Els 10 (+1) millors moments de la nit dels Oscars

BarcelonaEls Oscars s'han celebrat aquesta matinada en una gala inusual, amb diferents seus i rodada com una pel·lícula. El palmarès ha distingit Frances McDormand i Nomadland i, tot i la fredor de la festa, ha donat aquests moments per a la posteritat:

1. L'udol de la Fran

"I amb vostès, la Fern", ha dit Chloé Zhao per deixar pas a la protagonista de Nomadland, Frances McDormand. "No, soc la Fran", ha corregit ella amb la seva millor cara de pomes agres. I ha continuat amb una crida a veure la pel·lícula "en la pantalla més gran possible". "Un dia, quan sigui possible, emporta't a tothom que coneguis a un cinema per veure totes les pel·lícules representades aquesta nit". I, sense més, ha afegit: "Això va pel nostre llop", i ha deixat anar un gran udol en homenatge a Michael Wolf Snyder, muntador de so de Nomadland, que s'ha suïcidat aquest any.

2. Les crítiques a un clàssic

Un Harrison Ford més bromista del que és habitual s'ha tret una espina als Oscars i, abans de presentar el premi a millor muntatge, ha rescatat les "notes de muntatge" que van enviar per a una de les seves pel·lícules. "Per què és tan horrible la veu en off? Estan tots drogats? El flash-back era confús. Necessitem un tercer muntatge? La música de la sinagoga és horrible. Aquesta pel·lícula empitjora en cada projecció". La pel·lícula era, esclar, Blade runner.

3. Tirant la canya a Brad Pitt

"Senyor Brad Pitt, encantada de conèixe'l. On era vostè durant el rodatge?" Així ha començat la veterana actriu coreana Youn Yuh-jung el seu discurs pel premi a millor secundària per Minari, film coproduït per Pitt. Divertida i brillant, s'ha rigut de la manera en què els nord-americans diuen el seu nom i ha tingut un bonic moment de reconeixement a la seva rival, Glenn Close. "Com la puc guanyar? No podem competir". Després de ficar-se el públic a la butxaca, ha marxat de bracet de Brad Pitt com una reina.

4. L'anunci en llengua de signes

En un gest d'inclusió, els Oscars han reclutat l'actriu sorda Marlee Matlin, coneguda sobretot pel seu paper d'assessora política a El ala oeste de la Casa Blanca, perquè anunciés dos dels premis a la seva manera, és a dir, amb la llengua de signes. Però hauria funcionat millor si en el primer dels premis el realitzador no hagués tallat Matlin per punxar la imatge dels nominats en el precís moment en què l'actriu es disposava a dir en llengua de signes el nom del guanyador. Lleig.

5. Denunciant de la brutalitat policial

Amb la creixent politització dels Oscars, cada cop és més difícil assenyalar el moment més polític d'una nit que ha començat amb Regina King dient que "si les coses haguessin anat d'una altra manera a Minneapolis", on s'acaba de jutjar l'assassí de George Floyd, s'hauria presentat als Oscar amb "botes militars". Un bon candidat seria el discurs de Travon Free, director del curt premiat, Two distant strangers: "Avui la policia ha matat tres persones en aquest país. Demà matarà tres persones més, perquè aquesta és la mitjana de gent que mor a mans de la policia en aquest país. I la majoria són negres. No siguin indiferents al nostre dolor".

6. Una mare desconcertada

El contraplà de la nit va ser el de la mare de Daniel Kaluuya, el guanyador de l'Oscar al millor actor secundari per Judas y el mesías negro, que enmig d'un discurs solemne sobre l'activista i líder dels Panteres Negres Fred Hampton, el personatge que interpreta, va deixar caure que estava molt content que els seus pares l'haguessin concebut. "El meu pare va conèixer la meva mare i van tenir sexe, és increïble, sabeu que vull dir?", va exclamar. L'expressió de la mare mentre el fill comentava la seva vida sexual era tot un poema i la germana de l'actor simplement es posava les mans al cap.

7. Tornen Bong Joon-ho... i la seva traductora!

Després de ser el gran protagonista de l'anterior edició dels Oscars, el director de Paràsits Bong Joon-ho va tornar als Oscars en una connexió via satèl·lit des de Seül per presentar els nominats a l'Oscar a la millor direcció, i ho va fer, com no podia ser d'una altra manera, en companyia de Sharon Choi, la traductora que el va acompanyar l'any passat durant tot la temporada de premis i a la qual vam acabar estimant gairebé tant com al director coreà.

8. Thomas Vinterberg i el record d'una filla

Thomas Vinterberg ha fet un dels discursos més emotius al recollir l'Oscar a millor film internacional per Otra ronda. El director danès ha recordat com va perdre la seva filla Aida dos mesos abans de rodar la pel·lícula en un accident de cotxe en què l'altre conductor mirava el mòbil. "La trobem a faltar i l'estimem. I vam acabar fent la pel·lícula per a ella. És el seu monument. Això va per tu", va dir assenyalant l'estatueta.

9. Un 'travelling' funky per començar

L'únic moment en què hem tingut la sensació d'estar veient una gala produïda pel director d'Ocean's eleven ha sigut al començament, quan la cerimònia arrencava amb un llarg travelling de l'actriu Regina King recorrent la Union Station de Los Angeles i arribant a l'escenari principal per obrir la cerimònia dels Oscars mentre uns títols de crèdit de pel·lícula setantera i una banda sonora funky creaven una expectació que la gala no ha acabat de satisfer.

10. Els Oscars viatgen a Islàndia

Un dels moments de la nit s'ha produït abans i tot de començar la gala, en la prèvia dels Oscars, quan s'ha emès l'actuació corresponent a una de les cançons nominades, Husavik, de la comèdia Festival de la Canción de Eurovisión: la historia de Fire Saga. La gràcia de l'actuació (pregravada) és que estava filmada a Husavik, el poblet islandès que dona títol a la cançó i que s'ha bolcat amb la promoció de la pel·lícula. Fins allà es va desplaçar la cantant Molly Sandén, que va interpretar-la acompanyada d'un cor de nens islandesos.

Bola extra. Glenn Close fent 'twerking' (sí, de veritat)

No sabem si compta com a millor o pitjor moment de la nit, però està clar que ha sigut el més viral. Quan els Oscars ja enfilaven la recta final, el presentador Lil Rel Howery va organitzar una mena de concurs per endevinar la sort als Oscars d'alguns temes de bandes sonores de música negra. Ni Andra Day ni Daniel Kaluuya han encertat les seves cançons, però vet aquí que Glenn Close sí que ha identificat el tema Da butt, de la banda sonora del film Aules turbulentes de Spike Lee, i ho ha celebrat posant-se a ballar i remenant el cul. No és que ho hagi fet malament, però ha sigut un gag tan guionitzat i teledirigit per fabricar un mem amb la imatge de l'actriu fent twerking que, en el fons, ha fet mandra.