Carles Bover: “El documental és una eina de transformació social”

PalmaEn primer lloc, feis-nos un tràiler del documental Gaza?

Mostra la vulneració dels drets humans a la franja de Gaza mesos després del darrer bombardeig de l’exèrcit israelià. Tracta de denunciar el silenci de la comunitat internacional i la impunitat que té Israel en totes aquestes agressions.

Per què un mallorquí s’interessa per aquest tema?

Coneguérem l’agressió a la franja a l’estiu de 2014 com tot el món, a través dels mitjans de comunicació. Ens arribà una realitat molt concreta amb imatges molt dures, però s’explicava com una guerra més amb dos oponents d’igual a igual.

I no és el cas.

Mesos després coneguérem un brigadista internacional, Manu Pineda, que va viure aquells bombardejos, i ens va contar una realitat que per res tenia a veure amb la història que ens havia arribat. I decidírem anar a contar el que hi passava.

Quina realitat trobau allà?

Una realitat de postguerra. És un territori com la meitat de Menorca, té prop d’1,8 milions de persones i és una barbaritat, és com si visquessin acaramullats i amb un bloqueig per terra, mar i aire. És una de les presons més grans del món a cel obert. I els principals afectats són els civils.

Què és per a vós el format documental?

No som cap enamorat del gènere, sinó que ens interessen unes temàtiques molt concretes i creim que el documental és la millor eina per fer-les arribar. És una eina de transformació social més enllà del que pugui ser una obra d’entreteniment.

Què suposa competir amb Marcos Cabotà i Joan Bover?

El fet d’estar nominats ja és un premi, perquè hem aprofitat aquest focus mediàtic per donar la màxima difusió al curt. Ho veim com una doble oportunitat per tornar a casa amb un Goya balear.

Heu preparat el discurs?

Vaig parlar amb Jaume Carrió i em va dir que el nostre cas era una putada. Només ens donen un minut per agrair i en el cas que fóssim guanayadors havíem d’aprofitar aquest minut per reivindicar i posar en el punt de mira la situació del poble palestí. Hem de fer un equilibri entre agraïments i denúncia.

Com veis el cinema illenc?

Molt bé, i en documental destacam a les Illes. Però no crec que tenir una nominació o reconeixements hagi de ser l’únic punt clau per posar en valor la indústria balear.

Ens quins projectes feis feina?

He iniciat un llargmetratge documental titulat Destrucció creativa d’una ciutat i tracta sobre el model de ciutat. Serà un retrat de Palma a través de quatre barriades amb quatre fases de gentrificació diferents i des del punt de vista de quatre dones que habiten aquestes barriades i com es relacionen amb elles.