Carme Riera: "Aplicar el trilingüisme per decret és un disbarat espantós"

PalmaL'escriptora mallorquina Carme Riera ingressa dijous a la Real Academia Española i ha preparat un discurs en què destacarà la importància dels autors clàssics. Catedràtica de literatura a la UAB, té clar quins problemes hi ha a l'ensenyament i diu el que pensa sense embuts.

Dels 42 membres actuals de la RAE només Gimferrer i vostè tenen obra en català.

Abans hauríem estat tres, però malauradament el professor Martí de Riquer ja no hi és. Crec que és un reconeixement al fet que siguem escriptors en dues llengües. És un reconeixement al català.

A què dedicarà el discurs d'ingrés a l'acadèmia?

Parlaré de l'imaginari que duien els viatgers quan arribaven a Mallorca entre el 1837 i el 1936. Té a veure amb els referents que els clàssics donaven a les illes. Per exemple, Hesíode, quan parla de l'edat d'or, diu que la gent vivia feliç, amb els fruits que donava la terra i en un lloc apartat. També ho fan altres autors com Virgili i Tucídides. I fins i tot avui, en els fullets de les agències de viatges, encara hi ha una resta de tot això, com si a les illes es pogués ser molt més feliç. Aquest imaginari el traspassen els viatgers als seus textos.

¿La publicitat de les agències de viatge s'aprofita dels clàssics?

Són les restes d'aquest imaginari, la gent no sap d'on ve però ve dels clàssics, que s'han perdut perquè ara ja les humanitats no serveixen gairebé de res, no s'ensenyen.

Com veu la situació actual de l'ensenyament?

En el cas de les Balears és una animalada haver aplicat el TIL per decret, és un disbarat espantós. Evidentment que l'anglès i el castellà són importants, però no es pot fer d'aquesta manera. S'ha creat un problema on no hi era. L'educació s'ha de consensuar, també per a la llei Wert. Està clar que les antigues lleis tampoc no han funcionat, però precisament per això l'educació ha de ser un consens d'estat.

El president Bauzá considera la immersió lingüística com una de les causes del fracàs escolar.

El fracàs escolar no és per la immersió lingüística, sinó perquè els plans s'han fet molt malament i els hem canviat contínuament. S'ha de preguntar als mestres, veure quins plans europeus funcionen i potser copiar-los... s'ha fet molt malament. Els partits s'han d'asseure i pactar i, a banda, els professors també tenim molt a dir i mai se'ns ha convocat. Caldria començar des de baix i preparar bé els mestres. Incentivar el respecte als professors.

¿S'hauria d'impulsar l'estudi dels clàssics?

Les humanitats són bàsiques. Si no sabem d'on venim no sabem on anem. La cultura d'Europa és clàssica. Ara el senyor que se'n va a les illes Fiji perquè li diuen que allà tot és possible no sap que això ho havia dit un autor clàssic. Si es perden els clàssics no sabrem qui som, serem autòmats que quan ens preguntin què volem direm que Coca-Cola i prou.

¿Les institucions no tenen prou en compte la cultura?

N'estic absolutament convençuda. I en el cas de Mallorca, potser encara més.

Com podria millorar la situació?

Abaixant els IVA culturals, incentivant la compra de llibres a les biblioteques... Però hi haig d'insistir: tot depèn de l'educació, fins i tot la violència de gènere en depèn. Sense plans d'educació que ho fomentin mai no anirem endavant. I que es facin amb consens, amb cara i ulls. El problema d'aquest país és que no es mira més enllà de les eleccions, de qui les guanyarà. Tant els uns com els altres.