Toni Bestard : “Lukas no dirigia, va ser Prowse qui va crear Darth Vader”

PalmaReconeix que la idea de fer un documental sobre David Prowse, l’actor que s’amagava rere la màscara de Darth Vader, va sorgir durant un vespre de bars amb Marcos Cabotá, “a la tercera o quarta copa”.

Toni Bestard parla amb passió de I am your father, que s’estrena el 20 de novembre. Acaba d’arribar del Festival de Sitges, on l’acollida del públic ha estat més que bona.

És conscient que ha rodat el film que podria consolidar la seva carrera i se li nota, però no vol que l’eufòria l’aixequi del terra. “Tem que les expectatives siguin massa elevades” admet, però ho fa amb un somriure que destil·la seguretat.

És mal d’entendre que ningú no hagi tengut abans la idea de fer un documental sobre l’actor que interpretava Darth Vader...

És el primer que vàrem comprovar Marcos (Cabotá) i jo: investigàrem si algú havia fet qualque documental... i no hi havia res.

Ja éreu fans de Star Wars?

Marcos ho és molt. Jo som un fan generacional. No col·leccion ninots de la saga, però m’agrada. A més, la història de David Prowse m’intrigava. Ja m’havia fixat que en els crèdits de les pel·lícules apareixia el seu nom però també el de James Earl Jones com a ‘veu de Darth Vader’.

I, a més, en el moment que li lleven la màscara tampoc apareix Prowse, sinó Sebastian Shaw...

Aquesta és la clau del documental: el que va passar en realitat perquè, després d’interpretar Darth Vader durant la trilogia original, finalment no sigui ell qui aparegui sota la màscara al final d’ El retorn del Jedi.

T’agraden les històries d’actors anònims.

Sempre m’han interessat. El anónimo Caronte (la història d’un actor que surt uns minuts a El verdugo, de Berlanga) ja va per aquí.

Com vàreu contactar amb Prowse?

Marcos tenia el seu telèfon perquè va coincidir amb ell el 2004 a Sitges. Ell preparava Amigos i volia que Prowse, que era al Festival per firmar autògrafs, fes un cameo que finalment es va frustrar. Va ser curiós perquè quan el vàrem cridar no era a casa seva i li deixàrem un missatge. Quan ens va tornar la cridada, hi havia mala cobertura i no sabíem qui era... de cop i volta va tornar la cobertura i el primer que vàrem sentir dir va ser “I am Darth Vader”. Així va començar el projecte.

De què viu David Prowse?

Viu de Darth Vader. Té 80 anys i cada cap de setmana, des d’en fa més de 30, agafa un avió i se’n va a una convenció sobre Star Wars a firmar autògrafs. Cobra uns 30 euros per autògraf.

Ha estat un procés llarg?

L’habitual per a un documental d’aquestes característiques. Vàrem començar a rodar el març del 2013, però hem de tenir en compte que havíem de viatjar i també que hem invertit molt de temps a cobrir-nos les esquenes legalment. Finalment, hem acabat la feina el setembre passat; la providència ha volgut que l’estrena coincideixi amb la de la nova pel·lícula de la saga.

Quantes vegades vàreu intentar contactar amb George Lukas?

Dues. Ens va contestar que no volia participar en el documental i que ens desitjava molta sort.

Tampoc no es va voler pronunciar sobre la polèmica amb Prowse?

No. De fet, al final del 2014 ja teníem el documental gairebé acabat però jo considerava que a la història li faltava un antagonista.

Faltava conflicte...

En teníem, però no estava contrastat. I al final de gener d’enguany em vaig assabentar per casualitat que un dels productors de Star Wars, Robert Watts, havia d’anar a una convencció. Vàrem contactar amb ell i ens va rebre a casa seva, als afores de Londres. Allà li varen fer una entrevista llarga que ha resultat ser la clau de l’èxit del documental.

Què us va contar?

Tot el que necessitàvem que ens contàs (riu). Ho veureu al documental.

D’acord, però el que ja se sap és que Prowse cau en desgràcia per culpa d’un titular periodístic.

Tot ve de l’afició de Prowse a parlar amb la premsa sense complexos. Durant el rodatge d’ El retorn del Jedi es va filtrar a la premsa que Darth Vader moria i el Daily Mail va juntar aquesta informació amb una entrevista amb Prowse, de manera que semblava que l’ spoiler sortia d’ell.

I és quan Lukas s’empipa...

L’endemà de la publicació, Lukas va esperar David amb el diari a la mà. Prowse va negar que hagués contat això, però ningú el va creure. De fet, a partir d’aquell moment tot l’equip de rodatge va deixar de parlar-li.

Abans d’aquest hi ha un altre episodi que també compromet la discreció de Prowse.

Parles d’un article al San Francisco Examiner on suposadament David conta que Darth Vader és el pare de Luke Skywalker.

I va ser així?

(Riu) Ho veuràs al documental.

En aquest film es fa una mena de justícia poètica amb l’actor?

Primer de tot, volíem contar una història. En aquest sentit, estam satisfets perquè l’han comparat a Searching for Sugar Man, que precisament va ser una font d’inspiració.

A part, intentam revelar un actor desconegut a pesar d’haver interpretat un dels més grans mites cinematogràfics; i té tot el dret de donar-se a conèixer perquè, malgrat no tractar-se de Harrison Ford, Prowse és un actor que va treballar amb la Hammer, amb Kubrick... A més, cal tenir en compte que Lukas no dirigia, gairebé no donava indicacions als actors, per tant és David qui va crear el personatge: els seus gestos, els seus moviments tan característics... Ell va poder triar entre Chewbacca i Darth Vader, perquè Lukas li va donar l’opció, i va voler ser el dolent de la pel·lícula, que tot i que estigués davall una màscara tenia una feina actoral.

Heu tengut por d’un boicot de la productor de Lukas?

Encara temem (riu). Boicot en realitat no, però hi ha gent que ha vist el film i que diu que és el documental que Lukasfilm no volia que la gent veiés. Estam tranquils perquè hem contat la veritat. Però bé, un possible comunicat d’aquesta productora sempre inquieta. De tota menra, esper que no passi res i que estrenem sense problemes.

És un documental per a fanàtics de Star Wars?

Als fans els sorprendrà, però esper que els agradi, tant als seguidors de la saga com als que no són tan aficionats.

Heu sentit en qualque moment el pànic de llevar-li la màscara a Darth Vader? De desmitificar-lo en certa mesura.

No, perquè la pel·lícula tracta amb un respecte absolut el personatge i allò que representa en la cultura popular. A més, el documental, en realitat, humanitza la figura de Darth Vader des del moment que parla de l’actor, de l’home que s’hi amaga darrere.