històric. Sense aquest instrument, doncs, no hi haurà cap topall a l’hora d’absorbir les places turístiques que puguin aparèixer quan la presidenta del Govern, Marga Prohens, n’aixequi la moratòria. 

Plans estratègics

El futur del barri del Jonquet, el parc de les Vies o el nus de Son Bordoi

El PGOU és el gran pla director de l’urbanisme de la ciutat, però també conté alguns plans estratègics complementaris que afecten àrees concretes i que depenen de l’interès i la capacitat del Consistori per desenvolupar-se. És el cas del pla estratègic del barri del Jonquet, que el govern anterior no va tirar endavant perquè les propostes rebudes no superaven els criteris d’excel·lència de l’equip d’Urbanisme. Altres exemples de plans estratègics són el del parc de les Vies, que s’ha projectat com un corredor verd des de la plaça d’Espanya fins al torrent Gros, i el del nus de Son Bordoi, el qual preveu enllaçar l’autopista de Llevant amb la via de cintura per reduir el trànsit al passeig Marítim. I encara que no constitueixi un pla estratègic, el nou govern de Cort també haurà d’afrontar el repte de les galeries de la plaça Major de Palma, respecte de les quals la ciutadania no ha arribat a cap consens per trobar-hi un ús. El risc, ara, és que acabi sent purament de negoci i abandoni totalment l’ús públic.