10 edificis modernistes que potser no saps que existeixen

BarcelonaL'arquitectura modernista va tenir un èxit massiu a Catalunya i també es va estendre arreu de l'Estat i a molts països llatinoamericans. La bibliografia del Modernisme és ingent, des de les monografies i estudis grans de noms com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch fins als treballs dedicats a molts arquitectes que van deixar la seva empremta arreu del país. Ara una pàgina web, www.arquitecturamodernista.cat, els aplega, amb la singularitat que l'autor no és un historiador, sinó un informàtic i administratiu apassionat de l'art i l'arquitectura, Valentí Pons Toujouse (Barcelona, 1962). "Vaig començar a treballar-hi a finals dels anys 90. Estudiva història de l'art i de l'arquitectura pel meu compte, i en el cas del Modernisme em vaig adonar que sempre sortien els mateixos edificis o que no en sortia l'autor", afirma Pons.

Des d'aleshores ha recollit més de 9.000 edificis modernistes de Catalunya, Espanya i una vintena de països, sobretot llatinoamericans, inclosos els edificis desapareguts. Entre els arquitectes més representats hi ha Manuel Raspall, que va ser arquitecte municipal de nombroses localitats de l'àrea metropolitana, amb 151 obres, i Enric Sagnier, amb 104. La feinada ha sigut intensa: després de devorar tota la bibliografia existent, Pons es va posar en contacte amb especialistes del món universitari com la catedràtica de la UB Mireia Freixa i entitats com el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, i va continuar la recerca en arxius municipals. També va fer rutes, primer per Barcelona i més endavant arreu de l'Estat. A la web també hi ha un mapa general del Modernisme.

La pàgina agafa el relleu de l'Inventari general del Modernisme que va publicar fa anys amb el suport de la Càtedra Gaudí quan la dirigia l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell. "Amb la web la feina està oberta a tothom", explica. I Valentí Pons continua treballant i va actualitzant la web amb noves dades que troba en centres de documentació i arxius i a través del contacte amb els familiars dels arquitectes. Coincidint amb el Dia Internacional del Modernisme aquest divendres, perquè es commemora la mort de l'arquitecte hongarès Ödön Lechner el 10 de juny de 1914 i la d'Antoni Gaudí el mateix dia però de 1926, recuperem deu edificis modernistes singulars seleccionats per Pons.

La Casa dels Cargols (Barcelona)

Miquel Ribera va tenir un cop de sort mentre buscava cargols i els va homenatjar en la decoració d'un edifici

La decoració d'alguns edificis té un origen curiós: tradicionalment s'han atribuït el cargols que hi ha en una casa a la cruïlla dels carrers de Tamarit i Entença de Barcelona a l'homenatge que el propietari, Miquel Ribera, va voler fer a aquestes bestioles perquè un dia que en va sortir a buscar amb dos amics va trobar un cau amb un tresor a sota d'unes mates. També va voler recordar l'escena de la troballa al coronament de la façana. "Anys més tard, el 1911, va fer el mateix, però més modestament, en un edifici a la cruïlla del Llobregat amb Montseny, a l'Hospitalet de Llobregat", diu Pons. La Casa dels Cargols de Barcelona és per a Pons un dels exemples més primerencs del Modernisme, i la façana està guarnida amb altres motius extrets de la natura, com coloms, cucs i papallones.

Casa Antònia Burés (Barcelona)

Un colom i un esquirol amagats entre les branques

La Casa Antònia Burés no s'ha de confondre amb la més coneguda Casa Burés, del germà de la propietària. Tot i que és menys popular, la Casa Antònia Burés (Ausiàs March, 42) està envoltada d'històries fascinants: la família propietària assegura que el disseny de la façana va ser un regal que Antoni Gaudí va fer a l'autor de l'edifici, l'arquitecte sabadellenc Juli Batllevell, que havia col·laborat amb ell a la Casa Calvet i el Parc Güell, com va recollir l'historiador Josep Casamartina en la primera monografia sobre Batllevell. D'aquest disseny criden l'atenció dos arbres als baixos de la casa que han sigut controvertits: mentre que per als propietaris són moreres, sovint s'ha dit que són pins, perquè l'edifici s'havia atribuït fins als primers anys 90 al constructor Enric Pi, i estirant el fil de la seva relació amb l'edifici s'ha dit que se li hauria volgut fer un homenatge representant el seu cognom a la façana. Pons revela un altre detall curiós: "Si es busca bé, entre les branques hi ha amagats un colom i un esquirol".

Gran Hotel (Cartagena)

L'arquitecte tortosí Víctor Beltrí va ser molt valorat a Múrcia

El Modernisme es va estendre per tot l'Estat per raons molt diverses. "Per qüestions de salut i, principalment, per haver obtingut el títol d’arquitecte municipal d’una ciutat espanyola, molts arquitectes modernistes es van mudar i van continuar edificant amb el mateix estil al lloc on van anar", explica Pons. Un dels casos més destacats va ser el del tortosí Víctor Beltrí, molt valorat a Múrcia. El Gran Hotel de Beltrí està considerat com l'edifici modernista més emblemàtic de Cartagena, tot i que només se'n conserva la façana i actualment funciona com un edifici d'oficines. La decoració està inspirada en l'art nouveau i la Sezession i l'element més destacat és una cúpula de zinc que hi ha a la cantonada.

Casa Dámaso Gutiérrez (L'Havana)

Ignasi Mas Morell i Mario Rotllant i Folcarà, el Modernisme al Carib

El Modernisme no té fronteres, i arquitectes com Ignasi Mas Morell, conegut per ser l'autor de la Monumental, i Mario Rotllant i Folcarà, l'autor de la Masia L'Ampurdá, el van portar a Cuba. Ignasi Mas Morell hi va fer el Col·legi de Notaris i la casa de l'empresari Ramon Planiol en ple Malecón, de la qual, segons Pons, no es conserven fotografies. Sí que continua com un gran exemple d'aquest intercanvi cultural la casa de l'importador de teles i fabricant Dámaso Gutiérrez, de Rotllant i Folcarà. Es tracta d'una vil·la aïllada en la qual destaquen els capitells amb una al·legoria del pas del temps representada per les tres edats de la dona: infància, maduresa i vellesa, seguint el quadre de Gustav Klimt Les tres edats. Malgrat tot, la fama del Modernisme a Cuba va durar poc: alguns arquitectes i historiadors cubans van rebutjar les obres que havien fet Mario Rotllant, Ignasi Mas Morell i altres arquitectes com Federico de Arias i les van titllar de “catalanisme arquitectònic”.

El Teatro Catalunya (Montevideo)

Un teatre de Federico Purcalla que té referències del Palau de la Música

Un dels edificis modernistes més sorprenents, malauradament desaparegut el 1937, és el Teatro Catalunya de Montevideo, amb el nom escrit mig en castellà i mig en català. L'edifici era ple de referències al Palau de la Música, de Lluís Domènech i Montaner, com l'ús del maó vist, el tipus d'arc de la façana i els dos bustos d'Àngel Guimerà i Frederic Soler que hi havia enfilats damunt dos pilars. Una raó que justifica totes aquestes cites és que l'edifici va ser un encàrrec que el Centro Catalán Sociedad Coral Catalunya Nova va fer a l'arquitecte català Federico Purcalla. Tanmateix, la façana va ser més senzilla del que havia projectat Purcalla. Si hagués fet realitat el seu disseny, l'edifici encara s'hauria assemblat més al Palau, perquè havia previst uns grans medallons amb els bustos d'Ausiàs March i Ramon Llull i un gran grup escultòric que feia referència als Jocs Florals, al poble català de Montevideo, la Fama, el Geni i la Bellesa.

L'Elèctrica de la Vídua Estela (Castelló de la Plana)

Tots els detalls de l'edifici en revelen l'ús

La seu de l’edifici del transformador i magatzem de l’Elèctrica de la Vídua Estela, a Castelló de la Plana (Lluís Vives, 15), té detalls reveladors del seu ús per tot arreu: la finestra té forma de bombeta elèctrica; la porta, de pila voltàica; i el coronament, de línia elèctrica. En paral·lel, a Barcelona hi havia comerços que posaven reclams del que venien a l'ornamentació: caps de vaca en vaqueries (al carrer Rossend Nobas) o en carnisseries (Carnisseria Modelo al carrer Casp).

Cinema Spring (Barcelona)

Era un fet comú que els arquitectes s'intercanviessin les signatures

A vegades confirmar l'autoria d'un edifici pot ser complicat: "El plànol el signa un arquitecte però realment l’obra és d’un altre", diu Pons. Això passava perquè els arquitectes municipals no podien signar projectes d’obra privada en moltes de les ciutats on treballaven, així que s'intercanviaven les signatures amb un col·lega. "Caselles signa les de Monguió a Tortosa i Monguió les de Caselles a Reus", explica. En uns altres casos signava un mestre d’obres en lloc de l'arquitecte. Per això hi ha alguns mestres d'obres, com Josep Graner i Josep Masdeu, que no van fer algunes de les més de 200 obres modernistes que se'ls atribueixen. El desaparegut Cinema Spring del passeig de la Bonanova de Barcelona és un d'aquests casos: com que l'autor, Arnau Calvet, era l'arquitecte municipal de Sarrià, va signar els plànols el mestre d'obres Josep Masdeu. Mentre que la façana tenia un aire sumptuós, l'interior era molt més modest. Va ser enderrocat el 1984 per fer-hi un bloc d'habitatges.

Torre Joan Grau (Barcelona)

El gust burgès per la contenció vienesa de la 'Sezession'

La burgesia espanyola volia unes cases i uns palauets moderns i vistosos, però sense arribar als extrems de l'art nouveau i el Modernisme: "Per això els dissenys de les seves cases es basen més en el Modernisme austríac, la Sezession, que és més geomètric i més pròxim al classicisme", adverteix Pons. N'és un exemple la Torre Joan Grau, de l'arquitecte Arnau Calvet (Font de la Teula, camí del Pantà), però com que era l'arquitecte municipal de Sarrià, va signar els plànols el mestre d'obres Ramon Ribera.

Casa Tomás Barona (València)

Un arquitecte valencià va repetir un model de casa d'un col·lega barceloní

Alguns arquitectes repetien models d’altres: una obra de l'arquitecte Alexandre Soler i March, la Casa Heribert Pons (Rambla Catalunya, 19-21), l'actual seu del departament d'Economia de la Generalitat, va servir de model a la casa valenciana Tomás Barona (Marquès del Túria, 70), de l'arquitecte valencià Francisco Javier Goerlich, més conegut per ser l'autor del teatre també valencià Trianon Palace. Com recull una guia del Col·legi Territorial d'Arquitectes de València, la casa Tomás Barona va ser una de les primeres obres de l'arquitecte, que més endavant seria un dels influents de la ciutat i també l'arquitecte municipal. Entre els detalls modernistes destaquen les baranes, les flors dels capitells de les columnes i l'acabament de l'edifici. Potser el fet de tenir un model va fer que Goerlich es deixés anar, perquè la mateixa guia recull que un altre edifici d'habitatges que va fer en el mateix moment per encàrrec de Manuel Castelló és molt més contingut.

Hotel Pessets (Sort)

Jacint Gómez, una de les figures més peculiars del Modernisme de tot el país

El Modernisme té moltes capes, des de les obres de grans noms com Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner fins als innombrables treballs d'arquitectes i mestres d'obres més modestos que hi ha a tot el país. Entre ells destaca l’antic Hotel Pessets de Sort, caracteritzat per unes escultures mitològiques d'unes dones d'aigua. Aquest hostal és una de les obres més importants de Jacint Gómez, conegut com el Carlí per ser descendents de carlins. Es va formar a França i quan va tornar a la Pobla de Segur va voler embellir els edificis i va desenvolupar per als dos Pallars "una mena de Modernisme popular molt curiós", com diu Pons, que també ha esbrinat que va treballar per a Gaudí a la Casa Batlló.