Els deu fenòmens del 2011

BARCELONASi es té en compte que a Catalunya s'editen gairebé 35.000 títols cada any -8.500 dels quals són en català- fer una tria de només 10 de les novetats del 2011 és una gran temeritat. Conscients que les absències seran gairebé més presents que els títols seleccionats, la tria de l'ARA consigna uns quants dels noms imprescindibles d'enguany, endreçats per ordre d'aparició.

Marta Rojals

'Primavera, estiu, etcètera', un esquer literari i una autora invisible

Una de les novel·les més matineres del 2011 va ser el debut de Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (La Magrana), que s'ha convertit en un dels llibres més recomanats de l'any a casa nostra gràcies a la combinació de tres factors: l'exigència literària, el retrat generacional i la negació de l'autora -lícita però intrigant- de fer cap promoció. El llibre explica el retorn de l'Èlia de cal Pedró al poblet ebrenc on va créixer. La crisi laboral i personal que viu esdevé una bona aliada per redescobrir els ambients i personatges de la infantesa, al mateix temps que convoca algun fantasma.

Stéphane Hessel

La cara francesa de la indignació i el malestar actuals

Indigneu-vos! (Destino), pamflet que amb prou feines supera la cinquantena de pàgines i que el diplomàtic Stéphane Hessel va publicar poc després de fer 93 anys, ha estat un dels llibres més comentats del 2011, ha ajudat a batejar els protagonistes de les acampades massives del maig i el juny -i les protestes posteriors- i s'ha convertit en un fenomen editorial amb seqüeles gairebé immediates: Comprometeu-vos! , conversa amb Gilles Vanderpooten, i la recuperació de les seves memòries, Ballant amb el meu segle .

Albert Espinosa

Tenir vacances i una mica d'aigua a prop

Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue'm vine (Rosa dels Vents / Plaza & Janés) ha estat, comercialment parlant, la novel·la del Sant Jordi 2011. Escrita pel guionista de Polseres vermelles , l'última ficció narrativa d'Espinosa comença amb una doble sotragada per al protagonista: la pèrdua de la parella i la voluntat de trobar un nen desaparegut. "L'univers premia la gent que atura mons, i el personatge d'aquesta novel·la, el Dani, hi creu", deia Espinosa, que es va dedicar a la novel·la durant els tres mesos d'estiu del 2010: "Escric en un lloc on hi hagi aigua a prop. És molt més senzill que fer un guió i et permet fer sortir el jo escriptor que portes a dins".

Jordi Puntí

De perdre maletes a recordar el Manlleu de finals dels 70

Un any després de publicar Maletes perdudes (Empúries), Jordi Puntí l'ha tornat a encertar amb Els castellans (L'Avenç), on barreja l'experiència personal al Manlleu de finals de la dècada dels 70 amb la voluntat d'explicar com era percebuda la immigració per part dels ciutadans (i, de retruc, per part dels petits de la casa). "La infantesa és una ficció -explicava Puntí amb motiu de l'aparició del llibre-. La vivim com una ficció perquè no tenim records, i totes les experiències són noves i tenen un component fantàstic. Quan la recordem tendim a viure-la com si fos una pel·lícula. El llibre explora aquesta mirada de la ficció pel·liculera".

Javier Marías

Escriure sobre l'enamorament

Havent culminat la trilogia Tu rostro mañana l'any 2007, eren molts els que esperaven el proper pas de ficció de Javier Marías. A Los enamoramientos (Alfaguara), l'autor madrileny escriu una història d'amor a partir d'un narrador femení i amb l'ajuda del professor Francisco Rico, convertit en un personatge més de la novel·la.

Camilla Läckberg

La sèrie negra segueix venent (i molt)

Amb cada nova novel·la, Camilla Läckberg guanya lectors. Traduïda a una trentena llarga de llengües, l'escriptora sueca és un dels valors del gènere negre més comercial, amb més de 8 milions d'exemplars venuts a tot el món. A Empremtes que mai s'esborren (Amsterdam/Maeva) adverteix sobre el racisme ingent a Suècia al mateix temps que desenterra algun nazi emmascarat. Tot això a partir de les investigacions del policia Patrik Hedström i la seva parella, Erica Falck, que compagina l'escriptura de novel·les de misteri amb la criança dels fills.

Haruki Murakami

Una distòpia de més d'un miler de pàgines

Quan a principis de juny Haruki Murakami va visitar Barcelona per recollir el Premi Internacional Catalunya, els lectors encara no coneixien el desenllaç d' 1Q84 (Empúries/Tusquets), trilogia distòpica de l'autor japonès publicada en dos lliuraments que s'ha mantingut durant mesos a la llista dels llibres més venuts. Murakami va assegurar que a la pròxima novel·la donaria la seva versió sobre el desastre de Fukushima. Si és així, l'autor de Kafka a la platja i Tòquio Blues seguirà recorrent camins poc lluminosos i plens de sorpreses.

Jaume Cabré

'Jo confesso', novel·la europea amb arrels catalanes

Precedida d'un secretisme eficaç, Jo confesso (Proa/Destino) passeja el lector per sis-cents anys d'història europea i localitzacions tan variades com Roma, Pàrdac, Cremona, el Pallars, Londres, Vic, el Congo i l'Aràbia Saudita. La novel·la més ambiciosa de Jaume Cabré arrenca a partir de les memòries d'Adrià Ardèvol, que passa revista a les misèries familiars i mira de treure l'entrellat d'una de les joies de la col·lecció del seu pare, un violí Storioni fet l'any 1764.

Jonathan Franzen

' Llibertat', una epopeia carregada de detalls

La tercera novel·la de Franzen, Llibertat (Columna/Salamandra), vol ser una epopeia sobre l'amor i el matrimoni contemporanis a través de l'aproximació minuciosa i detallista als Berglund. L'escriptor nord-americà ha dedicat una dècada a cadascuna de les tres últimes novel·les: l'espera ha valgut la pena.

George R.R. Martin

La fantasia èpica torna a estar de moda

Ha calgut més d'un any de boca-orella i vendes sostingudes perquè Alfaguara s'hagi decidit a publicar en català la pentalogia Cançó de gel i foc , de George R.R. Martin, fins llavors editada pel petit segell Gigamesh. De moment han aparegut els dos primers volums, Joc de trons i Xoc de reis , on Martin descobreix als lectors el continent de Westeros. La saga ja ha col·locat 15 milions d'exemplars, i el fenomen encara creix.