![Fins ara ja existia la possibilitat de convertir en habitatges certs locals, dels quals podem trobar exemples a Palma.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, ha estat la primera a reaccionar a la zonificació del Partit Popular per aplicar el decret de l'habitatge i, en concret, a la fórmula que Urbanisme aplicarà per establir les alçades màximes. "Segons l'amplada del carrer, l'alçada podrà ser una o una altra. I aquesta fórmula el que farà serà generar noves torres d'edificis, al costat d'altres de més baixos. I això és contraproduent", ha advertit en declaracions a l'ARA Balears. "És un urbanisme de fa 50 anys. En trobam alguns exemples a les Avingudes, on de cop hi ha un edifici molt alt, diferent de la resta que té al voltant. Aquestes torres desdibuixen els barris i, especialment, ens preocupa l'Eixample", ha assenyalat. Truyol també ha posat com a exemple de possibles carrers afectats el cas de "Blanquerna, on hi ha un carrer de 20 metres, la qual cosa permetria –segons aquesta fórmula i la zonificació– fer finques de fins a vuit plantes; o el carrer Aragó, que fa 30 metres, de manera que es podria fer una finca de 13 plantes".
On i com es podran convertir els locals en habitatges a Palma
El regidor d'Urbanisme de Cort, Oscar Fidalgo, ha presentat les directrius per aplicar el decret d'habitatge del Govern a Ciutat, que inclou també l'ampliació en alçada de certs edificis
PalmaPoc més d'un mes després de la seva aprovació, el nou decret d'habitatge del Govern ja té data d'aplicació a Palma, a més dels requisits que permetran desplegar les dues mesures principals: la conversió de locals a habitatge i el creixement en alçada d'edificis. El regidor d'Urbanisme de Cort, Oscar Fidalgo, ha presentat aquest dimarts el document aprovat a la Gerència d'Urbanisme que estableix les condicions per executar el decret a Ciutat.
Segons la previsió de Fidalgo, l'informe elaborat per Urbanisme permetrà aplicar el decret una vegada s'hagi aprovat al ple municipal. Com que el pròxim serà dijous 23 de novembre, presumiblement l'endemà –divendres 24 de novembre– es podran començar a tramitar aquestes mesures. El regidor ha afirmat que ja hi ha interessats que esperen aquesta data: "Hem rebut moltes consultes. La gent espera tenir clares les regles del joc".
On?
Conversió de locals
Més que on es podran dur a terme aquestes noves mesures urbanístiques, Fidalgo ha enumerat els punts de Ciutat que queden totalment exclosos del decret d'habitatge, i que es poden observar en el mapa proporcionat per l'Ajuntament. D'una banda, no es podran acollir a la conversió de locals en habitatge els edificis ubicats al centre històric de Palma i als principals carrers i eixos comercials. Aquests inclouen, sobretot, carrers principals, com ara el carrer de la Indústria, l'avinguda de l'Argentina, de General Riera, Blanquerna, del 31 de desembre, de l'Arxiduc, d'Aragó, de Nuredduna, de Manacor, de Pérez Galdós i de Foners. Cal tenir en compte que molts dels carrers que els travessen es veuen afectats igualment. Són els casos, per exemple, de Balmes, d'Ausiàs March o de Gabriel Maura. També queden exclosos nuclis del Coll d'en Rabassa, Can Pastilla, l'Arenal i Joan Miró.
![Plànol que delimita les zones allà on es pot fer el canvi d'ús de local a habitatge.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1200 800"%3E%3C/svg%3E)
Sigui on sigui, per convertir-se en local, l'edifici no haurà de ser BIC. En cas que sí, per aplicar la mesura haurà de tenir un informe favorable de Patrimoni del Consell de Mallorca o de la Comissió del Centre Històric de Palma. Així mateix, el canvi d'ús de locals a pisos que se situïn per damunt de la planta baixa serà possible en aquelles parcel·les que tinguin un ús residencial plurifamiliar com a ús principal, previst així en el planejament urbanístic.
Creixement en alçada
D'altra banda, no podran pujar d'alçada les edificacions ubicades als barris o àrees següents: el centre històric declarat BIC (Bé d'Interès Cultural); l'àmbit del Jonquet que sigui BIC; qualsevol entorn BIC, bé cultural o catalogat; i els nuclis tradicionals, que són Son Serra, Son Llull, la Vileta, Son Rapinya, Son Espanyolet, Son Sardina, el Secar de la Real, Establiments, el Molinar, el Coll d'en Rabassa, el Pil·larí, s'Aranjassa, Sant Jordi, Casa Blanca, Hostalets, Santa Catalina i la Soledat Sud. Juntament amb aquestes, queden excloses la zona d'ordenació d'habitatges tradicionals (VT) del Pla de Reconversió Integral de la Platja de Palma, la primera línia de costa i de la façana marítima.
Sigui com sigui, el promotor que vulgui construir en alçada haurà d'informar Urbanisme de la seva intenció. A continuació, el Consistori li comunicarà l'alçada màxima que pot edificar, les condicions d'edificabilitat i el pagament per excés d'aprofitament. Segons ha explicat Fidalgo, aquesta alçada màxima es calcularà amb una fórmula que tindrà en compte, principalment, l'amplada dels carrers on s'ubiquen els edificis, és a dir, la "profunditat edificable".
Com?
Perquè qualsevol promotor pugui dur a terme qualsevol d'aquestes actuacions, abans haurà de rebre un informe favorable dels tècnics de l'àrea d'Urbanisme de Cort. Si bé Fidalgo no ha detallat quant de temps preveuen que duri aquest procediment, ha assegurat que es crearà un servei ad hoc per atendre'l i que les persones que es dediquin a aquesta tasca ho faran pràcticament de manera exclusiva. Amb tot, el regidor ha subratllat que aquests tècnics s'encarregaran que, abans d'obtenir la llicència d'obres, els promotors "sàpiguen el que poden fer i el que no".
Finalment, el document d'Urbanisme estableix uns criteris, segons si els terrenys estan qualificats d'equipament públic o privat. En el cas dels públics, es permetrà fer el canvi d'usos fins a arribar a l'edificabilitat màxima permesa que es pugui per fer habitatge protegit en règim de lloguer. En el cas dels privats, es podrà modificar l'ús a residencial per fer habitatges de preu limitat.
