Llibreria Embat
L’1 de març d’enguany va fer quaranta anys que Glòria Forteza-Rei va entrar a la llibreria Embat. Hi va començar com a dependenta i dos anys després va entrar a formar part, amb el seu marit, de l’empresa. “És més de mitja vida, i és molt important per a mi”, diu Glòria, asseguda en un racó de l’Embat. “Aquest ofici és una gran oportunitat per aprendre constantment. He pogut conèixer molta gent interessant”, ressalta. Segons Glòria, la llibreria ha d’esdevenir una referència cultural, sempre connectada amb els col·lectius socials i entitats que l’envolten. Ella coordina totes les activitats que es fan en aquest espai. Es tracta d’una programació relacionada “tant en l’actualitat social, cultural i política, com esdeveniments històrics importants”. Glòria creu que per fer bé la feina de llibretera, s’ha de tenir empatia amb el client “per saber-ne bé els gustos”, i també definir una línia clara com a llibreria que, en el cas d’Embat, és “progressista i, sobretot, de difusió i de coneixement de la cultura”, conclou.
Àlex Volney
Llibreria Ramon Llull
Àlex Volney és escriptor i va decidir fer el salt a l’ofici de llibreter l’any 1990, encara que, per a ell, “aquesta feina et tria més ella a tu que tu a ella”. Creu que ha de ser un ofici vocacional, que t’han d’apassionar els llibres i també tot el món que els envolta. “Aquí no només venem, aquí també feim amics, aprenem dels clients”, assegura. Un horabaixa qualsevol, a la llibreria Ramon Llull, sorgeixen tertúlies improvisades entre clients que no es coneixen o entre els habituals. “És tota una cultura nostra que cada vegada costa més de mantenir per les presses, i jo sempre dic que si tens pressa t’has equivocat de lloc, perquè a una llibreria no es pot recomanar ni atendre amb presses”, precisa. Àlex recomana si el client li ho demana. És una feina, apunta, que es basa a apropar-te als clients i a escoltar-los. “Però jo no tenc la solució, només els ajud a trobar-la, m’aprop al que ells no saben que existeix i crec que els agradarà”, opina. Segons ell, un llibreter ha d’estar al dia de tot el que passa al món, no només de la literatura.
Miquela Serra
Llibreria Quart Creixent
Començà com a clienta i acabà de llibretera. Dels 37 anys que fa que obrí les portes Quart Creixent, Miquela Serra en fa 26 que la capitaneja. Venia d’un món totalment diferent: la merceria de la mare. “M’oferiren venir i vaig acceptar-ho encantada”, assegura. Sempre té una novel·la entre les mans, però li agradaria tenir temps per poder llegir-ne més. “Tothom es pensa que els llibreters tenim molt de temps per llegir, però no és així. És cert que tocam molts llibres, però també hem de contestar correus, gestionar comandes, avisar els clients si han arribat el que han demanat, les novetats, fer devolucions i mantenir la llibreria més o manco col·locada i netejada”, detalla Serra. El que més li agrada és l’atenció als clients (“la quantitat d’amics que he fet amb el temps que he estat aquí...”); i el més difícil, lidiar amb la competència d’internet. “En 24 o 48 hores pots tenir un llibre a casa teva, i amb això una llibreria petita no pot competir. Per tant, el que hem de fer és una bona atenció al client”, precisa.
Marina Taura
Llibreria Jaume de Montsó
Abans de ser llibretera, Marina Taura ha gatejat, fet els deures, celebrat aniversaris, a la Jaume de Montsó. Els seus pares la varen obrir l’any 1975 i ella en fa dotze que hi treballa, seguint la tradició familiar. “De vegades pens que he passat més hores aquí que a les cases on he viscut. La llibreria és la casa”, explica. Sempre l’havia atret el món del llibre i “va ser una cosa molt natural” endinsar-se en l’ofici de llibretera. “El que més m’atreu són totes les històries que els llibres tenen dins, que fan que sigui molt difícil que et sentis sola dins la llibreria; estàs rodejada de vida”, assegura. Dels seus pares, ho ha après tot. “La gent que em coneix em diu que m’assembl molt a la meva mare en la manera de treballar”, explica. El seu pare va morir fa onze anys i ha mirat de donar continuïtat al que li agradava, que eren les activitats. Creu que per ser llibretera, t’ha d’apassionar “perquè té una part molt bonica però també una de dura, que és la crisi del sector, amb la incidència de les grans cadenes i les compres en línia”.
