De 1.500 euros a 30 milions: el 'nou' Caravaggio que es podrà veure a Madrid

BarcelonaMichelangelo da Merisi, conegut com a Caravaggio, és considerat un dels pintors més excepcionals de la història de l'art. El catàleg de la seva obra és només d'unes 60 pintures, així que la descoberta de l'Ecce homo que va sortir a la venda mal atribuït en una casa de subhastes madrilenya l'abril del 2021 és una de les grans descobertes de la història de l'art.

Al llarg d'aquests tres anys, els experts han arribat un "consens sense precedents" pel que fa a l'atribució del quadre a Caravaggio, tal com va informar el Museu del Prado, que l'exposarà temporalment durant nou mesos prorrogables, després d'arribar a un acord amb l'actual propietari, un col·leccionista britànic establert a Madrid que ha pagat 36 milions d'euros, segons el diari Abc, i també seguint els desigs dels anteriors propietaris, la família Pérez de Castro. Entre el 28 de maig i el mes d'octubre el quadre s'exposarà en un dispositiu especial, i després es podrà veure en les sales de la col·lecció permanent. Com que la Comunitat de Madrid va declarar la pintura Bé d'Interès Cultural, l'Ecce homo és inexportable i només podrà sortir de l'Estat amb motiu d'exposicions temporals.

El quadre estava "en força bon estat de conservació", com afirma el director general de la galeria Colnaghi, Jorge Coll. Al llarg de la restauració, s'han recuperat els colors que estaven ocults sota capes de vernissos envellits i també les mides originals, ja que en algun moment el van posar en un bastidor més petit, i la part esquerra de la tela estava doblegada uns deu centímetres. "Els restauradors han reentelat el quadre. És un procediment habitual, ja l'havien reentelat abans", explica Coll. "Després de la restauració, la figura de Pilat i de l'altre personatge es poden apreciar millor. Amb les dimensions originals la composició respira més", subratlla el galerista.

El quadre va sortir a la venda el 2021 atribuït a "un deixeble de Josep de Ribera" i amb un preu de sortida de 1.500 euros. Quan es va plantejar que el quadre fos de Caravaggio, va quedar sota la custòdia de la galeria Colnaghi, en col·laboració amb Filippo Benappi (Benappi Fine Art) i Andrea Lullo (Lullo Pampoulides). L'ha restaurat l'especialista Andrea Cipriani i el seu equip sota la supervisió d'experts de la Comunitat de Madrid en les diferents fases del procés.

Una solució innovadora per a un tema clàssic

L'Ecce homo representa el motiu històric del governador romà Ponci Pilat presentant Crist al poble amb les paraules "Ecce homo" ("Heus aquí l'home"). Es tracta d'un dels moments més dramàtics de la Passió, recollit a l'Evangeli de Joan (19:5). Segons els experts, l'obra reflecteix el "mestratge" de Caravaggio per convertir una escena tradicional en "una escena tridimensional i dinàmica totalment innovadora".

L'estudi de la pintura va anar càrrec de quatre grans experts internacionals: Maria Cristina Terzaghi, catedràtica d'història de l'art modern a la Universitat Roma Tre i membre del comitè científic del Museu di Capodimonte de Nàpols; Gianni Papi, historiador de l'art i escriptor; Giuseppe Porzio, professor d'història de l'art a la Universitat de Nàpols, i Keith Christiansen, conservador del Metropolitan Museum of Art. Tot ells coincideixen que l'Ecce homo és "una obra mestra de l'artista italià" datada entre els anys 1605 i 1609. I pel que fa als estudis previs a la restauració, els va portar a terme l'enginyer nuclear especialitzat en l'aplicació de tècniques científiques en l'estudi i la conservació del patrimoni Claudio Falcucci.

Un quadre sempre lligat a reis i aristòcrates

El primer rastre documental de l'Ecce homo és probablement un compromís entre el pintor i l'aristòcrata Massimo Massimi, signat a Roma el 25 de juny del 1605. Més endavant, el quadre va entrar a formar part de la col·lecció de Juan de Lezcano, que era el secretari de Pedro Fernández de Castro, ambaixador d'Espanya a Roma fins al 1616, i més endavant virrei de la cort de Palerm. També era germà de Francisco de Castro, virrei de Nàpols.

Més endavant, la pintura apareix esmentada en l'inventari elaborat amb motiu del trasllat a Madrid de l'esposa de García de Avellaneda y Haro Delgadillo. Delgadillo va ser el segon comte de Castrillo (1588 - 1670) i virrei de Nàpols (1653 - 1659). Uns anys després, l'Ecce homo va ingressar a la col·lecció privada de Felip IV el 1666, i també se sap que el quadre va estar exposat a l'habitatge del seu fill Carles II entre els anys 1701 i 1702.

Durant les últimes dècades del segle XVIII, el quadre apareix exposat al Real Sitio de la Casa de Campo l'any 1789, i el 1816 està documentat al Palau de Buenavista de Madrid dins la col·lecció de Manuel Godoy (1767 - 1851), secretari d'estat de Carles IV i cèlebre col·leccionista d'art. Quan va morir Godoy, el quadre va ser cedit a la Reial Acadèmia de San Fernando. El 1821, Evaristo Pérez de Castro Méndez (1769 - 1849), diplomàtic espanyol i membre honorari de l'Acadèmia de San Fernando, va rebre l'Ecce homo a canvi de la donació d'uns altres quadres, i l'obra va romandre en la família fins que el van vendre després del passat estiu.

A l'Estat ja hi havia quatre pintures de Caravaggio: Sant Jeroni penitent (Museu de Montserrat), David vencedor de Goliat (Museu del Prado), Santa Catalina d'Alexandria (Museu Thyssen de Madrid) i Salomé amb el cap de Sant Joan Baptista (Col·leccions Reials).