Les 6 grans exposicions del Macba per al 2024

BarcelonaQuan va arribar a la direcció del Macba, Elvira Dyangani Ose es va plantejar una nova interpretació del museu basada en "l'afecte i la cura". "Treballem per fer de la cultura un espai crític i que tingui una incidència en les persones i la societat per fer-les més lliures i avançar en l'esperit crític", afirma ara amb motiu de la presentació de la programació del 2024. Dyangani vol fer del Macba un museu "més permeable" i aprofundir en la internacionalització dels artistes catalans. En la programació destaquen aquestes sis exposicions.

Visual origen

Els pioners catalans del cinema i el vídeo experimentals

Aquesta exposició, comissariada pel crític Juan Bufill, recuperarà un aspecte de la contracultura barcelonina dels anys 70: el grup que van formar el 1977 els cineastes, poetes i artistes Eugènia Balcells, Eugeni Bonet, Juan Bufill, Carles Hac Mor, Manuel Huerga, Ignacio Julià i Luis Serra, anomenat FVI (Film Vídeo Informació), amb l'objectiu de difondre les possibilitats del cinema experimental i del vídeo, amb fites com els dos números de la revista VisualD. La mostra inclourà una selecció d’obres d'aquests artistes d'aquell moment i dels anys 80. De l'1 de març al 26 de maig del 2024.

Jordi Colomer

Un artista nòmada i carregat d'humor

Per a Dyangani, l'obra de Jordi Colomer representa com l'humor permet dir tot el que no es pot dir de manera directa, i aleshores esdevé "més tràgic" que la tragèdia. La mostra repassarà la seva trajectòria des dels anys 80 i posarà l'accent en la teatralitat i en com Colomer aborda, amb càrrega política, els debats sobre la vida col·lectiva de ciutats d'arreu del món, sovint amb accions directes com processons i cercaviles. El comissari serà el professor Martí Peran. Del 10 de maig al 24 de setembre del 2024.

Arxipèlag. Noves imatges de la Barcelona dels barris

La ciutat vista des de l'extraradi

Es tracta d'un encàrrec del pla de barris de l'Ajuntament de Barcelona per mostrar la ciutat des de barris sorgits de l’onada migratòria de la postguerra, com el Besòs, Nou Barris, el Rec Comtal, el Carmel, el Turó de la Rovira i les Cases Barates. "Des dels barris perifèrics construïm una altra representació de la ciutat", afirma el comissari, Jorge Ribalta. Entre els autors hi ha estrelles com Jeff Wall i altres noms importants com Gilbert Fastenaekens, Manolo Laguillo, José Luis Guerin, Laia Abril, Bleda & Rosa, Pedro G. Romero, Mabel Palacín, Martha Rosler i Carmen Secanella. Del 10 de juny del 2024 al 12 de gener del 2025.

Mari Chordà... i moltes altres coses

Una artista i activista referent del feminisme a Catalunya

Després d'haver exposat a la galeria barcelonina Mayoral i (en comptagotes) en alguns museus, l'artista i activista feminista Mari Chordà (Amposta, 1942) té una monogràfica de museu, primer al Museu d'Art Modern de Tarragona (MAM) i tot seguit al Macba. L’exposició, comissariada per la conservadora del museu Teresa Grandas, pren el títol del primer llibre de poemes de Chordà. Així, la mostra recollirà no només la seva trajectòria com a artista pionera del pop, sinó també l'obra literària i "el compromís personal amb la lluita per donar visibilitat a la dona i reclamar els seus drets amb l’activisme", assegura Dyangani. Del 5 de juliol del 2024 al 12 de gener del 2025.

Wu Tsang. Carmen

Del símbol de la llibertat femenina a la misogínia

Dins la pròxima edició del Festival Grec, el Macba estrenarà la instal·lació audiovisual de la cineasta i performer nord-americana Wu Tsang (Worcester, Massachusetts, 1982). Carmen és "una meditació sobre la multiplicitat de significats que encarna la protagonista de l’òpera de Georges Bizet", afirmen des del Macba. "Carmen és un símbol de llibertat i alhora un conducte per a la misogínia, una icona del sacrifici, una força impura, generadora, que constitueix una amenaça per a l’europeïtat". Es tracta d'una col·laboració amb TBA21. Del 19 de juliol al 3 de novembre.

Teresa Solar

Un món orgànic ple d'estructures, fluxos i orificis

Les formes orgàniques de les escultures de Teresa Solar (Madrid, 1985) evoquen les estructures òssies, el cos i l'estètica industrial d'acabats brillants. La mostra del Macba està comissariada per la conservadora Clàudia Segura i Tania Pardo, subdirectora del CA2M de Móstoles, que acollirà abans una versió més reduïda de la mostra. La mostra inclourà dues escultures que es van poder veure a la passada Biennal d'Art de Venècia adquirides per la Fundació Macba. Del 30 d’octubre del 2024 al febrer del 2025. Després de Madrid i Barcelona, la mostra es podrà veure a Torí a la Fondazione Sandretto Re Rebaudengo.

El pressupost del Macba per al 2024 serà de 13 milions d'euros. Pel que fa a les xifres de públic, tenen previst tancar l'any amb uns 280.000 visitants, un 60% dels quals locals. Després dels canvis de govern a l'Ajuntament de Barcelona i al govern espanyol, el projecte d'ampliació del museu es troba "en pausa", diu Dyangani.