2022, un festival per setmana

PalmaDesprés de dos anys en què les restriccions per la covid havien dificultat o fins i tot fet inviable l’organització de festivals culturals, el 2022 ha confirmat l’auge d’aquest tipus d’esdeveniments a les Balears. Enguany se n’han organitzat més de 52, cosa que vol dir que si els repartíssim durant tot l’any els ciutadans de les Illes podrien assistir almanco a un festival per setmana. Més de la meitat, a més, no existien fa tot just una dècada: quasi una trentena dels que s’han celebrat enguany no han arribat encara a la desena edició, tot i que molts hagin aconseguit en aquest temps ser considerats festivals consolidats. La diversitat de pressupostos, des de 10.000 euros fins a més de cinc milions, així com de formats i gèneres, fa que dibuixar un mapa d’aquest tipus d’esdeveniments arreu de les Balears sigui una tasca cada vegada més complexa. Si bé el gruix es fa durant l’estiu i té la música com a disciplina protagonista, any rere any s’amplia més el terreny quant a temàtiques i períodes de celebració, com confirmen, entre d’altres, el Còmic Nostrum, Poesia de la Mediterrània i el de circ d’Alcúdia, el Circaire.

De cinema, una dotzena

També són mostra d’aquesta diversitat els vuit festivals de cinema que s’han duit a terme a l’Arxipèlag només durant el darrer quadrimestre de l’any: el Festival Internacional de Cinema de Menorca, l’Ibicine, el Conofest, el Majordocs, el festival Mal del Cap, la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma, el Menorca Doc Fest i l’Evolution Mallorca International Film Festival. La directora d’aquest darrer, Sandra Seeling, és també la vicepresidenta del Illes Balears Films Festivals, “una associació nascuda en temps de confinament amb la intenció de posar qüestions en comú i trobar, entre tots, les especificitats de cada festival”, explica. Durant el 2022 s’han fet 12 dels 15 festivals i mostres de cinema que formen part de l’associació. Entre tots apleguen, segons xifres de la mateixa associació, més de 40.000 espectadors amb una oferta de mig miler de pel·lícules. Molts d’ells, això sí, són festivals nascuts els darrers cinc anys, moment d’expansió de les plataformes d’streaming i un període de canvi en el model de consum audiovisual. Davant això, però, Sandra Seeling ho té clar: els festivals de cinema són més necessaris i oportuns que mai. “La gent està cansada d’invertir tant de temps a triar quina pel·lícula veure, i ara que hi ha tanta diversitat de plataformes i tanta oferta és probable que acabis triant malament. Els festivals funcionam com un filtre de qualitat i la gent ja sap quin tipus de pel·lícula trobarà en funció del festival: hem fet la feina per ells”, afirma. Seeling subratlla també la importància de les trobades amb directors i actors que es convoquen després d’algunes projeccions, “una experiència afegida que du el concepte de festival a un altre nivell que no es pot assolir al sofà de casa”.

La música, un fenomen consolidat

Aquesta experiència afegida s’ha demostrat com a element essencial pel que fa a l’eclosió que s’ha viscut, tant a les Balears com a la resta de l’estat, del nombre de festivals de música. La xifra ha crescut exponencialment en els darrers anys i la majoria dels que s’han fet enguany a l’arxipèlag, quasi una vintena, han arribat com a molt a la sisena edició. I si bé n’hi ha que aposten cada vegada més per cartells eclèctics per arribar a més públic, hi ha un estil musical que fa dècades que protagonitza diferents festivals arreu de les Illes: el jazz. Enguany s’han fet prop d’una desena de festivals de jazz i molts d’ells superen els 20 anys d’existència: és el cas del Festival de Jazz de Menorca, un dels més veterans, que l’any que ve arribarà als 25 anys. “En aquest temps el festival s’ha pogut professionalitzar”, explica un dels seus impulsors, Bernat Casasnovas, “i hem pogut veure com es creava un planter de músics al voltant de l’esdeveniment perquè sempre hem fet una aposta pels músics locals: al Festival de Jazz de Menorca hi hem vist créixer, per exemple, Marco Mezquida”. Aquest vincle amb els músics menorquins és un dels eixos vertebrals d’aquest festival, l’organització del qual es gestiona a través d’un col·lectiu sense ànim de lucre. “Som gent que té la seva feina però que dedicam el nostre temps lliure a organitzar-lo, és com un hobby, per a nosaltres”, aclareix Casasnovas. “Si començàssim a prendre nota de les hores de feina, dels viatges en cotxe… no sortirien els comptes”, diu, mentre subratlla la importància dels ajuts públics per tal que festivals com el que ells organitzen siguin viables. “Ens serveixen, per exemple, per poder oferir concerts gratuïts o que siguin almenys a preus assequibles per a la majoria de gent. Més d’una vegada hem tingut actuacions de músics que l’endemà tocaven a una capital com Madrid o Barcelona amb entrades al doble de preu, cosa que aquí faria molt difìcil l’assistència”. Si en una cosa coincideixen els responsables de l’organització d’aquests festivals és que sense el suport de les institucions públiques no es podrien dur a terme.

El paper de les administracions

“Per començar, és necessària la implicació absoluta i incondicional de l’ajuntament on es faci l’esdeveniment. És imprescindible per partir, i si al cap d’uns anys es consolida i hi ha una bona resposta de la gent del poble i és atractiu per al públic de fora, s’ha de cercar l’encaix en les convocatòries de subvencions per obtenir altres aportacions”. Així ho han fet a Sa Xerxa, organitzadors d’un grapat de festivals de teatre infantil i juvenil arreu de les quatre illes, segons explica el seu president, Jaume Gomila. Ara bé, Gomila sap que “organitzar un esdeveniment com aquests demana fer feina de cap a cap d’any i per això has de mantenir un equip impossible d’estabilitzar amb la incertesa de les aportacions. Ser una associació sense ànim de lucre, independent i amb clara vocació de servei públic és la nostra fortalesa i la nostra debilitat. Els festivals, i també fires com la FIET, depenen clarament dels suports econòmics públics”.

Bona mostra d’això és el fet que dos festivals ja consolidats i que havien arribat enguany a la desena edició, el Formentera Fotogràfica i Formentera 2.0, veuen perillar l’edició del 2023 davant la retirada del suport econòmic i logístic rebut fins ara per part del Consell de Formentera. En canvi, el 2023 els festivals de música en català tindran per primer pic una línia d’ajuts del Consell de Mallorca, dotada amb 80.000 euros. I és que l’embranzida en la convocatòria d’aquests esdeveniments s’ha vist reflectida, també, en l’increment d’aquests suports. L’any 2013, l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) destinà un pressupost inicial de 70.000 euros a la convocatòria de subvencions per donar suport a l’organització de fires i festivals culturals. Un any després, la xifra s’havia més que duplicat, per arribar als 165.000 euros, i l’any 2017, amb l’ampliació de l’objecte de la convocatòria que passava a incloure l’organització i producció de fires, festivals, mostres i mercats, el pressupost inicial fou de 400.000 euros. La convocatòria del 2022 de subvencions de l’IEB per donar suport a fires, festivals, trobades, jornades i premis del món de la cultura disposava d’una xifra inicial de 900.000 euros que, com en anys anteriors, va ser ampliada després d’haver rebut 50 sol·licituds amb un import total sol·licitat de més d’un milió i mig d’euros. D’aquestes 50 sol·licituds, 37 corresponen a festivals culturals fets enguany a les Balears i, malgrat l’ampliació, alguns han vista denegada la seva sol·licitud per manca de crèdit. Entre les condicions per accedir a aquesta subvenció s’hi troba que al festival s’hi programin un mínim d’un 30% d’artistes i agents culturals balears i que no sigui la primera edició de l’esdeveniment.

Festivals estatals amb seu a les Illes

Entre els festivals que s’han estrenat enguany n’hi ha dos que, com ja feren abans el Mecal o el BarnaSants Illes Balears, suposen l’arribada a l’Arxipèlag de festivals ja consolidats a la Península: és el cas del Canet Rock Mallorca i del Serielizados Fest, que tingué lloc a Santa Eulària des Riu el passat mes de maig. El director d’aquest darrer, Betu Martínez, confirma que l’experiència va ser tot un èxit. “Si bé a les edicions de Madrid i Barcelona ajuntam entre 6.000 i 9.000 assistents, pel festival de Santa Eulària hi van passar al voltant d’un miler de persones, que per ser una primera edició consideram que està prou bé”. Té clar que traslladar la seu d’un festival a les Balears és una aposta segura perquè “si fas un festival a Eivissa ja tens molta feina feta a l’hora de convèncer els convidats de venir-hi, per exemple”. I confirma que tenen la voluntat de repetir durant la primavera del 2023, ja que, “si aixeques una primera edició d’un festival, amb la feinada que implica, és amb la intenció de poder tornar-lo a fer”.