Qui són les 22 dones enterrades a la fossa del cementiri de Montcada i Reixac?

BarcelonaDurant els primers mesos de la Guerra Civil hi va haver força violència. A Catalunya, fins que la Generalitat no va recuperar el control de l'ordre públic, després dels Fets de Maig de 1937, els comitès revolucionaris van matar sense judici previ capellans, persones considerades de dretes, propietaris, capatassos... "A vegades va ser per motius ideològics, a vegades personals, perquè també hi va haver revenges", assegura Oriol Dueñas, historiador i professor de la Universitat de Barcelona (UB). "Sovint els assassinats es produïen a l'Arrabassada i es va decidir enterrar les víctimes al cementiri de Montcada", afegeix Dueñas, que ha fet l'estudi que documenta la fossa que hi ha al cementiri, que es va presentar a l'Ajuntament de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), dins unes jornades dedicades a la memòria. Entre les víctimes hi havia 22 dones. 

L'estudi, que és un encàrrec que va fer el Departament de Justícia fa un any, posa noms i cognoms a 164 de les 700 persones que resten inhumades a la fossa sense identificar. És la tercera vegada que s'investiguen els morts de Montcada. La Generalitat, en plena Guerra Civil, ja va iniciar una primera exhumació. El jutge Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960) va ser l'encarregat d'investigar la fossa de Montcada i altres cementiris clandestins com els de Sitges, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Terrassa... fins a arribar a 14 municipis. "El govern republicà es va mostrar molt contundent a l'hora de perseguir aquests crims", assegura Dueñas. Entre octubre de 1937 i març del 1938, a Montcada es van exhumar 450 persones i se’n van identificar 155. Les seves restes es van retornar a les famílies. 

Tres vegades investigada

Més endavant, entre abril i juliol del 1940, les autoritats franquistes van reprendre les actuacions d'exhumació i van recuperar 748 cossos. Els seus noms apareixen a la Causa General, que és la documentació que ha consultat l'historiador per fer l'estudi. Alguns dels identificats van ser retornats a les seves famílies. Tots els que no van poder ser identificats van ser enterrats en una segona fossa que es va obrir en aquell moment i que és la que actualment encara existeix darrere un dels murs del cementiri. Des de fa anys, diferents entitats de Montcada demanen que se senyalitzi. "Tot va començar amb 40 dies. La Guerra Civil a Montcada i Reixac. L’abans, el després i els protagonistes el 2014, de dos cronistes locals, el Josep Bacardit i el Ricard Ramos. El llibre va revifar l’interès per la memòria històrica i es va exhaurir després de dos mesos", explica Tania Galán, arxivera de l’Ajuntament de Montcada. 

"Només hi ha vuit persones que un cop recuperades pel franquisme van ser traslladades al Valle de los Caídos, i això vol dir que tots el que hi havia no es consideraven tan afins al règim", assegura el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez. Per al responsable de Memòria, les víctimes de la fossa de Montcada eren conservadors que potser haurien format part del règim, si haguessin tingut temps: "La gent s'ha confós; no van tenir temps de ser franquistes". En diferents sessions del Parlament, la fossa de Montcada ha estat una pregunta força recurrent de Vox.

Saber la història de les dones

Entre tots els que es van enterrar a Montcada, hi havia 22 dones que ara investiga la UB, de les quals els historiadors ja tenen 11 noms. "Volem saber qui són i quina és la seva història", diu Dueñas. Entre elles, hi ha una veïna d’Arbúcies, Dolors Pla Buch, que tenia 16 anys quan la van matar. "Segons el testimoni del pare, que recull la Causa General, la van anar a buscar a casa perquè havia participat en una campanya de recollida d’ajuda per als presos rebels i havia protestat contra els polítics d’ERC d’Arbúcies", afegeix Dueñas.  

A tot l’estat espanyol es calcula que hi va haver 46.272 víctimes de la repressió a la rereguarda republicana, mentre que 130.199 van ser víctimes de la repressió franquista. "Haurien estat moltes més si no n’haguessin fugit prop de mig milió després de la victòria de les tropes rebels i s’haguessin exiliat a França", assenyala Dueñas.

Actualment, a Catalunya hi ha 941 fosses i 139 han estat dignificades. Una de les fosses més grans de l’estat espanyol es troba a San Rafael, a Màlaga. Allà hi ha enterrades 4.471 persones assassinades per la repressió franquista.