10 títols entre els més esperats de Sant Jordi

PalmaEncara no ha acabat febrer i ja són molts els que tenen la mirada posada a l’abril. En concret, al 23 d’aquell mes, data en què arreu dels territoris de llengua catalana se celebrarà la gran festa dels llibres. I els editors, escriptors i llibreters de les Balears ja comencen a encalentir per Sant Jordi amb tota una sèrie de novetats que veuen la llum durant el primer trimestre de l’any per mirar de fer-se un lloc als aparadors que ompliran els carrers. En són més d’una trentena, els nous títols vinculats a les Illes, sigui per l’editorial o per l’autor, i entre elles s’hi troben esperats retorns, qualque debut i un nombre molt significatiu de traduccions.

Pasolini, Caimó i tota mena d’abismes

Amb una setmana de diferència arribaran a les llibreries les noves novel·les de Lucia Pietrelli i Sebastià Alzamora. La primera serà Deimos, l’esperat retorn a la narrativa de Pietrelli després de guanyar el premi Lletra d’Or per Lítica. Publicat per la mateixa editorial, Males Herbes, a partir de dimecres dia 28 de febrer els lectors poden submergir-se en aquesta novel·la amb aires de mite que ens situa en una illa que pren el nom tant del satèl·lit més petit de Mart, com de la personificació del terror segons la mitologia grega. Allà es troba Laia, una nina de 13 anys a qui la seva mare va abandonar en un lloc on la mort no existeix.

Pocs dies després, dia 6 de març, serà el torn d’El federal (Ed. Proa), novel·la amb què Sebastià Alzamora s’endinsa en el conegut com a Foc de la Bisbal, l’aixecament revolucionari que va tenir lloc el mes d’octubre de l’any 1869 i que tenia per objectiu convertir Espanya en una república federal. Després de l’èxit aconseguit amb Reis del món, la versió teatral en castellà de la qual s’acaba d’estrenar a Madrid, l’autor llucmajorer i col·laborador d’aquest diari torna a triar dos personatges històrics com són el revolucionari Pere Caimó i la primera sindicalista catalana, Isabel Vilà, per reprendre un dels temes inherents en gran part de la seva obra: l’etern conflicte entre la llibertat i el poder.

També serà en qüestió de setmanes que arribi el nou poemari de Llorenç Romera Pericàs, ànima del projecte musical Salvatge Cor i autor de reculls com Persona o I l’ànima em penjava així, guardonat amb el dinovè premi de poesia Joan Duch per a joves escriptors. Amb Ca nostra és un abisme, publicat per la Nova Editorial Moll i amb pròlegs de Biel Mesquida i Eduard Escoffet, es produeix un gest de renaixement poètic de l’autor després d’un involuntari téntol en la seva trajectòria creativa.

I amb un fort component poètic, més que habitual en el seu autor, també està a punt de sortir del forn Les cendres de Pasolini, una “orgia d’estils” signada per Jaume C. Pons Alorda que publica Lleonard Muntaner. Es tracta del primer assaig signat pel caimarienc i se centra a aprofundir en la petjada de Pier Paolo Pasolini en la cultura catalana. La mescla d’estils, influències i propostes de Pons Alorda es fa present a través d’articles, contes i poemes, entre d’altres. No és l’únic autor mallorquí a qui aquest Sant Jordi descobrirem en un nou format, ja que l’editorial Adia té previst el llançament de la primera novel·la de Joan Tomás Martínez Grimalt pel pròxim primer de març. Després de guanyar els Jocs Florals amb el poemari Fosca negra, el palmesà debuta a la narrativa amb La miopia, una novel·la en què un crític cultural misantrop i un jove poeta arribista coincideixen en un estrany projecte laboral que, segons l’autor, “els menarà a l’autodestrucció”.

L’auge de les traduccions

Val a dir, en tot cas, que una de cada tres novetats que arribaran durant les pròximes setmanes és una traducció, una nova mostra del múscul adquirit en aquesta matèria en els darrers anys i que serveix per reivindicar el valor de les traduccions al català. Una de les editorials que més hi han contribuït ha estat Lleonard Muntaner Editor, qui després de publicar les traduccions del poemari Res i de la col·lecció de relats Per què ens estimem les dones, del reconegut escriptor romanès Mircea Cartarescu, està a punt de publicar-ne els dietaris en una selecció feta i traduïda per Xavier Montoliu. La publicació de Dietaris 1990 - 2017. Una tria, que aplega quatre volums definits com a diàlegs amb ell mateix per part del seu autor, és la primera que es fa fora de Romania.

També podrem llegir en català per primera vegada una part de l’obra que el portuguès Fernando Pessoa escrigué en anglès al volum Antínous i altres poemes en anglès, en una traducció feta per Miquel Àngel Llauger i publicada per Ensiola. Malgrat que sigui més desconeguda que l’obra que Pessoa publicà en la seva llengua materna, la poesia que apareix en aquest volum connecta directament amb la d’altres obres de l’autor, per la seva versatilitat i originalitat tant formal com argumental, amb sonets d’inspiració shakespeariana i epitafis de tall grecoromà, entre d’altres.

Per altra banda, la imminent campanya editorial a l’espera que arribi Sant Jordi ens deixarà també la darrera traducció feta per la poetessa eivissenca Nora Albert, qui va morir el passat mes de desembre. Després d’haver duit al català alguns dels poemaris de la italiana Alda Merini, Albert va dedicar-se a la traducció dels diaris que va escriure durant les diferents etapes que va viure ingressada en un hospital psiquiàtric.

La sortida de L’altra veritat, diari d’una diferent d’Alda Merini, editat per Adia Edicions, coincidirà amb el debut poètic d’una autora molt lligada, també, a l’obra de Merini, sobre qui va dirigir el documental Genolls nafrats. La gestora cultural Clara Fontanet, qui va guanyar el Festival de Poesia de Parets del Vallès i va ser finalista del Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra, entre d’altres, serà un altre dels noms propis d’aquest Sant Jordi gràcies a la publicació del seu primer poemari: Sepulcre de fang. Fontanet no serà l’única poetessa mallorquina de qui tindrem nou llibre aquestes setmanes, perquè després d’haver publicat l’antologia de poesia catalana feminista Flamarades sortiran, l’artanenca Maria Antònia Massanet treu ara amb l’editorial Fonoll el poemari Tremor, on reflexiona sobre l’experiència de conviure amb malalties cròniques, invisibles, femenines i feminitzades amb versos com: “Com arribar a un indret / sense mapa per orientar-se / com fer habitatge del forat / d’on cap mà et traurà / com desaprendre la vida”.

Més novetats amb segell balear