Els 10 millors còmics del 2022

BarcelonaEl David Lynch de la nova generació del còmic indie nord-americà. La reflexió més profunda i divertida sobre el conflicte palestino-israelià. La gran autora francesa del moment explorant el paisatge del Japó rural. En la llista dels millors còmics de l'ARA hi mana la diversitat. I gràcies a la irrupció d'Editorial Finestres i al petit boom del còmic en català, enguany hi ha quatre títols disponibles en català.

Què té d'interessant la preparació d'un festival de música a Rabat? Si t'ho expliquen Lluc Silvestre i Ed Carosia, molt. Un os al Marroc, que continua una historieta presentada al Premi ARA de Còmic en Català i publicada a Vinyetari, és un dels còmics de no-ficció de l'any i una carta d'amor a la gent que es trenca les banyes en projectes culturals organitzats amb una sabata i una espardenya.

La Becky està absolutament perduda en l'infern d'una adolescència marcada pel bullying que li fan a l'escola i el divorci dels seus pares. Sense amagar les influències del cinema i el còmic independent nord-americà (amb Daniel Clowes al capdavant), Mariano Pardo firma un debut amb molta mala bava i humor negre, però també una tendresa i una humanitat que acaben guanyant la partida.

L'efervescència del manga passa també per la gran tasca de recuperació que està fent Gallo Nero dels mestres del gekiga, el manga per a adults. Les històries del Japó rural de Susumu Katsumata barregen la poesia, el folklore fantàstic japonès i un realisme brut i satíric que pot recordar el Pasolini de la Trilogia de la Vida. I l'últim relat ofereix una variació sobre el clàssic Flores rojas de Yoshiharo Tsuge, també editat el 2022 per Gallo Nero.

Borja González és el millor dibuixant sorgit al còmic espanyol durant l'última dècada, amb un domini aclaparador de l'atmosfera i el color, i Grito nocturno el cim de l'estil misteriós i oníric d'aquest autor extremeny, creador d'històries fantàstiques molt particulars plenes de cultura pop, fantasmes, dimensions paral·leles i amistat femenina.

El còmic més devastador de l'any és aquesta biografia de Lee Ok-Sun, una de les milers de noies coreanes que l'exèrcit japonès va convertir en esclaves sexuals durant la Segona Guerra Mundial. Keum Suk Gendry-Kim reconstrueix la història d'Ok-Sun en prop de 500 pàgines de poesia i horror que continuen la genealogia de la infàmia iniciada pel Maus d'Art Spiegelman.

Si al magnífic Los grandes espacios Catherine Meurisse revisava els escenaris de la seva infància a la França rural, a La noia i el mar viatja al Japó per descobrir un nou paisatge i renovar el seu vincle íntim amb la natura. Un còmic amb moments d'una bellesa aclaparadora, elements fantàstics del folklore japonès i l'humor deliciós d'una autora en estat de gràcia.

Hi ha còmic suec més enllà de Liv Stromquist. Per exemple, Anneli Furmark, que a Llévame contigo relata com l'Elise, de mitjana edat, casada i amb els fills grans, s'enamora un bon dia i desesperadament d'una altra dona casada i amb fills. Una revisió en clau queer del drama romàntic clàssic narrada amb realisme, sensibilitat i els punyents dibuixos aquarel·lats de Furmark.

L'univers aventurer d'Indiana Jones i el conflicte entre Israel i Palestina es creuen inesperadament en una història sobre arqueòlegs, religiosos i terroristes a la recerca de l'Arca de l'Aliança. Amb molt d'humor i una mirada sense prejudicis, Rutu Modan porta l'estil d'Hergé al segle XXI per reflexionar sobre el cicle infinit de violència en què viuen els dos pobles de la regió.

El descobriment de l'any al còmic francès és Lucas Harari, un jove dibuixant amb un sentit de la narració i la llum prodigiós que a La última rosa del verano firma un thriller d'aroma estiuenc amb misteris, cançons, amorsi assassinats que agermana l'esperit de Claude Chabrol i el dibuix de línia clara d'Yves Chaland. Classicisme ben entès de regust atemporal.

Després de ser finalista al Man Booker Prize amb la seva primera obra llarga, Sabrina, Nick Drnaso es confirma amb la segona com a referent de la nova generació del còmic independent nord-americà i hereu d'autors com Daniel Clowes, Charles Burns o Adrian Tomine. A Taller d'interpretació, una desena d'estranys es troben en unes classes d'actuació en què es va teixint un clima d'inquietud i es dissol la barrera entre el món real i l'imaginat. Els diàlegs realistes i els colors freds creen una atmosfera d'angoixa i desconcert digna de David Lynch. Obra magnètica i absorbent, magistral.