10 vídeos imprescindibles del festival Loop: d'Albert Serra al Walden 7

BarcelonaEl temps és el protagonista de la nova edició del Festival Loop de videoart. Prop de vint institucions d'arreu de Barcelona, d'una total d'uns setanta espais, acolliran propostes sobre qüestions com la representació del temps i les implicacions socials i polítiques de com s'organitza. Aquests són els 10 vídeos imprescindibles.

L’artista colombiana María Teresa Hincapié (1956-2008) va ser una pionera de la performance de llarga durada i una de les creadores contemporànies més influents del seu país. Coincidint amb l’exposició que li dedica el Macba, es podrà veure projectat a la façana del museu el vídeo Vitrina. En aquest vídeo es pot veure l'artista dins un aparador, molt abans de l'era de Gran hermano i les càmeres omnipresents. Les projeccions es faran els dies 9,10,11,12,16,17 i 18 de novembre a les 20 h i les 23 h.

Es tracta d'un assaig audiovisual del sindicat Sindihogar/Sindillar, el primer sindicat independent de treballadores de la llar i de les cures d’Espanya. Amb aquest treball analitzen el temps dedicat a les cures a partir de les controvèrsies que viuen les dones migrants a Barcelona i la invisibilització de les treballadores domèstiques migrants. També com són segregades a l’àmbit privat i a les tasques de les cures. A la Casa Elizalde del 9 de novembre al 23 de desembre.

La coreògrafa i professora Matilde Amigo s'interroga sobre les creences individuals i col·lectives i els imaginaris que poden generar amb un vídeo amb aires de videodansa protagonitzat per ella mateixa. A Believe II se la pot veure fent una sèrie de gestos sense una coreografia marcada en un entorn abstracte que recorda un desert. La mateixa artista diu que els seus treballs són fruit de "processos d'investigació en els quals l'exploració dels punts de vista propis obre camins per repensar les convencions".

Es tracta de la primera part d'una peça de prop de quatre hores amb la qual Clàudia del Barrio analitza el temps dediquem a fer scroll en els canals de les xarxes socials i al mateix temps com també podem ser productors de continguts. En aquesta peça de mitja hora, Del Barrio convida al públic a consumir un Get ready with me (GRWM), el ritual amb el qual els influencers comparteixen en directe amb els seus seguidors els primers instants del dia.

El reconegut artista egipci Basim Magdy (Assiut, Egipte, 1977) altera la percepció de la realitat reunint imatges d'àmbits diferents. Això fa que, en lloc de la lògica, el públic es trobi en una experiència sensorial i immersiva en la qual són clau el so i el muntatge, com es pot veure en la pel·lícula Crystal ball. Aquesta és una de les tres obres de Magdy que es podran veure des de demà i fins al 8 de gener en l'exposició que li dedica la Fundació Antoni Tàpies amb el títol Una sèrie de somnis parpallejants. "El que adquireix importància en l'obra de Magdy és un nou horitzó de possibilitats, en què el passat, el present i el futur s'ensorren i emergeix una nova interpretació", afirma la directora artística de Loop, Carolina Ciuti.

L'artista brasiler Pedro Torres (1982) aprofundeix en l'impacte mediambiental dels humans i la supervivència amb una experiència immersiva de realitat virtual entre la realitat i la ficció. La peça inclou imatges de paisatges naturals de diferents llocs d'Espanya i Islàndia amenaçats pel canvi climàtic i unes altres d'uns entorns digitals abstractes. Uxuwell és fruit de la convocatòria de Producció 2020 de la Fundació La Caixa i té el suport d'Hangar. Es podrà veure el Centre d'Art Tecla Sala des de demà i fins al dia 18.

Un dels puntals de l’obra de Domènec és respondre a l'interrogant de “com podem viure junts d’una millor manera”, diu. Després d’intentar trobar respostes en els estudis d’edificis d’habitatges com la Casa Bloc i la Unitat d’Habitació de Marsella, ara s’ha endinsat en el Walden 7 de Ricardo Bofill. La protagonista és la seva germana, l’arquitecta i compositora Anna Bofill, que reivindica la seva aportació i la de la resta de participants en el projecte, després que Ricardo Bofill triomfés en solitari i es convertís en un dels primers arquitectes estrella. S’exposa al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya fins al dia 17.

La pel·lícula de més de cent hores d’Albert Serra arriba al Centre d’Art Contemporani de Barcelona de la Fabra i Coats, del 19 de novembre al 12 de febrer. És fruit d’una carta blanca que li va fer la Documenta de Kassel del 2012 i Serra va decidir adaptar literalment els llibres Converses amb Goethe, de J.P. Eckermann, i Les converses privades de Hitler. També hi va posar fragments d’entrevistes al cineasta alemany Rainer Werner Fassbinder.

Les dues artistes afroamericanes queer Camae Ayewa i Rasheedah Phillips, conegudes amb el nom de Black Quantum Futurism Collective, qüestionen les visions tradicionals del temps lineal i la història per alliberar-se de la càrrega de racisme i violència de la qual estan impregnades. Just about time és el títol de la projecció de quatre dels seus treballs dedicats específicament a la qüestió del temps que es farà al Macba aquest divendres.

Un documental poètic sobre el retorn als escenaris del cantant Christophe, l’intèrpret de l’emblemàtica Aline, després de vint-i-vuit anys. Els autors, l’artista Dominique González-Foerster i el cineasta experimental Ange Leccia, van concebre la pel·lícula film com un “concert ideal” i van filmar Christophe en escenaris com el del teatre Olympia i l’estudi on neixen les seves cançons. Es podrà veure el dia 18 a l’Institut Francès.