Eva Pomar: "Un vot a Ciutadans valdrà per deu dia 28 de maig"

PalmaEva Pomar repeteix al capdavant de Ciutadans a Palma i és la candidata taronja a batlessa de Palma en les properes eleccions municipals del 28 de maig. Si bé diu que posaran per davant les seves propostes electorals, assegura que estan oberts a pactar tant amb els populars com amb els socialistes. Ara com ara, la principal línia vermella és si arriben "amb extremismes o populismes", és a dir, Vox, Unides Podem o MÉS. Davant aquest escenari, Pomar manté que la seva formació serà "decisiva" en els propers comicis. Però només dos dies després d'aquesta entrevista –feta dilluns 3 d'abril–, aquest dimecres, Ciutadans ha començat a patir un degoteig de baixes, primer la del diputat Marc Pérez-Ribas i, després, la d'Osvaldo Cifre al Consell de Mallorca. Tot i que l'ARA Balears ha demanat, a posteriori, l'opinió de la candidata de Cs a Palma al respecte, aquesta s'ha negat a fet cap declaració, mentre que fonts del partit al·leguen que es remeten al comunicat oficial.

Quin balanç feis de la tasca de Ciutadans com a partit en l'oposició: en què heu pitjat més i en què ha faltat insistir?

— Crec que podem estar ben orgullosos de la feina que hem fet. No hem aturat des del primer dia: ens hi vam posar el 2019 i no hem aturat de recórrer Palma, visitar els veïns i dur la seva veu als plens de Cort. Això ha fet que molts debats hi hagin arribat, com ara els habitatges socials del Camp Redó o les galeres elèctriques. Però tot s'ha ajornat. I les desobediències d'aquest equip de govern ens han duit a una Palma que ha anat cap enrere, en temes com la mobilitat –Palma està encallada–, en turisme –no s'ha estat valent– i amb polítiques per donar suport al petit comerç.

Deis que Palma està encallada. En quin sentit?

— Tot comença el 2014 amb el Pla de mobilitat urbana i sostenible, que no es pot complir ni amb un 60% dels objectius que tenia. A partir d'aquí, el nou pla es va aprovar recentment. Però sabem que això és un pamflet, perquè no es duu a la pràctica. Manca una planificació holística de tot Palma. Falta entendre que Palma és una ciutat aeroportuària, i això no ho podem canviar. A partir d'aquí, cal fer feina, sense passar del blanc al negre d'un dia per l'altre. Com ara, fer zones de vianants i no posar pàrquings per als cotxes, o voler que circulin diferents mitjans de transport –com patinets i bicicletes– quan no tens uns carrils bici segurs.

Exposau com un error el fet de fer una zona de vianants en un carrer abans de fer aparcaments per a cotxes. És més prioritari, això darrer?

— No són incompatibles una cosa amb l'altre. Però l'ordre dels factors altera el producte. Les zones per a vianants s'han de continuar fent, perquè a altres ciutats d'Espanya i països beneficia el comerç local. Però no han de ser imposades, han de ser consensuades amb el comerç i amb els veïns, perquè et canvien la vida. De fet, nosaltres en el nou Pla d'Ordenació Urbana hem presentat 30 al·legacions, entre elles l'eix cívic més gran que pugui tenir la ciutat, que va des de Porto Pi fins al Fortí. Ara, en el cas de Nuredduna han quedat a mitges. No és el que es va prometre, que era un eix cívic, sinó que només s'ha fet per a vianants un tros d'un carrer. Nosaltres el volem fer continuar fins a Son Gotleu.

Per altra banda, denunciau que el turisme no s'ha afrontat amb valentia. Què s'hauria d'haver fet?

— El turisme ha tingut molt poc suport per part d'aquest equip de govern, tant en el Govern, com en el Consell de Mallorca, com a l'Ajuntament de Palma. Van descoordinats els uns amb els altres. Ho hem vist en algunes iniciatives per fomentar el turisme que han tingut en contra els vots de MÉS, els seus socis. Nosaltres consideram que el turisme és el motor de Palma, i això no ho podem negar: entre el 80% i el 90% de l'economia roda al voltant d'això. Tots vivim de manera directa o indirecta d'això. El turisme ha d'evolucionar cap a un turisme sostenible, també per als que viuen aquí, no només per als visitants. Ara bé, aquesta sensació de saturació turística és fruit d'una mala gestió d'anys enrere.

Com ara?

— També falta oferta cultural perquè és normal que un turista vulgui veure la catedral, però hi ha més coses. I aquesta diversificació no s'ha sabut fer. Dins la fundació Palma 365 s'han fet esforços, però no s'ha aconseguit res. Per exemple, l'ecotaxa es va gastar en fer el concert de 40 Principales, cosa que ens sembla incoherent. Primer, perquè per A nosaltres l'ecotaxa no hi hauria dE SER. I si HI ÉS, s'hauria de destinar a projectes de regeneració.

A banda de les tasques que han quedat pendents, hi ha cap mesura que hagi pres el Pacte aquesta legislatura de la qual Ciutadans pugui dir que han encertat?

— Nosaltres estam oberts a tots els consensos possibles. De fet, moltes de les nostres propostes han estat aprovades. Però una de les propostes que valoraria en positiu és aquest procés cap a la gratuïtat de l'ensenyament dels infants dels 0 a 3 anys. Al nostre programa duim la gratuïtat total com a aposta, tant a les escoles públiques com concertades. Encara que no s'hagi aconseguit, aquest Pacte ha fet passes en aquest sentit.

L'habitatge és el principal repte per A Palma ara com ara. Els partits del Pacte proposen mesures com ara limitar el preu del lloguer o la compra per part d'estrangers. Hi donaríeu suport?

— Com a partit liberal, estam totalment en contra d'aquestes línies. A més, està demostrat –com ha passat a altres ciutats, com Berlin– que duu a l'increment del preu i a la sortida al mercat negre, la qual cosa és el pitjor que pot passar. Pel que fa a la prohibició de la compra de cases per part d'estrangers, això per normativa europea també és inviable. No es pot anar amb mesures populistes per solucionar problemes tan importants i tan difícils com la manca d'habitatge.

Què suggeriu en aquest sentit, idò?

— A Ciutadans apostam per les reformes i rehabilitació d'habitatges. També proposam poder, en edificis que són de 180 o 200 metres –que n'hi ha a l'Eixample–, fer-los fer la divisió, i conversió de local en habitatge. Però això s'hauria d'estudiar bé segons el barri, perquè han de tenir els seus equipaments. L'emergència és tan alarmant que els mateixos promotors estan dient que començar a encetar habitatges nous no es faria fins d'aquí a tres anys. És molt de temps, després del retard de vuit anys que diu de no haver fet habitatge assequible, i sobretot per a la classe mitjana, que és el que nosaltres defensam: que paga per tot i no es pot beneficiar de res. Tenim ja aprovades al ple algunes propostes, com ara fer inventari d'edificis buits que hi ha Palma, que podria comprar l'Ajuntament de Palma.

I el PGOU és una altra de les mesures a les quals tampoc donaríeu continuïtat?

— Tristament, l'hauríem de reformular. Sí que pensam que s'ha de fer, perquè des del 1998 no es fa un Pla General. I el que veim és que aquest pla que es vol aprovar el mes d'abril atén a les circumstàncies que teníem fa 15 o 20 anys. No té en compte les necessitats de futur de Palma. I el problema de l'habitatge continuarà. A part, que em sembla un error aprovar per separat el Pla General i el Pla d'Ordenació, per la inseguretat jurídica, que va acompanyada d'una pujada de preus. Cada vegada que obren la boca, sobretot la regidora d'Urbanisme, apugen els preus de l'habitatge. Palma no s'ho mereix.

També ha tornat la polèmica al voltant de la Feixina. Quin posicionament té Ciutadans en aquest tema?

— És un tema recurrent. Pensam que es dona massa importància al que és un obelisc al qual van llevar els símbols franquistes. Però també hem de pensar que és un símbol d'un barri, el de Santa Catalina. Aquest barri li va fer un pla especial, excepte a la part de la Feixina. El monument representa el que va ser, que tampoc hem d'oblidar. La ciutadania també ha d'avançar. La mateixa Aina Calvo li va llevar els símbols, i el PSOE va estar d'acord. Però com que ara governa amb els nacionalistes i els de Podem, és un tema oportunista. I crec que hem d'estar per damunt de tot això.

Parlant de governar en coalició. Ciutadans amb qui se sentiria còmode governant, en cas que hagués de pactar amb els partits que té tant a l'esquerra com a la dreta?

— En la situació en què ens trobam ara, estam segurs que Ciutadans serà decisiu en les properes eleccions. I aquesta decisió l'haurem de prendre amb responsabilitat, perquè som conscients que tenim dels pitjors PP d'Espanya, rodriguista, i tenim un Partit Socialista que està rendit al nacionalisme i als populistes. Et giris per on et giris, no en tenim cap de bo. Però sí que tenim la capacitat de poder arribar a pactes de programa. Nosaltres posarem damunt la taula punts per ajudar la ciutadania i a partir d'això podrem negociar. Ara, als extremismes i populismes no els donarem lloc al govern.

És a dir, en cas que es respectassin aquests punts, estaríeu oberts a pactar tant amb el PP com amb el PSOE?

— Sí, estariem oberts tant al partit popular com al partit socialista. Però sempre amb la condició que els extrems no hi entren.

I en cas que el PP vingués amb Vox?

— No entraríem en el govern.

Entenc que tampoc hi entraríeu en cas que el PSOE formàs govern amb Podem i MÉS.

— Sí.

Ara bé, estaríeu a favor de la proposta que va fer Vox en matèria lingüística de convocar els Premis Ciutat de Palma en català i en castellà?

— Un detall: aquesta proposta que els premis Ciutat de Palma siguin tant en català com en castellà és de Ciutadans. I la duim des de la legislatura anterior, en què Vox no hi era. Estam acostumats que passin aquestes coses. Però el que defensam és la igualtat, que les dues llengües oficials de la nostra ciutat es puguin expressar de la mateixa manera. I en els premis Ciutat de Palma, amb més motiu. Per això pensam que hi han d'haver els premis de poesia Rubén Darío, per exemple. Una persona ha de poder expressar-se tan en castellà com en català a la nostra ciutat. I més quan escrius, que treus els teus sentiments. Com a exemple que s'estan equivocant és que al final el premi de novel·la no es va poder entregar.

Deis també que defensau la igualtat. En termes de la igualtat de gènere, què us semblen les passes que s'han fet a l'Ajuntament i què proposa Ciutadans?

— Amb el tema LGTBI, Igualtat, Participació Ciutadana... sempre hem donat suport a les iniciatives que s'han duit. Ara veim amb tristesa el que s'ha fet a l'Ajuntament de Palma, perquè no s'ha fet gaire cosa. Després del rebombori amb la regidoria de Sonia Vivas, ha quedat pràcticament anul·lada. Per part de Podem veim molts de pamflets electoralistes, però això no es tradueix en mesures adequades.

Si bé la presència de Ciutadans es va mantenir del 2015 al 2019, la situació del partit ara, el 2023, és molt diferent de la de fa quatre anys. Quin futur veis a les urnes?

— Estic molt tranquil·la de la feina que s'ha fet. Però també la gent ens encoratja a continuar endavant, ens transmet que som més imprescindibles que mai, que som necessaris. I és cert. Som l'única força que dins l'Ajuntament de Palma podrem posar aquesta moderació, ja que els extremismes i els populismes estan obrint aquest espai. Nosaltres podem posar aquest sentit comú i fer que Palma avanci, tant en polítiques LGTBI –perquè en segons quins extrems no ho permetran–, com en polítiques pel comerç local –perquè els petits empresaris també són molt importants i les forces populistes no miren cap aquí. Jo pens que un vot a Ciutadans valdrà per deu dia 28 de maig.

Al cap i a la fi, el que Ciutadans ofereix, més enllà de les propostes electorals, és centrar el posicionament polític.

— Sí. A més estam en un moment en què hem passat una refundació, que ha fixat uns pilars molt sòlids, que són les famílies i la classe mitjana. En el cas de Palma, tenen molta força, però no se l'escolta i necessita ajuda.

Així i tot, pensau que el votant de Ciutadans –així com li passa a Unides Podem– es regeix més per les candidatures estatals?

— Aquest enfocament ha canviat. També es valora que tingui un líder a escala estatal que pugui defensar les nostres demandes. De fet, està passant amb el REB i amb temes d'habitatge, amb el complement d'insularitat... Tot això Patricia Guasp ho ha duit a Madrid. Creim que per això és un punt a favor de Ciutadans, el fet de tenir una representant mallorquina a Madrid. Pens que al llarg de la història la veu de les Balears ha estat anul·lada. De fet, des d'Antoni Maura no hi havia un representant mallorquí a escala estatal. Per tant, estam orgullosos.

Passa, però, que tant el Partit Popular com Unides Podem tenen representants mallorquines fortes a Madrid.

— Sí, però no és el mateix. Patricia va de portaveu d'un partit polític, i els altres van en representació. I na Prohens té damunt en Feijóo –Rajoy 2.0– i na Lucía no sé qui tindrà damunt, perquè així com estan...

De fet, també hi ha la sensació que el candidat de PP a la batlia de Palma, Jaime Martínez, té damunt Margalida Prohens, perquè l'acompanya a la majoria de convocatòries o rodes de premsa. Trobau que li falta empenta?

— Això és l'estratègia que deu haver agafat el PP. En tot cas, a Jaime Martínez el suport de Prohens no li dona cap punt a favor. I ell com a candidat... en els debats ens podrem mesurar.