Cinema
Cultura25/02/2019

Els 10 moments dels Oscars 2019

Del 'Shallow' de Lady Gaga al "«motherfucker»" de Spike Lee

Xavi Serra
i Xavi Serra

1- La benvinguda de Queen

No per anunciat deixa de ser un dels moments de la nit. Una actuació de Queen –o al menys de Brian May, Roger Taylor i el substitut de Mercury, Adam Lambert– va encetar els Oscars amb versions escurçades de dos dels seus temes insígnia, 'We will rock you' i 'We are the champions', que per cert eren les cançons amb què Queen posaven el punt final als concerts en la dècada dels 80. A falta de presentador oficial, va ser Lambert l'encarregat de pronunciar el tradicional "Benvinguts als Oscars". El millor resum de l'actuació, tanmateix, és que el seu moment més recordat serà segurament el pla de Javier Bardem ballant com un boig al pati de butaques.

2- Fey, Rudolph i Poehler, les millors presentadores

Per compensar la falta de mestre de cerimònies, els Oscars van començar la desfilada de presentadors amb artilleria pesada: Tina Fey, Amy Poehler i Maya Rudolph, tres còmiques sorgides del planter del 'Saturday night live' amb molta química i experiència en premis (Poehler i Fey van presentar els Globus d'Or tres anys). "Una actualització ràpida, per si esteu perduts –va dir Rudolph–. Avui no hi ha presentador, tampoc un Oscar popular i Mèxic no pagarà el mur". "I tampoc donarem premis durant la publicitat –va afegir Poheler–. A canvi, farem publicitat durant els premis. Si els premiats podeu dir "Maionesa Hellman's. Estem al costat del menjar" durant els vostres discursos seria de gran ajuda".

Cargando
No hay anuncios

3- Javier Bardem salta els murs lingüístics

'Roma' no va triomfar finalment, però els Oscars van parlar castellà. El primer que va saltar els murs lingüístics va ser Javier Bardem, que presentant l'Oscar a millor film de parla no anglesa, que acabaria guanyant 'Roma', va dir en castellà: “No hi ha fronteres ni murs que frenin l'enginy i el talent”, en clara al·lusió a Trump. No va ser un moment espontani, ja que les paraules de Bardem es van subtitular, com sí que ho va ser el de Diego Luna, que va sortir del guió per colar unes frases en castellà davant la cara de preocupació del xef espanyol José Andrés, amb qui presentava el muntatge de 'Roma'.

4- Melissa McCarthy i els conillets

Quan la gala estava més avorrida, Melissa McCarthy va aportar un punt de bogeria i surrealisme presentant l'Oscar al millor vestuari amb un extravagant vestit d'època amb tot de conillets de peluix cosits a la tela i fent-ne moure un com si fos un titella mentre el seu copresentador, Brian Tyree Henry, també disfressat, llegia seriós el seu text. No va ser el millor gag de la història, però al menys va reanimar el tram més soporífic de la nit.

Cargando
No hay anuncios

5- Alfonso Cuarón i el cinema estranger

El director de 'Roma' va tirar d'ironia en rebre l'Oscar al millor film de parla no anglesa, reconeixent en el discurs la influència que havien tingut sobre ell de jove "pel·lícules estrangeres" com "'Ciutadà Kane', 'El padrí' i 'Tauró'". Cuarón també va demostrar elegància agraint el seu Oscar com a director de fotografia al seu col·laborador habitual, el multioscaritzat Emmanuel 'Chivo' Lubezki, que no va poder filmar 'Roma' per problemes d'agenda. "Billy Wilder tenia emmarcada la frase «Què faria Lubitsch?» i jo em preguntava sempre «Què faria el Chivo?» mentre rodava 'Roma'".

6- El retorn de 'Wayne's World'

La seva entrada a l'escenari cridant com bojos deixava clar que, tot i que Dana Carvey i Mike Myers vestissin esmòquing, eren als Oscars fent de Wayne i Garth, els protagonistes de 'Wayne's World', que homenatjava 'Bohemian Rhapsody' amb l'escena de karaoke en cotxe més famosa de la història del cinema.

Cargando
No hay anuncios

7- El 'motherfucker' Spike Lee

Només Spike Lee pot atrevir-se a pronunciar un sonor 'motherfucker' [fill de puta] en rebre un premi als Oscars. Era un avís al realitzador perquè no tallés el seu discurs d'agraïment pel primer Oscar que rebia (tret de l'honorífic que van concedir-li fa uns anys) pel guió original d''Infiltrado en el KKKlan'. I no va decebre: després de saltar i abraçar-se a Samuel L. Jackson, que estava més entusiasmat que el mateix Lee, el cineasta va dedicar el premi als seus avantpassats "víctimes del genocidi del poble negre" i va recordar que les eleccions eren a tocar: “Hem d'estar en el bàndol correcte de la història. Hem de fer una tria moral entre l'odi i l'amor. Fem el que toca fer! [Let's do the right thing!]”.

8- Trevor Noah contra Mel Gibson

Un dels presentadors més destacats de tota la plèiade de cares guapes que van desfilar pels Oscars va ser el còmic i escriptor Trevor Noah, que presenta 'The daily show'. En la presentació de 'Black Panther', Noah va assegurar que la gent se li acosta sovint per dir-li: "Wakanda forever" [el lema del país fictici de la pel·lícula]. "M'ho diuen a tot el món: a l'Àfrica, a França... Fins i tot Mel Gibson m'ho ha dit entre bambolines. Després ha dit una altra paraula però la part de Wakanda ha estat bé". Fer broma a costa del racisme de Gibson s'allunya una mica de l'humor blanc dels Oscars, però el contraplà aprovador de Fey, Poehler i Rudolph somrient amb la broma de Noah ho deia tot.

Cargando
No hay anuncios

9- Lady Gaga i Bradley Cooper canten 'Shallow'

Lady Gaga i Bradley Cooper van fer la millor actuació de la nit, però fent trampes: les altres cançons nominades van haver d'escurçar-se a menys de dos minuts, mentre que els protagonistes d''Ha nacido una estrella' van gaudir ben bé de quatre minuts per cantar el seu tema. El més interessant de l'actuació, tanmateix, va ser la realització, filmant els dos cantants des de l'escenari, amb el públic al fons del pla i acabant en un primeríssim pla de Gaga i Cooper acaramel·lats, és a dir, imitant l'estil amb què Bradley Cooper filma les actuacions musicals a la pel·lícula.

10- Olivia Colman, la sorpresa de la nit

Tothom s'esperava que Glenn Close guanyés l'Oscar a millor actriu i segurament Olivia Colman també, que el va pujar a recollir sense acabar de creure-s'ho. "Quin estrès. He guanyat un Oscar", balbotejava Colman nerviosa mentre el públic es petava de riure i ella demanava perdó a Close i anava fent agraïments amb més espontaneïtat i gràcia que ningú.