45 anys defensant les veus que fan créixer la literatura catalana

Palma"Celebram el moment de més plenitud de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)". Ho diu el seu president, el mallorquí Sebastià Portell, que va guanyar les eleccions al càrrec el mes de març d'aquest 2022. "Gairebé mig segle després de la seva creació, l'associació té una vitalitat inèdita", continua Portell. L'AELC, nascuda l'octubre de 1977, fa 45 anys, i aquests darrers dies s'ha celebrat a Barcelona i València. Aquest dimecres, 2 de novembre, toca fer festa a Palma, al Casal Solleric (19 hores). La vitalitat de l'associació és evident, insisteix el president: "Hem assolit la xifra de socis més alta de la història de l'AELC: som 1.700. A més, ha vingut molta gent jove. No tenc cap dubte que tenim una literatura carregada de futur", diu Portell.

A la trobada de dimecres hi assistiran una quarantena de socis. Les escriptores Margarita Ballester i Laura Torres Bauzà faran la lectura d’una glosa. No hi faltarà Antònia Vicens, guardonada amb el Premi Jaume Fuster atorgat per l’AELC a la seva trajectòria; un guardó que va rebre l’escriptora mallorquina, traspassada fa gairebé un any, Maria Antònia Oliver.

Com s'ha fet a les altres festes, s'estrenarà un documental sobre la història de l'entitat, La defensa d’un ofici. Quaranta-cinc anys de l’AELC; la peça audiovisual són entrevistes a alguns dels presidents que ha tingut l'entitat. Des dels seus inicis, entre els principals objectius de l’AELC hi ha la defensa dels interessos professionals dels escriptors davant les institucions i entitats culturals; difondre la literatura catalana, estudiar i reflexionar sobre l'ofici d'escriure i organitzar conferències, jornades, col·loquis, seminaris i festivals.

"Celebrem la consolidació d’una associació", diu Teresa Pascual, vicepresidenta de l'AELC pel País Valencià. Va entrar com a sòcia cap al 1987, quan feia una dècada que existia, encara que tampoc ho té molt clar. "Recorde que va ser quan vaig publicar el primer poemari, Flexo, cap al 1987. En aquells temps vaig conèixer Maria Mercè Marçal i la vaig portar a Gandia, on organitzava tertúlies literàries. Ens va dir que féssim el favor d'inscriure'ns a l’AELC i al PEN Català. No sabíem de què ens parlava, però i li vam fer cas".

Pascual assegura que "la importància d’això és el que s’ha construït al llarg dels anys: com s’ha vertebrat el territori i treballat per la unitat de la llengua". I considera clau aconseguir socis joves: "Un repte que tenim és arribar a tants escriptors com sigui possible. I cal que vingui gent jove, que serà el nostre relleu i la nova base de l'AELC", diu.

Un país normal?

El vicepresident per les Illes Balears és el poeta i traductor menorquí Pere Gomila. És soci des de l'abril del 1978, i ho diu clar: "Un dels motius que em van animar a associar-me va ser la importància que es donava a la unitat arreu de les terres de parla catalana". Portell, el president, assegura: "Un dels nostres principals actius és actuar amb normalitat en un àmbit que no està normalitzat". Des del moment en què les entitats culturals no treballen braç a braç, "a vegades per manca de voluntat política, altres per recels històrics", l'AELC vol ser "un exemple de normalitat" i la demostració que "com a país som potentíssims si anam a l'una". Portell remarca que la literatura catalana interessa "com mai" en l'àmbit internacional: "Mai havia estat tant traduïda, és bona i interessa".

Ara bé, el president sap quin és "el gran repte de la literatura catalana": "Fa falta que tots els esforços que fan entitats públiques perquè siguem un sol sistema literari vagi acompanyat d'una sola infraestructura. Fa falta consciència de Països Catalans".

Gomila reivindica que l'associació ha sabut obrir-se a la societat i, a la vegada, defensar els interessos professionals dels escriptors: "L'AELC actua gairebé com un sindicat: té un servei jurídic i dona suport professional a problemes que puguin sorgir durant el dia a dia. Aquest és el seu paper fonamental, un paper que ha assolit i que continuarà desenvolupant".  

És cert, però, que hi ha problemes endèmics en el sistema literari. S'hi refereix Portell: "Notam la manca de col·laboració institucional, els problemes de distribució, la idea provinciana de la literatura que tenen els mitjans territorials... A més, no hem evolucionat pràcticament gens amb la negociació entre autors i editors: continuam sense saber els tiratges dels llibres, i algunes editorials estan baixant el 10% dels drets d'autor que han de cobrar de les vendes a un 8%". Per no parlar que, actualment, s'està vivint la pitjor crisi de distribució de llibre als Països Catalans.

L'AELC ha participat en l'elaboració de la Llei de propietat intel·lectual i en el conveni marc amb els sectors editorials sobre els models de contracte d'edició en paper i digitals. També ha gestionat la supressió de l'IVA per als escriptors i traductors i manté negociacions amb diversos organismes públics sobre temes fiscals, laborals i de previsió.

Josep Maria Castellet va ser el primer president de l'AELC; després van venir Josep M. Llompart, Joan Fuster, Avel·lí Artís-Gener Tísner, Jaume Fuster, Francesc Parcerisas, Antònia Vicens, Jaume Pérez Montaner, Guillem-Jordi Graells, Bel Olid i ara Sebastià Portell.