Lucía Muñoz: "També es pot defensar el català en castellà"

PalmaLucía Muñoz torna des de Madrid, concretament del Congrés dels Diputats, a Palma amb la intenció de lluitar a les urnes per la batlia de la seva ciutat. Muñoz es va criar a Sant Agustí, on denuncia que "han arribat abans els turistes que el carril bici". Filla de "treballadors del turisme de la Península", la candidata a presidir l'Ajuntament de Palma assegura que la voluntat de fer el salt a la política municipal prové de retornar la sobirania als residents de Ciutat, "on sabem molt bé què és no poder decidir", segons denuncia.

Quin és el projecte d'UP per a Palma?

— Per nosaltres, tot el que sigui que els preus dels lloguers no baixin serà un fracàs en la propera legislatura. Per mi, el repte que tenim ara mateix com a ciutat és l'emergència de l'habitatge, que ve de lluny i que fa necessàries polítiques valentes. En aquesta legislatura ha faltat pitjar més.

Feis autocrítica en aquest sentit, com a part d'un partit que ha estat governant els darrers vuit anys?

— El senyor Hila ha fet una bona gestió en una legislatura molt difícil, amb molts de reptes. Però crec que li ha faltat fer política. Ha estat un bon gestor, però en aquest sentit podria haver pressionat un poc més al seu propi partit, que crec que en aquesta matèria li falta coherència, perquè hem vist com des del Parlament balear s'arribava al Congrés dels Diputats amb una proposta que està aprovada pel PSIB aquí. I que després a Madrid han votat en contra per habilitar la comunitat autònoma a regular els lloguers.

Ara que esmentau José Hila. Què us ha semblat com a líder del Pacte aquests anys?

— Faig un balanç positiu d'aquesta legislatura. Crec que hem afrontat uns reptes que mai hauríem imaginat, com és la pandèmia i les conseqüències de la guerra d'Ucraïna. A més, estam veient canvis de model de ciutat molt diferents. Hi ha hagut una bona gestió per part del batle, però crec que li ha faltat fer política i posar damunt la taula dins el seu partit o dins els espais on –com a batle– pot mitjançar en les preocupacions de la gent de Palma.

Comentau que s'està anant cap a un nou model de ciutat que és el que us agradaria. És el mateix model que el que esbossa el PGOU elaborat per MÉS i, per tant, voldríeu donar-hi continuïtat?

— Venim d'un model en què Palma era un aparador al turisme i tots els recursos estaven dedicats al centre de ciutat. I en els darrers anys hem descentralitzat els serveis públics i hem fet que l'Ajuntament estigui a tots els barris. Jo som de Sant Agustí, del darrer barri de Palma, i hi han arribat abans els turistes que el carril bici. Cal encaminar-se en aquest sentit i el PGOU, tot i que té coses a millorar, és una bona proposta.

Dit això, la setmana passada en l'entrevista que vàrem fer a Neus Truyol va dir que estaven gairebé en solitari en la proposta de regular la compra de no residents. Què hi teniu a dir?

— És que la iniciativa va ser nostra. Estam molt contents que hi hagi més partits que s'hi sumin. Tenim un informe que ens diu quin és el camí que hem de seguir per aconseguir aquesta mesura. Hem vist que la Unió Europea diu que és l'interès general la condició necessària perquè sigui una realitat. I això que estan gairebé en solitari: hi ha una ministra que hi ha donat suport explícitament. Llavors, hi ha una part del govern estatal que està a favor d'aquesta mesura i el que falta, com sempre, és que el Partit Socialista en matèria d'habitatge sigui conscient de la dimensió del problema.

Aleshores, MÉS està abanderant una proposta que no és seva?

— Nosaltres sempre hem dit que el que es necessita perquè aquesta iniciativa tiri endavant és un front comú i estam encantats que MÉS faci seva la proposta. Però sí, és una proposta nostra, que vàrem presentar als consells insulars l'estiu passat.

Parlant d'habitatge, és una àrea que ha tingut fins ara MÉS. Aspirau a tenir-la si entrau en el govern de Cort?

— Tenim equip per treballar a totes les àrees de govern, especialment en matèria d'habitatge, que ha estat un tema que hem treballat amb molta rigorositat i amb gent molt potent. El repartiment de les àrees de govern ja el veurem una vegada siguin les eleccions i segons la correlació de forces. Però nosaltres aspiram a liderar totes les àrees de govern sempre.

En aquest sentit, veis possible un altre pacte de govern a Cort?

— A nosaltres ens agradaria liderar el proper govern, que sí que crec que serà de coalició. Crec que els governs de majoria absoluta s'han acabat. Però dins aquesta correlació de forces, si nosaltres tenim més pes, si nosaltres tenim més pes, hi haurà temes –com l'habitatge– en què no tindrem les mans tan fermades com el Partit Socialista per la pressió de la patronal immobiliària.

A banda de pitjar en l'habitatge, li han quedat tasques pendents, al Pacte, en aquesta legislatura?

— Com que ha estat una legislatura amb molts imprevistos, està clar que algunes coses han quedat pel camí. A mi, per exemple, m'agradaria que en els darrers mesos arribàssim a tenir almenys licitat el centre LGTBI que vàrem prometre. Aquesta és una ciutat diversa i el col·lectiu necessita aquests espais.

En referència també a imprevistos i LGTBI: precisament aquesta àrea –que estava encapçalada per Sonia Vivas– va fer trontollar el Pacte fa menys d'un any. S'ha recuperat el partit d'aquella imatge que va donar?

— Crec que sí. Va ser una crisi que vàrem superar ràpidament. Lamentablement, vàrem veure que hi havia companys de partit que ni eren companys ni eren del partit. I varen prendre una decisió digna que va ser deixar l'acta i això va ser el més important. Aleshores va poder entrar gent com Clàudia Costa i Jordi Vilà, a Participació i la Funerària, la feina i el criteri dels quals respectam molt. Crec que amb aquesta gent sí que tenim un bon equip de govern.

Però aquesta no és la primera vegada que Podem passa per una experiència semblant. Considerau que l'error està a triar candidats pel fet de ser cares conegudes i que, al cap i a la fi, no són "ni companys ni del partit"?

— Ara podem fer reflexions i autocrítica. I hem après molt d'aquesta experiència. Però no crec que el fet de ser independent o formar part d'un partit o d'un altre et faci millor o pitjor. En aquest sentit, ara amb el meu equip estam treballant –d'ençà que vaig tornar a Palma– molt seriosament en un programa electoral, i crec que és gent molt preparada. I, sobretot, que té criteri, i que no té sensibilitat per les pressions del poder econòmic, que és el que moltes vegades posa obstacles.

Deis que ara tornau a Palma. Com compaginau ara com ara aquesta doble figura com a diputada al Congrés, a Madrid, i com a candidata a la batlia de Cort, a Palma?

— És complicat, perquè estic tres o quatre dies a Madrid i tres o quatre dies a Palma. És una espècie de doble vida. Però em permet pensar a diferents nivells sobre els problemes que teniu i conèixer bé les relacions de poder i on has de telefonar per moure fitxa en segons quins temes. És una fortalesa, també, estar als dos espais. Personalment, és molt dur, però a escala política és una bona notícia que tinguem aquesta relació a Madrid.

I considerau que aquesta relació ha permès que els reclams de Palma s'hagin sentit més a Madrid?

— Crec que sí: a Palma hi haurà una depuradora nova, tenim el transport públic gratuït, s'ha aconseguit la cessió dels terrenys de Son Busquets, tenim als pressupostos generals de l'Estat una partida per a un programa pilot per a les galeres elèctriques de Palma. Després hi ha el tema de la cogestió de l'aeroport. Consider que des d'aquí hem de tenir la capacitat de decidir sobre un tema estratègic com ho és l'arribada de gent.

Considerau factible assolir la cogestió de l'aeroport?

— És d'aquestes qüestions en què la gestió està bé, però fer política, no tant. Crec que en aquest sentit, si tenim un ajuntament amb la ferma convicció que aquesta cogestió és necessària per a la planificació, podrem avançar cap a un major autogovern. He tingut la sensació tota la vida que ens han llevat la capacitat de decidir: què fer, què ser, quin tipus de família tenir, on viure, quin idioma parlar... I és aquesta voluntat de donar capacitat de triar a la gent la meva motivació per fer el salt a la política nacional i per tornar a Palma, on sabem molt bé què és no poder decidir, com ara decidir on viure o la teva feina.

Aquesta doble figura també us obliga a fer equilibris lingüístics entre català i castellà, per arribar a cada sector. Quina és la vostra línia política en aquest sentit, tenint en compte que Podem, de vegades, ha rebut crítiques pel poc ús del català que fa?

— Jo som bilingüe. Som filla de treballadors del turisme de la Península. I a casa meva es parla català. Però jo vaig aprendre català a l'escola i estic molt orgullosa i molt contenta de ser bilingüe. Una de les idees que és important tenir en compte és que crec que es pot defensar el català en castellà també. Som plenament conscients que els partits polítics som referents lingüístics, però en aquesta defensa del català no és només promoure que es parli en català, sinó combatre la catalanofòbia. I aquest és un dels problemes que crec que fa que no es parli tant en català.

Ara que tornau, veis que el fet d'haver estat tot aquest temps a Madrid us ha fet una figura menys coneguda aquí, així com Antònia Jover?

— Aquesta és una de les qüestions que estam treballant ara. Forma part de la campanya, el fet de donar a conèixer tant la nostra proposta per a la ciutat o per a la comunitat, com que hem estat treballant també pels interessos de les Balears i de la ciutat a Madrid. És molt important saber que només amb un govern de coalició hem aconseguit reivindicacions històriques, com el tema del REB i el transport gratuït. No estic pensant en el nivell de coneixement que tenen de mi. Crec que allò important és que els mitjans sàpiguen quina és la proposta de Podem.

Quant a això, creis que els votants de Podem es regeixen més per les figures o posicions estatals a l'hora de votar candidats locals?

— El comportament electoral a les Balears és molt complex i les claus per saber per què vota la gent i per què vota el que vota són variables en funció del nivell d'eleccions que hi ha. I a escala municipal, crec que es dona més importància a la candidata que al partit.

En aquesta relació Madrid-Palma, algunes de les vostres declaracions han pogut generar friccions amb el PSOE. Temeu que això es pugui traslladar a la batlia de Cort o són partits diferents aquí i allà?

— Són partits diferents. En aquest país els governs de coalició no han estat la norma i cal normalitzar el conflicte entre diferents forces polítiques, encara que siguin part del mateix govern. Nosaltres som independents dels sectors econòmics i podem dir coses que molesten aquests poders i que, per això, transmeten la idea que feim molt de soroll. Però en realitat posam damunt la taula els problemes de la gent. Per exemple, dir que cal limitar la compra d'habitatges a no residents no és fer soroll, és fer una proposta que no agrada gens a la patronal immobiliària. De fet, varen respondre dient que no s'oposaven a posar un topall al lloguer, però que això de la compra de no residents, no.

Sobre fer soroll: en vàreu fer bastant arran del vostre discurs de la Llei del 'només sí és sí', fent servir paraules a l'hemicicle com ara "follar" o "perrear". Vists els efectes, ho tornaríeu a fer?

— El que volia traslladar era la gravetat de la situació, del pacte del PSOE amb el PP i Vox per tornar a un codi penal de la intimidació i la violència. I crec que vàrem aconseguir posar damunt la taula que això era un retrocés en drets. Aquesta era la intenció; després una no decideix què diuen els mitjans o què impacta més. En tot cas, el missatge es va entendre bé entre la gent jove, que sap molt bé què és el consentiment. L'indicador d'això és la quantitat de reproduccions i m'agrades que ha tingut a TikTok. Això jo crec que mereix una reflexió molt gran per part de la societat.

De vegades no s'obté aquesta informació fins que es provoquen certes reaccions.

— Quan vaig acabar la intervenció i vaig veure els titulars i les múltiples reaccions de tothom, vaig tenir dubtes de si havia fet un bon discurs, si havia escollit bé les paraules, perquè això sí que està molt pensat. Però després vaig veure l'impacte en les xarxes i que aquesta gent sí que havia entès el missatge.

Arran d'això, opinau que el futur de la política també està a TikTok?

— És una bona pregunta. Crec que tots els espais on puguem traslladar un missatge polític s'han d'aprofitar i TikTok és un format per a gent de la nostra edat, mil·lennial. Fa temps llegia que la gent jove feia servir TikTok com a cercador, com Google. Encara que ens costi entendre el codi, no podem renunciar a aquests espais.

Les xarxes en campanya també poden ser un cau de polèmiques. Aquesta setmana hem assistit a la del PP i la reunió amb Rodríguez. Com ho valorau?

— És gravíssim que el líder del Partit Popular a Palma i la líder del PP de les Balears es reuneixin amb un condemnat per corrupció que elaborava les llistes en l'era de Jaume Matas. Això demostra una vegada més que el nou PP es pareix molt a l'antic. Fins i tot en el seu partit han saltat les alarmes. Com serà la situació perquè fins a Génova es posin nerviosos.

Per acabar, dues preguntes en clau estatal. La primera: què us sembla el paper que té ara Yolanda Díaz? Fragmenta encara més l'esquerra?

— Ara mateix estam en un procés d'escolta, que acabarà aviat, però per presentar un projecte per a les eleccions generals, encara falta temps. Jo ara estic centrada en les municipals. El que tenc clar és que Podem i Sumar han d'anar junts a les eleccions.

Ara sí, darrera pregunta. Podem ha deixat de ser el partit de Pablo Iglesias i ha adoptat una nova identitat pròpia?

— Hem aconseguit que el partit tingui un lideratge coral de dones joves, amb molta responsabilitat política als alts càrrecs. Crec que en Pablo està fent un treball molt important amb Canal Red, per canviar la correlació de forces en l'àmbit dels mitjans de comunicació, que també és un tema estratègic. Però l'organització de Podem està liderada per Ione, que té un model organitzatiu, un criteri polític i un equip que són envejables.