Els 24 imprescindibles de 2024 per als artistes de les Balears

PalmaCentenars de pel·lícules, milers de llibres i incomptables treballs discogràfics s’han estrenat o publicat al llarg del 2024. D’entre tots, n’hi ha hagut un que ha captivat més que els altres els cineastes, directors de festivals, escriptors, editors i músics de les Illes Balears. Aquesta és la seva tria.

PEL·LÍCULES

‘Emilia Pérez’, de Jacques Audiard

Jaume Ripoll, director de l’Atlàntida Film Fest

El director editorial de Filmin tria Emilia Pérez, musical dirigit per Jacques Audiard i protagonitzat per la multipremiada Karla Sofía Gascón, com la millor pel·lícula de l’any. “És un triple salt mortal on podria sortir tot malament i hi surt tot bé”, argumenta, “i té cançons i actuacions memorables, amb actrius increïbles que duen el seu paper al límit”.

‘Tardes de soledad’, d’Albert Serra

Joan Porcel, cineasta

El cineasta Joan Porcel no dubta a proclamar que la pel·lícula que més impacte li ha provocat en aquest 2024 és Tardes de soledad, el documental amb què Albert Serra aconseguí la Concha d’Or al Festival de Sant Sebastià. “Em va forçar a replantejar-me la meva visió de la tauromàquia”, assegura el director de documentals com Sempre Dijous.

‘Desconocidos’, d’Andrew Haigh

Marga Melià, cineasta

La directora de Cien libros juntas assegura que té moltes ganes de tornar a veure Desconocidos, una història d’amor protagonitzada per Paul Mescal i Andrew Scott. “Parla sobre la soledat, l’amor i les relacions familiars amb una profunditat i una sensibilitat colpidores”, afirma Melià, si bé adverteix que és una pel·lícula “dura, que remou”.

‘La guitarra flamenca de Yerai Cortés’, d’Antón Álvarez

Joan Bover, cineasta

El debut a la direcció cinematogràfica del cantant C. Tangana és, pel cineasta Joan Bover, un documental “diferent i únic, tant des del punt de vista formal com narratiu”. “M’agrada com el mateix director explica l’origen del film i com amb aquest metallenguatge el documental et porta per la vida i els secrets d’un guitarrista flamenc amb un talent enorme”, exposa.

‘La zona d’interès’, de J. Glazer

Antonina Obrador, cineasta

La cineasta Antonina Obrador no dubta a escollir La zona d’interès, cinta que recollí l’Oscar a millor pel·lícula estrangera. “Parla de conceptes filosòfics i de la condició humana, amb reflexions vinculades a molts dels mals actuals, tot explicat de manera elegant i senzilla”, relata la directora de Quest, que també recomana Polvo serán.

‘Anora’, de Sean Baker

Rafa Cortés, cineasta

El director d’Amanece en Samaná opta per destacar Anora, guanyadora de la darrera Palma d’Or del festival de Canes. “Sobresurt per la immensa quantitat d’aportacions, troballes i reptes superats, també de veritat i talent”, assegura, i aprofita per recomanar també Segundo premio, una pel·lícula “valenta, sincera, personal i molt sensorial”.

Los Frikis, de T. Nilson i M. Schwartz

Sandra Seeling, directora de l’Evolution Mallorca Film Festival

Fou escollida com la millor pel·lícula internacional de la darrera edició de l’Evolution i la directora del festival confirma que és la millor pel·lícula que ha vist enguany. “Està interpretada i dirigida de manera exquisida, i submergeix l’espectador en un viatge fosc i dolorós, però enriquidor. I conté una de les escenes més sensuals que he vist en molt de temps”.

‘Challengers’, de LucaGuadagnino

Jaume Carrió, cineasta

“Disculpau-me, Villeuneve, Rohrwacher, Miller, Fargeat i De la Orden, però em fan triar. Tot i que no és la més bona, Challengers és la que més m’ha agradat. Guadagnino ens amolla in medias res dins un triangle amorós al ritme de l’omnipresent música electrònica de Trent Reznor & Atticus Ross, conscients de ser els autèntics protagonistes de la pel·lícula”, afirma Carrió.

LLIBRES

‘Vull fer-te algunes preguntes’ de Rebecca Makkai (Ed. del Periscopi)

Laura Gost, escriptora

L’autora d’El món es torna senzill afirma que entre les seves lectures preferides de l’any s’hi troben novel·les com Intermezzo de Sally Rooney i El factor Rachel de Caroline O’Donoghue, però destaca l’obra de Makkai per com “revisa uns fets tràgics del passat d’una manera punyent, honesta i ambivalent, tocant qüestions actuals com el moviment Me too”.

‘Un cor furtiu’, de Xavier Pla (Destino)

Maria Muntaner, editora

L’actual responsable de l’editorial Lleonard Muntaner no dubta a qualificar la biografia de Josep Pla, signada per Xavier Pla, com un dels llibres indiscutibles del 2024, un volum que pot ser qualificat de definitiu. “Hi ha dècades d’investigació acadèmica rere aquesta obra, i d’això en surt una obra contundent, de 1.500 pàgines, que es llegeix molt àgilment”, assegura.

‘Tots els contes’, de Flannery O’Connor (Proa)

Tomeu Canyelles, editor

Si bé Canyelles, un dels responsables de la Nova Editorial Moll, anomena títols com Fe, esperanza y carnicería de Nick Cave i Sean O’Hagan, i La brigada de la soledat de Milena Michico Flasar, finalment es decanta pel recull de contes d’aquest “referent de la literatura nord-americana” per la “humanitat transformadora” que contenen les històries que s’hi apleguen.

‘Rafel’, de Sebastià Alzamora (Lleonard Muntaner Editor)

Lucia Pietrelli, escriptora

L’autora de Deimos afirma que el poemari que Sebastià Alzamora escrigué fa trenta anys li ha servit per “tornar-me a trobar amb la poesia, que feia temps que tenia abandonada”. El recomana, a més, per una raó extraliterària. “Crec que s’han de celebrar també les reedicions, és important que els llibres bons puguin circular per caure en mans de nous lectors”.

‘Les llunes i els calàpets’, d’Antoni Vidal Ferrando (Nova Editorial Moll)

Pere Joan Martorell, escriptor

Qui també opta per recomanar una reedició és l’escriptor Pere Joan Martorell. “La primera novel·la d’Antoni Vidal Ferrando, publicada fa 30 anys, quan ell era conegut com a poeta, demostra la seva validesa com un dels grans escriptors en llengua catalana, pel seu domini absolut dels recursos literaris i pel seu ús del llenguatge preciós, encisador”, afirma.

‘Tan poca vida’, de Hanya Yanagihar (Amsterdam)

Maite Salord, escriptora

“Una de les millors notícies literàries del 2024 ha estat la publicació de Tan poca vida en català. Fou publicada en anglès el 2015 i explica la història de Jude St. Francis i de l’univers d’amistats que l’envolten. Un món lluminós que, tanmateix, no pot esborrar el passat esfereïdor que l’acompanyarà sempre. Una història brutal i molt humana”, argumenta Salord.

‘Interstici’, de Cèlia Navarro Frau, Joan Rotger Julià i Anaïs Faner Anglada (Llentrisca Edicions)

Laia Malo, escriptora

“És un triple llibre que conjuga l’encletxa de tres poetes illencs que ens plantegen tres maneres diferents d’enfrontar-se a la construcció d’un mateix envers l’entorn a la sortida del sol de cada dia”, assegura Laia Malo sobre la seva tria, una obra de “tres escriptors molt joves que plantegen la seva recera de referents i d’identitat pròpia”, afirma l’escriptora.

‘Breus històries mallorquines’, de Robert Graves (Nova Editorial Moll)

Rosa Planas, escriptora

En realitat, Rosa Planas no en pot destriar només un, d’entre tots els llibres que s’han publicat aquest 2024, i la llista inclou títols tan diversos com Escriure i llegir a Mallorca a l’Edat Mitjana de Maria Barceló i Gabriel Ensenyat, Teatre de Bartomeu Ferrà i Llibre de meravelles de Nathaniel Hawthorne, a més del recull de contarelles de Robert Graves.

DISCOS

‘Cançons de rebost’, de Mar Pujol

Dani Gómez, músic

“És com aquella sensació d’obrir una finestra i de sobte trobar-te amb un paisatge superguapo, que no t’esperaves”. Així defineix el disc de Mar Pujol el músic manacorí Dani Gómez, bateria, entre d’altres, del grup Nita. “És un disc sense pretensions, fet per amor a la música i per intentar dir qualque cosa que vagi més enllà de la superficialitat de les coses”, resumeix.

‘Crui’, d’OMAC (Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya)

Clara Fiol, cantant

La poeta mallorquina del grup Marala no dubta a recomanar Crui, un projecte que qualifica de “colossal” i del qual la mateixa Fiol ha format part. “És un projecte enorme, fet amb instruments moderns i clàssics, sobre la transhumància, fet a partir de la pel·lícula El somni de Christophe Famarier. Vàrem poder parlar amb el pastor que hi surt, per fer-ho”, exposa.

‘Assaig Obert’, de Tiu

Pep Suasi, cantant

Li costa triar-ne només un, i per això també parla d’Un idioma nou, de Xarim Aresté, com una de les joies de l’any, però finalment es decanta pel nou treball de Tiu, Assaig obert, per ser un disc “senzill” que es pot escoltar en qualsevol moment i lloc. “M’agrada la veu de Tiu, i aquest so de fusta que jo identific amb ella, a més de les seves composicions”, precisa el cantant.

‘Hit me hard and soft’, de Billie Eilish

María José Cardona, cantant

Diu la cantant i guitarrista d’Amaràntia que no només el darrer disc de Billie Eilish és el seu imprescindible de l’any, sinó que la cantant és una de les millors artistes del moment. “Té un estil molt personal que fa que la reconeguis al moment, i ja porta un parell d’anys fent coses realment molt guapes, com aquest darrer disc que ha tret”, assenyala.

‘Parenòstic’, d’Anna Ferrer

Aina Zanoguera, cantant

Si bé Zanoguera assegura que el disc que més ha escoltat és també el darrer de Billie Eilish –diu que Birds of a feather és la cançó pop més tendra que s’ha fet enguany–, tria Parenòstic d’Anna Ferrer perquè és un treball que esperava de fa temps. “Anna és profunda i sensible, una autèntica artesana de la música, i el seu so arriba directament al cor, sense additius ni colorants”, afirma.

‘Portals’, de Felipe Lara

Tomeu Moll-Mas, músic

El pianista recomana l’àlbum Portals, que recull obres recents del compositor brasiler Felipe Lara, tres per a conjunt instrumental i una per a piano. Diu Moll-Mas que es tracta d’una proposta “refrescant” per als oients amb ganes d’escoltar noves músiques. “Són músiques contemplatives però plenes de vida interior, gràcies les seves harmonies espectrals”, apunta.

‘Supershapes volume 1’, de Mike Lindsay

Mar Grimalt, cantant

“És d’un gènere que no sabria dir quin és i això m’atreu molt, no poder-lo classificar, i és d’aquests que m’agrada posar-me des de la primera fins a la darrera, i que pots escoltar en qualsevol moment del dia”, apunta Mar Grimalt. Això sí, la cantant reconeix que aquest disc li va arribar gràcies a l’algoritme de Spotify. “És una joia, però, i m’ha captivat”, afegeix.

‘Un so qui no es gasta’, de Pitxorines

Pere Víctor, músic

El cantant de Nou Romancer escull el primer disc de Pitxorines, guardonat amb els premis Enderrock de la crítica i del públic a millor disc folk, com el treball discogràfic de l’any. “És un treball amb molts colors, des de la música clàssica fins al jazz passant per la contemporània, i el seu joc de veus dona una gran bellesa a la paleta”, argumenta el músic.