BarcelonaTot i que l'Acadèmia del Cinema Espanyol havia promès agilitat i més concisió que en ocasions anteriors, la gala dels premis Goya que es va celebrar ahir al Palau de les Arts de València va acabar durant més de tres hores. La gran triomfadora de la nit va ser El buen patrón, de Fernando León de Aranoa, però el palmarès va recompensar també produccions com Las leyes de la frontera, de Daniel Monzón, i Maixabel, d'Icíar Bollaín. Què va donar de si, la vetllada? En aquest article n'hem seleccionat deu moments.
Un homenatge involuntari a Berlanga
Carmen Machi, que va presentar l'inici de la gala, va dir: "Aquests últims mesos de pandèmia hem viscut moltes escenes dignes de Berlanga". La gala estava dedicada al director valencià, de qui s'ha celebrat el centenari durant el 2021. "En comptes d'esperar els americans amb alegria, esperem els fons de recuperació de la Unió Europea –va recordar–. I en comptes d'asseure un pobre a taula, per Nadal asseiem un positiu de covid". El castell de focs previ i la interpretació un pèl esperpèntica de Libre, de Nino Bravo, a càrrec de Bebe, Cristina Castaño i Jedet semblaven també un homenatge –involuntari, en aquest cas– al director de La escopeta nacional.
A l'hora d'entregar el premi Goya Internacional a la trajectòria de l'australiana Cate Blanchett, Pedro Almodóvar i Penélope Cruz van rebre l'actriu, que els va dedicar una floreta en el seu discurs: "M'ha emocionat molt poder ser aquí, no només per rebre aquest guardó, que ve d'una cultura cinematogràfica tan rica –va dir l'actriu–, sinó per rebre'l d'aquests dos grans del cinema. Em fan pensar en John Cassavettes, Gena Rowlands, George Cukor i Katherine Hepburn". "Espero poder fer realitat el somni de treballar amb ella l'any que ve", va dir Almodóvar, en relació amb la participació en el rodatge de Manual per a dones de fer feines. La cara de circumstàncies que fa el director a la foto era, potser, una premonició del que va passar més tard: Madres paralelas, la seva última pel·lícula, no va rebre ni un sol guardó.
Libertad, de la catalana Clara Roquet, va aconseguir el premi a la millor direcció novella. "He pogut fer aquesta pel·lícula perquè he gaudit d'alguns privilegis que la Libertad, una de les protagonistes, no va tenir –va dir–. Espero que en el futur siguin les Llibertats d'aquest món les que puguin explicar les seves històries". La pel·lícula també va rebre el premi a la millor actriu de repartiment per Nora Navas, que va celebrar-lo recordant que "en determinades edats costa aconseguir papers com aquest".
Toc d'alerta a la precarietat dels compositors musicals
Guanyadora del Goya a la millor música original per El buen patrón, Zeltia Montes va dedicar el guardó a la seva mare. "Ha treballat durant molts anys per pagar-me l'educació i perquè pogués fer el que jo volia", va dir. I va llançar una crítica punyent: "La història del cinema no ha estat gaire agraïda amb les dones, i encara menys amb les compositores. El més difícil per a una compositora no és estudiar al conservatori, sinó els anys posteriors, en què els encàrrecs arriben amb comptagotes i es paga molt poc". La música present a la gala no va ser gaire innovadora ni arriscada: a més del duet entre Joaquín Sabina i Leiva, va cantar Luz Casal i van compartir escenari C. Tangana i Rita Payés, amb el bolero Te venero.
El Goya al millor actor protagonista va ser per a Javier Bardem per la seva interpretació a El buen patrón. Són sis els premis Goya que ha guanyat Bardem fins ara, i això el converteix en l'actor amb més guardons. Va dedicar el premi a Penélope Cruz: "Dona que estimo, respecto, venero i celebro cada dia". També als fills i a la seva mare Pilar, que va morir l'any passat. "Aquest premi és per a tu", va dir abans de fer un petó al guardó.
Durant el seu discurs, Mariano Barroso, president de l'Acadèmia del Cinema Espanyol, va recordar Almudena Grandes, que "tenia una manera especial i gens òbvia de dir les coses a les seves històries", i l'actriu Verónica Forqué. "Ningú va amagar el dolor com ella", va dir, en senyal d'homenatge a Forqué, que es va suïcidar el 13 de desembre passat. Aldo Comas i Macarena Gómez van voler recordar l'actriu, amb més frivolitat, lluint el seu nom a la part posterior de les jaquetes.
El primer que va fer José Sacristán quan va pujar a rebre el Goya d'Honor va ser demanar al públic que deixés d'aplaudir-lo i s'assegués. Amb una veu solemne i un pèl afectada, va agrair el premi a la "família" del cinema espanyol, però també al públic: "A tots aquells homes i dones que, cada any, i ja en fa més de seixanta, sigui en manats o en enfilall, continuen comprant-me els alls". Sacristán, de 84 anys, continua en actiu i en bona forma, potser gràcies al consum d'aquesta hortalissa.
El poder de les històries de Javier Cercas
Si és veritat que qualsevol pel·lícula comença amb "una història que es vol explicar", com recordava Mariano Barroso, la que Javier Cercas va escriure a Las leyes de la frontera va fer forat, no només entre els lectors: Daniel Monzón es va proposar adaptar-la al cinema i el resultat va ser recompensat ahir amb cinc premis Goya, entre els quals hi havia el de millor guió adaptat.
La interpretació de Blanca Portillo a Maixabel, d'Icíar Bollaín, va merèixer el premi a millor actriu protagonista. Portillo s'abraçava amb Maixabel Lasa abans de pujar a l'escenari. És el primer Goya que guanya Portillo després de quatre nominacions. "Declaro el meu amor incondicional a Maixabel Lasa, que fa d'aquest món un món millor", va dir l'actriu. Lasa és una activista i política basca, directora de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes del Terrorisme del Govern Basc entre el 2001 i el 2012. Viuda de Juan María Jáuregui, polític basc del Partit Socialista d'Euskadi assassinat per ETA, va ser una de les primeres víctimes que va accedir a entrevistar-se amb els assassins del seu marit a la presó.
L'Acadèmia del Cinema Espanyol va decidir que El buen patrón és la millor pel·lícula de la 36a edició dels premis Goya. Amb sis guardons, va ser la triomfadora de la vetllada. "La meva intenció era fer una comèdia amb els materials habituals del drama", recordava el seu director, Fernando León de Aranoa. Des de la idea inicial fins a l'estrena de la pel·lícula van passar dotze anys.
"Més que parlar de la pel·lícula, m'agradaria parlar de la cultura, que és tan estratègica com el cotxe elèctric –va dir Jaume Roures, productor de la pel·lícula–. És el nervi de la societat, el que ens fa més humans, el que ens allunya del masclisme i el talibanisme". Roures va fer també una part del discurs en català per felicitar Clara Roquet, Eduard Fernández i Marcel Barrena, aquests dos últims nominats per Mediterráneo, pel·lícula sobre el periple de l'Open Arms per salvar vides a la Mediterrània. "El cinema, a casa nostra, al nostre petit país, té futur si hi posem els mitjans", va acabar Roures.