Jordi Herrera (The Marzipan Man): "El 99% dels músics treballen per a empreses que no els paguen"

PalmaEra l’any 2007 quan Jordi Herrera publicava la primera part del que havia de ser la trilogia de The Marzipan Man. Desset anys després encara ha d’acabar de donar forma al treball que servirà per tancar-la, un disc que qualifica de “disc del futur” i on apareixeran reflectides moltes de les experiències i curolles viscudes en aquest temps. N'acaba d'avançar un nou senzill, Friendly Extraterrestrial Travelers from Mars 2 (they are here but they don't wanna intervene), i el pròxim 15 de gener té previst publicar-ne un altre, You got all set right.

Què heu fet durant tots aquests anys que han passat entre el primer disc i el tercer?

La idea era fer una trilogia de contes clàssics i fantasia, i fins ara n’han sortit dos de tres. Enmig he fet altres coses, com un disc de versions o un altre de cançons que no encaixaven enlloc. 

Però d’alguna manera heu estat treballant també en el tercer, tot aquest temps?

— És un disc molt ambiciós, és el que ho ha de tancar tot, i jo dic que és un recopilatori del futur, cosa que és una broma i alhora no ho és del tot. Són tot cançons que xerren del futur, temes futuristes, i tot ho estic enregistrant jo d'acord amb un imaginari que encara està per fer i al qual vaig donant forma a poc a poc. He de dir, en tot cas, que no és que no tingui cançons per fer el disc, és que en tenc massa i per això també em costa tant tancar-lo. 

Avui dia sembla que els discos, això de fer un treball amb un missatge, un ordre i una coherència, ja no té tant de sentit. Que ni tan sols fa falta: que la qüestió és no deixar de publicar noves cançons.

Quan vaig treure el segon disc va ser quan jo crec que va acabar la indústria discogràfica. Amb la famosa crisi de 2008 es va començar a digitalitzar tot i ja va estar fet. I aquesta teoria no és meva, però crec que és molt certa: els músics estam a la primera línia de la gentrificació, som els primers que envien a la batalla. I per això amb la crisi molts van decidir convertir-se ells mateixos en pirates. L’aparició de les plataformes és genial per als consumidors, perquè fa que el producte sigui gratuït, però per als músics? El 99% dels músics treballen per a empreses que ni tan sols els paguen. 

Per exemple?

Parl de plataformes com Spotify o Instagram. Tot forma part d’aquesta dinàmica de creació de contingut que és horripilant. Abans la gent podia guanyar doblers, a alguns els anava més bé i a altres més malament, és cert, però és que ara quasi tots es dediquen a crear contingut. El lloc on els músics posen més hores és en això, en la creació de contingut, i jo tot això no sé molt bé cap a on ens du. Encara es fan discs, sí, però si ho penses bé és un concepte que està desfassadíssim. Fer un disc és com anar a una carnisseria per menjar un animal extingit. 

I tanmateix en continuau fent. 

És que a mi m’agraden molt, és així de senzill. Mentre el faig pens que és una bogeria col·lectiva, que no el podré vendre, que són coses testimonials i que fins i tot s’han convertit en objectes que fan nosa. Però jo necessit tenir-los. En tenc molts, hauria de menester un castell per guardar-los tots, però és que les coses que hi ha a la xarxa per mi no existeixen. Les perd i les oblid, és inevitable. Oblid més els discos fets fa quatre anys i publicats a les plataformes que els que existien abans en còpia física. I em passa el mateix amb els llibres, i amb les pel·lícules, i amb tot.

Tot això apareixerà reflectit en aquest recopilatori del futur que estau preparant, o no?

— Bé, estic intentant fer un disc que no sigui només “alerta que venen els zombis i el canvi climàtic i el món explotarà!”. Intent posar personatges que són a la terra fent altres coses. Hi ha infinites possibilitats, si ho penses, de tot el que podria succeir a altres planetes de l’univers que encara no hem explorat. Al primer disc hi havia històries molt senzilles, d’un personatge que un vespre de tempesta veu com s’intercanvien dos mons: el món animal i l'humà. Al segon disc, el personatge començava a viure entre les persones, camuflat. I al tercer la idea és que troba maneres de sortir de la terra i explora les diferents dimensions, els diferents aspectes de la realitat. Però com que és un disc del futur, encara no està del tot tancat. I hi he de continuar treballant.