Creativitat i confinament: trencant mites

PalmaUn dels mantres més repetits aquestes setmanes ha estat que el confinament és un bon moment per crear, per produir. Avançar en projectes personals. Però estar tancats a casa vol dir sempre que la creativitat es vegi estimulada? Conversam amb set artistes illencs de diferents àmbits que ens expliquen, després de gairebé dos mesos de confinament, com s’estan relacionant amb el treball creatiu.

Carles GOD

L’artista visual és a Nova York cursant una beca Fullbright

L’artista visual és a Nova York cursant una beca Fullbright

A Carles GOD -nom artístic i acrònim de Garcia O’Dowd-, el confinament l’ha trobat a Nova York cursant una beca Fulbright d’arts visuals. Està en un pis compartit al barri de Queens que té estudi amb llum, però d’ençà de la pandèmia no el pot usar i la major part del temps és a la seva habitació. “No té finestra i això afecta”, diu. Així i tot, allà poden sortir, i ell aprofita per fer una bona volta amb la bici cada dia.

Al principi, confessa que el va afectar molt “la bogeria que hi havia a les xarxes socials: gent mostrant tot el que fa”. Fruit d’aquesta sensació, ha creat un pòster on es veu una persona consumida per la vida virtual i les exigències imposades: ser sa, creatiu, productiu... “He tingut temps per reflexionar. Jo no vull deixar-me endur per fer coses que agradin als altres per tenir feina, perquè llavors el meu treball empitjora. Ara tots els diaris demanen coses de coronavirus. I si a mi no em ve de gust? O el que vull dir no té res a veure amb el que vol mostrar la premsa?”, es demana. Un dels projectes en què està treballant ara és imaginar-se Nova York postapocalíptica, quan ja sigui inundada, inspirat en la novel·la Nova York 2140 de Kim Stanley Robinson.

Antònia Vicens

L’escriptora assegura que ella ja vivia en una espècie de confinament

“Jo normalment faig vida confinada; vaig optar fa temps per una vida de silenci”, diu Antònia Vicens des de la seva casa del Terreno. Ara, però, és diferent: “No és el mateix viure amb el teu silenci que veure un carrer mort; no és el mateix meditar sobre la mort que mirar la mort de cara com l’estam veient ara”, assegura. A l’escriptora, el confinament no li ha fet mutar gaire la seva rutina. “Com sempre, faig molt poques coses: quan em pos a escriure m’apassiona i després hi pas hores. Intent posar-m’hi més tard perquè si m’hi pos de matí, ja no em pentín ni berén ni res. M’obsession”, confessa. Tot i que agraeix tenir més silenci (“el renou és el que em molesta més”, diu), pateix amb “els drames que hi ha dins de petites cases”.

Ara està acabant un poemari que ha d’entregar el mes que ve i, si tot va bé, es publicarà el setembre. Com que AdiA vol reeditar Quilòmetres de tul per a un petit cadàver pel seu 40è aniversari, va començar a rellegir-lo, però va haver d’aturar per no angoixar-se massa. “Hi havia la famosa crisi del petroli, també una transició incerta. Tot continua igual”, rebla.

Toni Gomila

Assegura que és difícil trobar espais propis en un tancament familiar

ÇToni Gomila diu que el confinament ha creat un parany creatiu. “Dius: tindré temps per poder centrar-me en això, però quan estàs confinat amb família i tens nins petits és molt difícil ordenar les hores i cercar espais propis”, diu. Hi ha una altra qüestió: “Quan hi ha una cosa tan potent com la que està passant, per poder tenir llibertat hauries d’estar molt aïllat mentalment de la situació”. Gomila explica que no ha fet el que tenia previst, sinó altres projects que han anat sortint, com el programa Tothom a casa a IB3.

L’actor menciona un altre parany: el d’adaptar el fet teatral a l’audiovisual. “El teatre està fet per fer-se en viu i hem de tenir en compte que quan feim productes teatrals virtuals passen a ser audiovisuals”, diu. En aquest sentit, va haver de replantejar el pregó de Setmana Santa de Blai Bonet, que es va haver de passar en streaming.

Albert Pinya

L’artista encara està en ple procés de digestió de tot el que s’està vivint

Diu Albert Pinya que, per la seva natura hiperactiva i el fet de ser “una persona que no treballa per viure sinó que viu per treballar”, durant aquest període no ha aturat, pràcticament, ni un instant. Assegura que està avesat a un cert confinament, perquè, en situacions normals, ja gran part de la seva activitat se centra “en un exercici de solitud i introspecció”. Això sí, reconeix que no ha tingut, aquestes setmanes, “ni l’ànim ni la vitalitat per treballar en grans obres dins el taller”, perquè encara està “en ple procés de digestió de tot el que s’ha viscut”.

“M’he adonat que m’afecta molt més l’entorn que m’envolta del que podia arribar a pensar mai”, diu. Amb la pandèmia, han caigut les exposicions programades i s’han aturat els projectes en què col·laborava. Han sortit altres coses, com la iniciativa The colouring book, impulsada per la plataforma Milano Art Guide, que consiteix a crear una imatge perquè els nins la puguin acolorir. A més, ha aprofitat per avançar en un projecte personal (“dels més ambiciosos de la meva carrera”), en què treballa fa més d’un any: el seu primer migmetratge d’animació sobre el nou treball de Joan Miquel Oliver.

Clara Ingold

Cul inquiet per naturalesa, l’artista ha descobert, a casa, “un altre jo”

“La meva creativitat ha anat per fases”, diu Clara Ingold. Al principi va estar molt aturada: “Em menjava la història que estam vivint i tenia l’estrès d’ ‘aprofitar aquest temps, que poques vegades el tindràs”. Finalment, va decidir tirar la tovallola, no exigir-se tant i fer el que li venia de gust. Ella, que estava molt avesada a estar fora de casa, ara que està més de portes endins s’ha adonat que li agrada més viure com ara.

“Jo soc un cul inquiet i sempre em pas el dia fent coses a fora. Ara he descobert un altre jo: m’escolt més i la creativitat és més pura”. Es planteja, d’ara endavant, triar més els projectes en què involucrar-se. “A la nostra feina tendim a dir que sí a tot perquè no saps mai quan no en tindràs, però a mi cada pic em ve més de gust fer els meus projectes”, sosté. Encara no ho pot revelar, però està immersa en dos de nous.

Sebastià Portell

No escriu ni més ni menys que abans: depèn del dia i dels moments

Al principi, Sebastià Portell pensava que aquest confinament seria com una residència literària, però a casa. Amb el temps, però, s’ha adonat que no escriu ni més ni menys que abans. “Perquè no soc un escriptor funcionari. Hi ha dies que surten coses i altres que no. Hi ha dies que esborraries tot el que has fet i altres que ho rescates i ho reescrius”, explica l’autor establert a Barcelona, a qui l’estat d’alarma va agafar al seu poble, ses Salines.

Portell assenyala que, això sí, el fet de no tenir tant de contacte amb l’exterior li va bé per escoltar-se a si mateix: “Jo mir molt endins per escriure”. Llegir les Narracions de Joaquim Ruyra -un llibre escrit fa cent anys- l’ha estimulat darrerament a escriure.

Margalida Vinyes

Està acostumada a treballar a casa, però es distreu més que abans

“Els dibuixants estam acostumats a estar fent feina tots sols a casa moltes hores: hi tenim una certa pràctica. A més, és un món molt precari, així que, en aquest sentit, també tenim pràctica”, exposa la il·lustradora Margalida Vinyes. Precisament pel fet de passar molt temps tancada, afecta més el fet de no sortir: “Ens és vital veure els amics, anar a actes culturals, a alguna conferència; no és el mateix que una persona que està vuit hores a fora i vol arribar a casa”, apunta.

Vinyes té alts i baixos: moments d’inspiració i de desànim. “Not que quan he de posar en marxa la màquina de la creativitat em distrec amb una mosca, em costa concentrar-me, i fins i tot a vegades trec la ràdio, que m’acompanya mentre dibuix”, ediu. El futur pròxim li ocupa espai mental. Explica que “potser és casualitat, però he rebut dues ofertes de feina indignes, i tenc por que s’aprofiti la conjuntura per precaritzar encara més la nostra professió”.