El 85% dels museus de les Illes no ho són oficialment

PalmaEl dijous dia 18 de maig se celebra el Dia Internacional dels Museus, enguany sota el lema ‘Museus, sostenibilitat i benestar’, i un bon grapat dels museus de les Balears ho celebraran amb diferents activitats: des de visites teatralitzades, en el cas del Museu de Menorca, a jornades de portes obertes al Museu Krekovic, al Museu d’Art Sacre i al Museu d’Història de la Ciutat de Palma (al castell de Bellver), passant per tallers al Museu de Porreres i concerts al Museu de Mallorca i al Museu de la Mar (Port de Sóller). Més enllà de les activitats, però, la jornada convida a reflexionar sobre l’estat actual dels museus arreu de les Balears. La primera pregunta a respondre és exactament quants n’hi ha.

“L’entrebanc inicial per a la meva investigació va ser obtenir una xifra i un llistat detallat dels museus de les Balears, perquè avui dia no existeix un lloc de consulta, un directori actualitzat i de referència”. Així ho explica Lourdes Melis, investigadora, gestora cultural i autora de la tesi doctoral Museus i turisme cultural a les Illes Balears. “Per poder dur a terme la tesi, jo vaig haver d’elaborar un cens propi centrat, sobretot, en el treball de camp. És cert que existeixen eines com el directori de museus i col·leccions del Ministeri de Cultura, però no són del tot representatives: en aquest cas, es fa a partir d’un qüestionari als museus ja existents i no tots el responen o reben”, afegeix.

Segons les darreres dades del Ministeri, en tot cas, l’any 2020 hi havia 58 museus a les Illes Balears, 33 dels quals de gestió pública. Aquest mateix observatori xifra en més de tres milions i mig les peces que es conserven en aquests centres, el 94% de les quals vinculades a l’arqueologia i la història. Només un 1% de les peces dels museus del territori balear són artístiques, i això que 11 dels 58 centres museístics existents són d’art contemporani. Allò que no es reflecteix en el document d’on s’obté tota aquesta informació, l’Observatori dels Museus del Ministeri de Cultura, és que la immensa majoria dels museus de les Balears avui dia, oficialment, no han estat reconeguts com a tals.

La Llei de Museus

Més enllà dels museus estatals –el Museu de Mallorca, el Museu de Menorca i el Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, tots ells transferits als respectius consells–, que pel fet de ser estatals ja han estat oficialment reconeguts, i els militars –el Castell de Sant Carles de Palma i el del Castell a Menorca–, la regulació per obtenir el reconeixement de museu a les Illes Balears no ha estat, si més no fins ara, gaire efectiva. “El 2003 es va aprovar la Llei que havia de servir per regular el funcionament dels museus de les Balears”, explica Melis, que també és professora associada de la UIB, “però no va ser fins al 2019 que hi va haver el reglament perquè es pogués aplicar, si bé és cert que des del Consell de Mallorca en varen impulsar un de propi uns anys abans”.

Tanmateix, però, la mateixa autora recull a la seva tesi doctoral que aquest reglament “no representa una solució fàcil per a la sistematització de l’àmbit museístic, perquè les exigències establertes per aquest document són de difícil compliment per a la majoria de museus de l’illa”. Segons la llei aprovada ara fa 20 anys, els centres haurien de tenir un pla director, dur a terme activitats didàctiques i de difusió, i han de tenir pressupost i personal suficient per al funcionament, condicions que no es reuneixen a la majoria dels centres museístics de l’Arxipèlag.

Falta de pressupost i de personal

Segons les dades del Ministeri de Cultura, actualment hi ha 365 persones que fan feina als 58 museus de les Illes Balears. D’elles, només el 70% s’hi dediquen a temps complet. “La majoria de museus tenen personal en precari, molts d’ells a temps parcial”, reconeix Biel Pons, que actualment és el cap de servei a l’àrea de Cultura del Consell de Mallorca, càrrec que ocupa des de fa unes setmanes. Abans era el cap de Secció de Museus i Belles Arts, una de les dues places del departament que en aquests moments estan vacants. “Per als museus és molt difícil complir la llei en tots els apartats, sobretot per una qüestió de pressupost i de personal. Com s’han de posar a fer activitats si no tenen temps ni per elaborar un pla director? Els tècnics que hi fan feina, massa fan”, sentencia Pons.

En aquests moments, només són tres els museus que han estat reconeguts oficialment a l’illa de Mallorca: el Museu d’Història de Manacor, el Museu Sa Bassa Blanca i Es Baluard, mentre que de col·leccions museogràfiques n’hi ha set, entre les quals les de l’Imedea i la d’Alfàbia, que han estat de les darreres que s’hi han incorporat. Entre els museus que han iniciat els tràmits per obtenir el reconeixement, s’hi troben el Museu Krekovic de Palma i el Museu d’Art Sacre de Mallorca, abans conegut com a Museu Diocesà. “No és casualitat que la majoria de museus i col·leccions reconegudes tinguin fons privats”, afirma Biel Pons, “però és que n’hi ha, com el Museu del Calçat d’Inca i el Museu de Pollença, que en les condicions actuals, per poder obtenir el reconeixement, o han d’externalitzar l’elaboració del pla director o necessiten més personal”.

El cas del Museu del Calçat d’Inca

El Museu del Calçat d’Inca, que l’any passat va rebre el guardó a millor Museu Europeu de l’any 2022, no ha iniciat el procés per obtenir el reconeixement oficial com a museu. Actualment hi fan feina dos tècnics: un a mitja jornada i una altra, la directora, a jornada completa. “Nosaltres complim amb totes les condicions per obtenir el reconeixement”, explica Aina Ferrero, que n’és la directora, “però amb les mans que tenim no disposam de temps per dedicar-lo a tota la paperassa que se’ns demana per obtenir-lo”. Segons Ferrero, ser reconeguts com a museu, tal com estableix la Llei de 2003, tindria poca repercussió en la vida pràctica del centre a hores d’ara. “És com viure en parella sense ser casat: pots demanar una hipoteca ben igual, no necessites tenir cap paper que digui que sou un matrimoni. Et pots casar, però no canviarà res del que fas ni de com ho fas”. I és que, tot i que la Llei de museus balear establia un termini de tres anys perquè tots els museus s’adaptassin als requisits determinats, 20 anys després d’haver-se aprovat la gran majoria no han estat, encara, reconeguts. “Hi ha molts museus petits, locals, que fan feina amb només un tècnic. I amb el dia a dia d’un museu, en què la prioritat són els visitants i la comunitat, és una feinada que no podem assumir”, afegeix Aina Ferrero.

La situació pel que fa al personal dels museus és preocupant no només quant al nombre de treballadors de què disposen molts d’ells, sinó també per les seves condicions. I és que si hi ha una paraula que surt una vegada i una altra en les converses entre els professionals que fan feina en alguns d’aquests centres és la precarietat. “Actualment formam part de l’Associació de Professionals de la Museologia de Catalunya”, explica Albert Forés, director del Museu Marítim de Mallorca i vocal dels professionals de les Balears que en formen part, “però la intenció és arribar a tenir una associació pròpia des d’on parlar de qüestions com la demanda formativa o els mínims criteris professionals que s’haurien d’exigir per fer feina en un museu i que actualment no sempre es tenen en compte”, conclou.

A la seva tesi doctoral, Lourdes Melis conclou que, “una vegada fet un estudi de quina és la situació dels museus a les Illes, es pot afirmar que la Llei 4/2003 de Museus de les Illes Balears no va tenir en compte els recursos i les circumstàncies dels centres que pretenia legislar. Alguns dels requisits són molt difícils d’aconseguir, bàsicament per un problema de pressupost, però també per altres circumstàncies que no poden ser substituïdes fàcilment”. La mateixa Melis, consultada dos anys després de la publicació del seu treball, afirma que la qüestió legal és la que menys preocupa en l’actualitat. “Preocupen els recursos, perquè sense ells no es pot assumir tot allò que estableix la llei. Als pobles de les Balears hi ha una vida cultural i sovint és gràcies als museus i, sobretot, a la gent que hi fa feina i la seva voluntat. Fa falta un impuls polític real i uns pressupostos adequats”, conclou la investigadora.