Un 0,55% per a cultura: l’àrea perd pes als pressupostos del Govern

PalmaEl pressupost de la Direcció General de Cultura del Govern quedarà sense grans canvis per a l’any que ve: només pujarà un 3% respecte de la partida del 2022 –que són devers 800.000 euros més. L’anunci ha decebut el sector, que, en general, coincideix que l’Executiu no fa una aposta decidida per la cultura. És cert que, durant les dues legislatures del Pacte, la inversió en l’àmbit cultural ha anat augmentant des dels 17,8 milions que s’hi destinaven el 2015 fins als 28,7 del 2023 (un 60% més). Ara bé, si es compara la partida cultural amb els pressupostos globals del Govern, s’observa que ha anat perdent pes al llarg dels darrers set anys.

Segons les dades de l’Executiu publicades a la pàgina de transparència, el 2016 la cultura representava l’1,48% del total de les inversions, mentre que el 2023 suposarà només el 0,55%. Cal tenir en compte que, llavors, l’administració –que tenia rang de Conselleria– tenia assignats els serveis generals de Transparència i Esports. Però si ens fixam en les dades del 2020, ja com a Delegació dirigida per Catalina Solivellas, amb la mateixa estructura que ara, el pressupost cultural suposava un 1,06%, el doble que el previst per al 2023. Els anys 2021 i 2022 rondava el 0,60% i per a l’any que ve caurà mig punt més.

El sector lamenta que els discursos polítics d’aposta per la cultura no es tradueixin en inversions contundents. “Esperàvem que el fet que el Govern ens declaràs sector estratègic es traduís en inversions potents, però la pujada ha estat una cosa molt petita. Un copet a l’esquena i quedam com sempre”, critica el president de l’Associació d’Editors de les Illes Balears, Gracià Sànchez. En el mateix sentit argumenta la presidenta de l’associació d’empreses balears d’arts escèniques Illescena, Fàtima Riera: “Tenim unes indústries culturals molt potents, que haurien de tenir més suport, i més en un govern progressista que té un discurs de diversificació econòmica. Però acabam sent com la germana petita de tot plegat”.

El president de l’Associació de Productores Audiovisuals de les Illes Balears (APAIB), Kiko Domínguez, remarca que “la cultura genera riquesa econòmica i el Govern no ho entén”. “L’aposta tèbia –continua Domínguez– està condemnant el sector a la precarietat i la falta de competitivitat més absoluta”. “Tota una pena, perquè a les Illes hi ha molt de talent, però manca suport”, remata. La presidenta de l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB), Fernanda Mas, ho veu des d’una perspectiva més positiva i valora el fet que l’increment progressiu de les partides culturals no s’hagi interromput, tant del Govern com de la resta d’institucions de l’Arxipèlag. “Tan de bo la cultura pogués tenir més inversió, però allò que importa és que va augmentant i no al contrari, no s’està retallant”, subratlla Mas.

A Catalunya, l’any 2019 el món cultural va forjar una àmplia aliança per reclamar que la cultura representàs el 2% del pressupost de la Generalitat. Llavors, era del 0,65%, en tres anys ha ascendit fins a l’1,3% i per a finals de legislatura el Govern català s’ha compromès a arribar al 2%. No obstant això, cal tenir en compte que la Generalitat centralitza la major part de les competències i a les Illes, com hem dit, moltes les deleguen als consells.

Per part seva, fonts del departament de Cultura defensen que no tenen un percentatge ideal, sinó que allò que compta “és anar avançant amb un creixement continuat del pressupost”. A més, remarquen la inversió que l’Estat farà a l’Arxipèlag en matèria cultural, amb 13 milions d’euros plurianuals fins al 2026. La despesa més gran (5,5 milions) se l’endurà el Museu de Mallorca i la seva secció etnològica a Muro, i han de servir per saldar un deute històric de l’Estat amb aquestes infraestructures, que són de titularitat seva.

Amb tot, els reclams del món cultural català i illenc coincideixen i es resumeixen en la necessitat d’ impulsar un sector que encara no s’ha recuperat del tot de les retallades de la darrera crisi financera. És difícil saber el pes de l’activitat econòmica cultural a les Balears perquè no n’hi ha dades actualitzades. Les darreres surten d’un estudi impulsat per l’Executiu illenc el 2016 i apunten que les indústries culturals representen un 4,4% del Producte Interior Brut (PIB). El pla de cultura 2018-2028 preveu la creació d’un observatori cultural per tenir sistematitzades les dades referents a l’àmbit i definir millor les polítiques públiques, però l’organisme encara no s’ha creat. En aquest punt, el president dels editors illencs opina que, ara com ara, el pressupost cultural “no està d’acord amb la realitat que tenim aquí”.

A banda d’equipaments com l’Arxiu del Regne de Mallorca i el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, entre les funcions del departament de Cultura del Govern destaca la projecció exterior, la mobilitat i les connexions entre illes. Tot això, ho gestiona principalment a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB), dotats amb 5 i 2,6 milions d’euros, respectivament. Uns organismes que, segons la visió dels representants culturals, podrien ser molt més potents si rebessin un major finançament. “Teníem moltes esperances en l’ICIB, però pel que fa a recursos i personal ha quedat molt pobre”, assenyala Riera. Per ella, l’aspiració ha de ser assemblar-se a l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC). Sànchez hi coincideix: “Era una gran esperança, però no s’ha avançat ni en dotacions ni en agilitat”. D’altra banda, reclama més connexió de l’Executiu amb el sector: “Feim reunions, però són explicatives, no de planificació”.

Quant a la inversió dels consells insulars, Mallorca augmentarà un 12%el pressupost per a l’àrea de Cultura per al 2023 i arribarà fins als 27,7 milions. Aquesta partida representa al voltant del 5% del pressupost global de la institució insular, un percentatge que s’ha mantingut similar els darrers anys. A Menorca, l’àrea cultural és el 5,9% del pressupost aquest 2022, amb set milions (encara no han aprovat el de l’any vinent); i a Eivissa s’hi destinen 7,4 milions i l’àrea té un pes del 6,5% del total de les inversions insulars.