Natàlia Garriga: “El 2022 Cultura hauria de tenir 100 milions més de pressupost”

BarcelonaFa poc més de dues setmanes que Natàlia Garriga (Barcelona, 1969) és consellera de Cultura i encara no ha tingut temps de canviar res del despatx. Aquesta és la primera entrevista llarga que ofereix. Militant d’ERC des de l'any 2000, arriba al Palau Marc provinent d’Economia amb la confiança d’haver sigut els nou anys previs gerent de l’Institut Català d’Empreses Culturals i també amb la seguretat que podrà incrementar el seu pressupost.

Dimarts va ser citada a declarar al jutjat número 13. Com a consellera i ciutadana, com valora avui l’1-O?

— El meu 1-O va començar el 20 de setembre del 2017, perquè vaig ser una de les persones detingudes; per tant, la meva percepció segurament és molt personal. Crec que no es visualitza prou que la repressió persisteix, i prova d’això són els 30 encausats que hi ha al jutjat número 13, les dues persones encausades al TSJC i els 3.000 encausats a Catalunya. I és per això que nosaltres seguim insistint amb l’amnistia, és el que ens pot fer començar a portar solucions com a país.

¿La seva situació judicial la condicionarà com a consellera?

— Si vaig acceptar l’encàrrec del president és perquè crec que puc acabar el mandat.

S’esperava l’oferta? Vostè forma part del pinyol d’Aragonès?

— Va ser una sorpresa. Suposo que ho seria per a qualsevol persona que li oferissin ser consellera al seu país. És cert que els últims cinc anys he treballat amb el president Aragonès, hi he tingut una relació professional impecable i, a més, hem estat sobretot treballant amb temes de cultura. Quan em vaig incorporar a Economia em vaig plantejar què podia fer per la cultura, perquè els departaments de la Generalitat es miren poc. Vam acordar amb el vicepresident Oriol Junqueras que aniríem coneixent el sector i vam seguir fent-ho amb Aragonès. És quan es coneixen les coses i les persones, quan pots gestionar bé.

Arriba en una conselleria que en els últims sis anys ha tingut set consellers. 

— Em sap molt greu. Això no hi ajuda. Jo tinc una part de la feina feta, com a mínim de coneixença i de saber quins són els problemes. Vaig treballar durant nou anys amb tots els sectors; és evident que sobretot amb els empresarials [a l’ICEC]. Vaig viure una etapa bona econòmicament i també vaig patir les retallades. Hi ha molta gent que em coneix molt, però segurament jo els conec més a ells, per la posició que tenia. És evident que vinc del món de la gestió cultural i hem de veure si aquesta gestió aporta una manera de fer diferent, polítiques més eficients i pròximes. Volem posar el focus en el que fem i en com ho fem, no tant en qui ho fa. Com més col·laborem entre tots, millor fem les coses.

Es troba amb un sector a l’UCI. Quines seran les seves prioritats?

— En tenim tres: reconstrucció, llengua i audiovisual. La represa no significa tornar on érem el 12 de març del 2020, perquè era absolutament precaritzat i deficitari. Per això per a nosaltres arribar al 2% [del pressupost de la Generalitat per a Cultura] és irrenunciable.

¿En el primer pressupost?

— No. És un acord de legislatura, hi hem d’arribar al final de la legislatura.

Durant la campanya, Aragonès va dir que en el pròxim pressupost.

— En el pròxim pressupost farem un esforç més important. El que hem dit és que no hem de pujar cada any un 25% [75 milions], sinó que el primer any l’esforç ha de ser molt més important. És evident que no passarem en un any de 298,1 milions, que és el pressupost del departament en aquests moments, a 600 milions, que és al que hem d’arribar al final de legislatura. Ara estem en pressupost prorrogat i el primer increment serà el 2022. Parlarem amb els sectors per prioritzar on han d’anar les primeres dotacions.

¿Pot concretar a quin percentatge aspira per al primer pressupost?

— Entre el 30% i el 40% d’increment. Encara no he parlat amb el nou conseller d’Economia, però crec que l’any que ve hauríem de tenir 100 milions més de pressupost. Hem de donar aquest senyal al sector.  

La xifra màgica del 2% fa molts consellers que la sentim. Al final, és una decisió política. ¿Té el compromís d’Aragonès que serà així?

— És que ell ja ho deia, que en la pròxima legislatura ho duríem a terme. És un compromís del president. Fins ara no hi havia hagut un acord de legislatura tan clar com ara, amb els dos partits de govern i el partit que li dona suport. Tenim la majoria necessària per aprovar-ho.

¿Compteu també amb l’entrada de recursos de Madrid?

— La conversa amb el ministeri de Cultura encara no està agendada. És cert que hi ha molts deutes històrics. Hem de tenir clara l’aportació que fa l’Estat a Catalunya. Nosaltres esperem arribar a una inversió de 200 euros per habitant a l’any, i en aquests moments estem a uns 135. La Generalitat n’aporta 36, i volem arribar als 70 euros per habitant l’any. En aquests moments, l’Estat n’aporta 1. La dotació que fa l’Estat, bàsicament a grans equipaments, i el que repercuteix a Catalunya és baixíssim. Hi anirem perquè ho incrementin. 

¿Aspira als fons europeus Next Generation?

— Aquesta és la tercera pota de les prioritats. El govern de la Generalitat ha aprovat diversos projectes i un d’ells és un hub audiovisual. Per a nosaltres és una estructura de recerca, innovació i producció del sector audiovisual i digital però que també ha de fer de tractor de les empreses creatives. És una aposta estratègica de país, tant per al sector audiovisual com per al que ens aporta la llengua.

Sobre la llengua, que marca com a prioritat. La mateixa Premi d’Honor Maria Barbal alertava dijous que el català està en una situació crítica.

— Hem de reconèixer on som, perquè tenim dades, i hem d’obrir un debat constructiu amb els agents socials i polítics per impulsar l’ús del català en tots els àmbits dins d’una societat plurilingüe. En l’acord amb Junts hi portem acabar culminant en un pacte nacional per l’ús de la llengua catalana, i aquest pacte ha d’interpel·lar tots els grups. En parlarem amb tothom, però és evident que hi ha grups de la cambra que no estan a l’acord i que hi haurien d’entrar fàcilment. A justícia, audiovisual i universitats tenim problemes, i treballarem amb educació. També hi parlarem per introduir els ensenyaments artístics en els currículums escolars. És la manera de tenir ciutadans creatius, crítics i empoderats.

¿Us heu plantejat promoure un pacte cultural o, ara que estan de moda, una taula cultural?

— Acabem de veure un pacte per la cultura a Barcelona que ha arribat a tots els grups municipals. Podem ser capaços de fer una cosa similar, no hauria de ser difícil. És més fàcil amb la cultura que amb la llengua, és evident, però hem de treballar les dues coses.

El 64% dels ciutadans no van mai als museus. Com ho valora?

— No és una bona notícia. Hem de posar-hi remei: com els interpel·lem? Hem de treballar l’accés a la cultura. Ha d’arribar a tothom i a tot arreu. Ara, no hem de culpar res ni ningú. Hem estat molts anys amb molt poca dotació, i els museus tampoc no han pogut fer el que voldrien. Perquè veiem que quan hi ha ofertes una mica innovadores, com l’exposició dels íbers al Museu d’Arqueologia, hi ha cues. 

Les grans institucions del país estan en un moment delicat per falta de pressupost, que se’n va tot a pagar l’estructura. El MNAC té 16 milions de pressupost, però només en dedica 2 a programar. I el Macba, poc més d’1 milió.

— S’han d’ajudar els grans equipaments. Conec bé el cas del Teatre Nacional, que li passa el mateix. Hem de revertir-ho amb les noves dotacions que tindrem. Hem de millorar les infraestructures i donar diners per a produccions, que alhora atrauran més gent. Venim d’uns anys molt dolents i ara tenim la sort que molts grups parlamentaris creuen que calen més recursos.

Es diu que Cultura és la conselleria amb més pes simbòlic, però tindrà pes real en el govern?

— Ha de tenir pes. És que el mateix departament de Cultura té una estructura feble i aprimada, perquè quan hi ha menys recursos tot s’aprima. També necessitarem muscular els equips per treballar millor.

¿Reestructurarà el departament?

— Sí, hi haurà canvis, però abans de dir-los els portarem a govern.

Quins projectes concrets desplegarà?

— Aquests anys hem anat desplegant plans estratègics, del circ, de la dansa, del foment de la lectura... i el que els ha faltat ha sigut dotació. El que cal fer està molt ben pensat, el que passa és que no està dotat. Esclar que els revisarem i els farem nostres, però si aconseguim aquestes dotacions és evident que podrem millorar.

Quin paper tindrà el CoNCA?

— Volem escoltar veus que des de fora ens adverteixin, ens diguin coses, i les seves dades també ens van molt bé. El seu mandat va començar fa dos anys. Veurem com funcionem.

Li volem demanar sobre tres notícies recents molt concretes. L’Hermitage, un projecte central per a Barcelona. Quina és la seva postura?

— Parlem d’un projecte que és una inversió privada en sòl públic del port. La nostra prioritat és el pla de museus 2020-2030: és on som i és el que fa anys que treballa el departament. Ara el que hem de fer, com tot, és dotar-lo. Em preguntareu si l’Hermitage ens afecta via Liceu. Doncs el que sabem fins aquest moment és que el Liceu necessita un espai complementari d’unes 900 localitats i que va trobar aquesta proposta. No hi ha res decidit, i qualsevol cosa s’ha d’aprovar a la comissió executiva del Liceu. Quan se’ns presenti el projecte, cosa que encara no hem vist, decidirem el millor per al Liceu.

¿La Biblioteca Provincial de Barcelona es farà?

— És un element important sobre el qual l’Estat fins ara havia dit poc i ara, de cop, ha dit molt. Ho hem d’abordar amb el ministeri i veure per què ara es manifesta amb tanta rapidesa quan havia estat desaparegut els últims anys. A veure què ens ofereixen, no ho sabem.

Sobre el cas d’abusos a l’Institut del Teatre, sobre el qual el síndic ha demanat que continuï la investigació, com es posiciona?

— Com a departament i Govern tenim tolerància zero davant de qualsevol abús. Tolerància zero. De les primeres coses que vam fer va ser parlar amb la consellera d’Igualtat i Feminismes per abordar-ho conjuntament. La veritat és que és molt greu, i segurament com a societat hem de canviar.