El millor cinema d'autor de l'any en un festival: els 10 imprescindibles

BarcelonaUn any després d'inaugurar l'era dels festivals online, torna el D'A amb la lliçó apresa i un format híbrid amb projeccions al Renoir Floridablanca, el Zumzeig, la Filmoteca i el CCCB i bona part del programa disponible a Filmin. Fins al 9 de maig es pot gaudir d'una inabastable programació de 62 llargs i 26 curts de la qual destaquem 10 propostes.

'Adiós, idiotas'

La inauguració del D'A és segurament el film de l'any a França. Els set César i l'èxit fulgurant a la taquilla –interromput en sec per la pandèmia– avalen aquesta embogida comèdia sobre una dona malalta –Virginie Efira, l'actriu francesa de moda– a la recerca del fill que va donar en adopció de jove. Ritme trepidant i barreja impossible de tons són les claus d'una cinta que evoca el cinema de Jeunet o Gilliam.

'First cow'

Què més podem dir de la millor pel·lícula nord-americana del 2020, la que hauria hagut de recollir tots els Oscars que es va endur Nomadland i consagrar Kelly Reichardt com la gran directora nord-americana de la seva generació? Doncs que el D'A ens ofereix una oportunitat més de veure en pantalla gran aquest singular western sobre l'amistat inesperada entre dos homes a l'Oregon a mig civilitzar de principis del XIX.

'Isabella'

En el cinema de Matías Piñeiro les actrius fan d'actrius, Shakespeare es representa i els sentiments esclaten. Isabella no es desvia d'aquest camí lluminós i segueix els intents d'una intèrpret per aconseguir el paper protagonista de la comèdia shakespeariana Mesura per mesura, al qual també aspira una vella amiga seva, ara actriu reputada. D'estructura temporal desendreçada i juganera, és una joia per a paladars exigents. Disponible a Filmin

'Las cosas que decimos, las cosas que hacemos'

És la gran derrotada dels César (13 nominacions i només un premi) però també la nineta dels ulls de la crítica francesa. Emmanuel Mouret vindria a ser un hereu del Rohmer més atent a les tribulacions sentimentals i els efectes de l'atzar en els seus personatges, aquí una parella i el cosí d'ell que formen un triangle amorós imperfecte a través de llargues converses que van provocant inesperades permutacions romàntiques.

'Rizi (Days)'

Per contrarestar l'exuberància verbal de Mouret, res millor que la nova obra mestra de Tsai Ming Liang, on les poques paraules pronunciades ni tan sols se subtitulen perquè la cosa va de dos cossos masculins que s'aproximen l'un a l'altre en hipnòtics plans fixos fins a col·lisionar en una escena final de massatge i comunió física i espiritual que, evidentment, acaba amb un final d'allò més feliç.

'Siberia'

L'última pel·lícula d'Abel Ferrara és un viatge sense fre de mà per l'inconscient del director nord-americà, un recorregut per les obsessions, fantasies i malsons de la mà del seu millor còmplice i alter ego, Willem Dafoe, aquí encarnat en l'amo d'un hostal a la fi del món. No cal buscar el sentit d'aquesta salvatge òpera psicoanalítica travessada de paisatges àrtics, només deixar-se portar per la seva bogeria. Disponible a Filmin

'The woman who ran'

Ós de Plata a la Berlinale, el penúltim treball de Hong Sang-soo seria un bon punt de partida per començar a estimar la filmografia del coreà si no fes ja dues dècades que ens va robar el cor amb les seves exploracions minimalistes dels vaivens sentimentals de personatges a la deriva. The woman who ran celebra la complicitat femenina en escenes d'un naturalisme lluminós i té el millor zoom sobre un gat de la història del cinema.

'Miss Marx'

La versió guitarrera de La internacional del grup punk Downtown Boys resumeix l'esperit irreverent d'aquest biopic sobre la filla de Karl Marx, Eleanor, pionera de la lluita feminista i revolucionària a finals del segle XIX. Miss Marx no és un altre exercici biogràfic divulgatiu sinó una pel·lícula arravatada, moderna i desacomplexadament anacrònica, perquè tots els temes que toca continuen sent vigents.

'DAU: Natasha' i 'DAU: Degeneration'

Ras i curt, el projecte més insòlit del cinema europeu de l'última dècada. Un plató que recrea a escala real una ciutat soviètica de l'època estalinista, un rodatge megalòman amb tècnics i extres controlats les 24 hores, infinites hores filmades i anys de muntatge i secretisme... Els primers resultats de DAU són Natasha, un descarnat descens als inferns del totalitarisme, i Degeneration, explosiu tour de force de més de sis hores. Disponible a Filmin

'Rocks'

La pel·lícula indie de l'any al Regne Unit segueix una adolescent negra abandonada per la mare que intenta fer-se càrrec ella sola de la casa i el germà petit. Tot i caure en el tremendisme amb segell de Sundance de certs retrats socials de la classe obrera, brilla a l’hora de retratar els estats d’ànim i les dinàmiques de l'amistat femenina adolescent entesa com a trinxera on refugiar-se. Va estar nominada a set Bafta, tants com Nomadland.