15 pel·lícules imprescindibles del Festival de Sitges 2022

BarcelonaSitges no hi ha qui se l'acabi. Els 283 títols entre llargs, curts i sèries que es projectaran al festival des d'aquest dijous fins al diumenge 16 d'octubre intimiden a qualsevol. Per això hem mirat de destriar el gra de la palla i seleccionar els quinze títols més atractius, així com els vuit noms propis que marcaran el festival, que aquest any ofereix també una programació online d'una vintena de títols.

'Mantícora'

El cineasta Carlos Vermut torna a Sitges, l'únic festival gran que va acollir la seva indòmita opera prima, Diamond flash. Ara vindrà amb Mantícora, que es veurà per primera vegada a l'Estat després de la seva presentació mundial a Toronto, on va impactar pel seu atreviment a explorar la naturalesa més perversa i tèrbola de l'ésser humà. El protagonista és un dissenyador de monstres per a videojocs que salva un nen de morir en un incendi. Però al cinema de Vermut no hi ha herois sinó monstres, però tan humans i tràgics que podríem ser nosaltres mateixos.

'Hunt'

Els fans del thriller d'acció passat de rosca no s'han de perdre Hunt, la sensació del cinema coreà del 2022: trames boges d'espionatge, assassinats inversemblants, girs de guió pocavergonyes... Lee Jung-Jae, protagonista de la sèrie El juego del calamar, no s'hi posa per poc, a dirigir. Una altra cinta d'acció coreana que farà soroll aquesta edició serà Project wolf hunting, sobre el motí en un vaixell que transporta criminals de Manila a Busan el 1930.

'Fumer fait tousser'

La millor pel·lícula de superherois que veurem el 2022 és també la més absurda, una comèdia delirant sobre un grup de superherois amb uniforme a l'estil dels Power Rangers que, després de lluitar contra monstres de sèrie B, se'n van de vacances al bosc per fer team building. No serà l'única pel·lícula a Sitges de Quentin Dupieux, que també portarà al festival la menys esbojarrada però també surrealista Incroyable mais vrai, faula sobre l'obsessió per rejovenir amb l'humor negre i boig marca de la casa.

'Unicorn wars'

“Apocalipse now protagonitzada pels óssos amorosos” seria una bona aproximació a la insòlita pel·lícula d'Alberto Vázquez, guanyador de tres Goya pels curts Birdboy i Decorado i pel llarg Psiconautas. L'univers cruel i poètic de l'animador gallec arriba al seu cim amb aquesta sàtira implacable dels militarismes i el fanatisme religiós que enfronta un exèrcit d'ossets als últims unicorns d'un bosc màgic i terrible. Advertència als pares: no porteu els nens a veure aquesta sòrdida orgia d'ultraviolència.

'Hasta los huesos: bones and all'

El canibalisme té una petita però noble tradició a Sitges, amb títols notables com Cru –sensacional opera prima de Julia Ducournau– o We are what we are (Jim Mackie) o The green inferno (Eli Roth). L'últim a afegir-s'hi serà el nou drama de Luca Guadagnino, que a Bones and all es retroba amb el Timothée Chalamet de Call me by your name en una història romàntica sobre una parella de joves rodamons a l'Amèrica de Ronald Reagan. Premiada amb el Lleó de Plata a la millor direcció a la recent Mostra de Venècia.

'Despidiendo a Yang'

Les històries sobre homes i robots han servit al cinema fantàstic per indagar en la naturalesa de l'ésser humà i el que ens fa ser persones. Despidiendo a Yang continua aquesta tradició amb un relat intimista i delicat sobre una família que s'enfronta al buit deixat pel col·lapse del seu androide, el Yang. El director d'origen sud-coreà Kogonada, conegut pels brillants assajos visuals sobre cinema, firma una petita joia de ciència-ficció minimalista que es podrà veure en pantalla gran a Sitges poc abans de la seva estrena directa a Amazon Prime.

'Inu-oh'

Masaaki Yuasa, el director més imprevisible de l'anime contemporani, torna a Sitges amb una mena d'opera rock ambientada al Japó medieval i basada en una de les grans figures del teatre Noh. Amb una animació de gran carisma i plasticitat, Yuasa entrelliga tradició i modernitat amb una personalitat aclaparadora. Sospitós habitual del festival, que ha projectat la majoria dels seus treballs, aquest any serà homenatjat amb el premi Màquina del Temps.

'Pearl'

Un dels films de terror de l'any ha estat sens dubte X, visceral i sangonós slasher sobre un equip de cinema porno aïllat a la Texas rural. Només han passat uns mesos des de l'estrena, però el director Ti West ja ens porta una preqüela centrada en el seu millor personatge, la decrèpita i terrorífica anciana Pearl, de la qual coneixerem ara els orígens. Mia Goth, que ja feia un arriscat doble paper a X, protagonitza una pel·lícula que servirà també per premiar Ti West amb la Màquina del Temps de Sitges.

'La piedad'

El cinema d'Eduardo Casanova agradarà més o menys, però és difícil imaginar un director espanyol més extrem i provocador. Fill bastard de John Waters i Todd Solonz, Casanova és el tipus de director que a Sitges alguns celebraran i que molts altres celebraran odiar. A La piedad explora la maternitat a través de la relació tòxica fins al deliri entre una mare possessiva (Ángela Molina, en el seu paper més extravagant) i el seu fill, completament anul·lat com a individu. Premiat al prestigiós Festival de Karlovy Vary i al Fantastic Fest d'Austin, és un dels films que més curiositat han generat aquesta edició.

'Flux gourmet'

El terror elegant, metalingüístic i recargolat del britànic Peter Strickland no podia faltar a Sitges. Flux gourmet és una comèdia gore sobre un col·lectiu artístic i gastronòmic que treballa al voltant del concepte de “cuina sònica”. Lluites de poder, trastorns intestinals i un humor negríssim i a estones grotesc són alguns dels ingredients d'un festí auditiu i visual que entra pels ulls, les orelles i el paladar.

'Les cinc diables'

La cineasta francesa Léa Mysius, també guionista d'autors com Claire Denis, Arnaud Desplechin o Jacques Audiard, firma una de les sensacions de l'última Quinzena de Canes, on una nena de deu anys amb un prodigiós sentit de l'olfacte comença a ensumar-se la veritat sobre el passat de la seva mare (Léa Seydoux). Assetjament escolar, bruixeria, secrets de família i amors incendiaris són el còctel d'un film que confirma la puixança del fantàstic entre les noves directores franceses.

'¡García!'

Com a la majoria de festivals, les sèries s'han fet un lloc a Sitges. I una de les més esperades d'aquesta edició és ¡García!, adaptació produïda per la HBO i dirigida per Eugenio Mira (The birthday) del còmic de Santiago García i Luis Bustos sobre un superpolicia franquista descongelat en l'Espanya del 2022. Qui vulgui més sèries a Sitges té un cita amb els dos primers episodis d'El club de la medianoche, la sèrie del renovador del terror televisiu Mike Flanagan (Midnight mass) sobre el pacte de sang dels pacients d'un hospici.

'Speak no evil'

Els amics holandesos que tan simpàtics semblaven durant les vacances a la Toscana deixen de ser-ho quan la família protagonista accepta la invitació per visitar-los a la seva casa aïllada del món. La tensió va creixent fins a fer-se insuportable en aquesta intel·ligent sàtira sobre les convencions socials amb un desenllaç que no decebrà els fans dels finals foscos i impactants.

'Leonor will never die'

A una guionista de cinema d'acció retirada, Leonor Reyes, li cau un televisor al cap i queda en coma, però la seva ment comença a reviure un dels seus guions inacabats. Mentre els seus familiars la vetllen a l'hospital, ella interactua amb els herois i malvats del seu guió a la recerca d'un final per a la història. Una fantasia vitalista, meta i plena d'acció amb moltes capes de reflexió sobre la història del cinema que té molts números per enamorar el públic de Sitges.

'Something in the dirt'

Justin Benson i Aaron Moorhead ja es van ficar a la butxaca el públic de Sitges amb títols escassos de pressupost però sobrat d'idees com Resolution o L'infinit. Després de flirtejar amb Hollywood a Synchronic i dirigir episodis de Moon Knight, tornen al terror indie amb una pel·lícula petita però molt personal que ells mateixos protagonitzen, guionitzen, fotografien i munten, Something in the dirt, que els confirma com a mestres del terror còsmic d'estar per casa: quotidià, obsessiu i paranoic.