L'art crític de Martha Rosler, Ana Vieira i Marina Planas obren la nova temporada d'Es Baluard

PalmaLa directora d'Es Baluard, Imma Prieto, deia, quan va assumir el càrrec, que el centre museístic havia de ser un espai de pensament, que reflexionàs entorn dels problemes més urgents de la contemporaneïtat. I la programació, revelada aquest dimecres, fa palesa aquesta intenció. Les mostres individuals de Martha Rosler, Ana Vieira i la mallorquina Marina Planas donen el sus a la temporada, unes exposicions amb un pes important dels pensaments feministes i una mirada crítica al capitalisme, al turisme de masses i a l'explotació de les imatges.

Ana Vieira. La llar i la fugida ocupa la sala gran i és la primera exposició individual fora del Portugal natal de l'artista, que va morir l'any 2016. A través d'obres creades al llarg de la seva vida i en diversos suports –com la fotografia, la instal·lació, el vídeo i el collage–, la mostra s'endinsa en la relació i el diàleg entre la dona i l'espai domèstic. A mesura que avança l'exposició, l'artista utilitza l'espai domèstic per parlar de l'espai social i com aquest es veu travessat per les conseqüències del sistema capitalista i genera situacions com la gran crisi del 2008.

"Una altra constant que trobam al llarg de la seva obra és una dialèctica en un joc de contraris: què és visible i què no ho és?, estic dins o estic fora?, entr o surt?", ha explicat Prieto durant la visita. Entre les obres, el que és domèstic i la figura de la dona són el centre, on l'artista intervé: des d'un collage on l'interior de la casa sobresurt per la porta, com si explotàs, fins a una instal·lació a l'estil de la pel·lícula Dogville, on Vieira escriu: "Aquí vull collir", "aquí m'agradaria reflectir", "aquí voldria respirar". La mostra acaba amb la projecció d'una dona que corre sobre la paret blanca sense parar, de les cotilles que la societat li imposa.

Crítica i autocrítica de Martha Rosler

Com hem arribat allà des d'aquí?, es demana l'artista i activista novaiorquesa Martha Rosler en la mostra que presenta a Es Baluard, en què fa èmfasi en la necessitat de prendre consciència del present a partir d'esdeveniments del passat. Pionera en l'ús del vídeo com a ús d'anàlisi social i política, Rosler fa palès el seu compromís social i polític amb aquests llenguatges. Qüestiona l'entorn i es qüestiona a ella mateixa constantment.

En aquesta línia, podem veure a Semiotics of the Kitchen (1975) com l'artista fa una paròdia d'un programa típic de cuina a la televisió. O a Budding Gourmet (1974) fa un collage audiovisual en què planteja la relació entre gastronomia, imposició de classe o producció de gènere. Així, l'artista no només fa una crítica a la televisió i al contingut dirigit a dones, sinó també a l'alimentació com a arma política, el racisme, la fam i la cosificació de la dona.

Amb la ironia àcida molt present, l'exposició recull altres peces com el vídeo Prototype: God Bless America!, amb un marcat missatge antibel·licista en què l'artista filma un soldat de jugueta que interpreta amb la trompeta el God Bless America, però té una pròtesi a una de les extremitats; o Economia del pati del darrere, on barreja la crítica al capitalisme amb el feminisme i es veu una dona que no s'atura de fer feina a la casa mentre els altres membres de la família fan les seves coses.

L'exposició inclou una de les creacions més recents, inèdita, acabada aquesta setmana, assegura la directora del museu. Es tracta del projecte Votarem! Barcelona 1 d'octubre, resultat de les seves vivències a Barcelona durant la històrica jornada. Rosler posa el focus en les persones que varen anar a votar aquell dia i llança –com no podia ser d'una altra manera– una pregunta: qui ha transgredit realment la llei?

Enfocaments bèl·lics del turisme: tot inclòs

En la línia del treball que Marina Planas fa a partir de l'Arxiu Planas, l'artista ha creat l'exposició Enfocaments bèl·lics del turisme: tot inclòs, un projecte que se centra a mostrar l'ús o abús dels territoris que esdevenen destinació turística. Ho ha fet utilitzant imatges de l'Aarxiu Planas però també de l'arxiu d'internet i d'actuals –sobretot d'Instagram–, i ha acompanyat cada fotografia amb textos d'estudiosos sobre la qüestió. D'aquesta manera, mostra l'evolució del turisme i els conflictes que se'n deriven, principalment la destrucció dels territoris, el treball precari i la transformació de la vida local.

Una paret està plena d'imatge i text de dalt a baix i l'acció és a posta: "perquè faci la sensació de massificació del turisme, i massificació d'imatges", ha explicat l'artista. A la paret de davant hi ha una imatge de gran format d'una platja paradisíaca, que vol evidenciar el component fake que té la promoció del turisme de masses i la reproducció d'imatges per part dels turistes. Per acabar, hi ha una instal·lació amb un llit damunt de l'arena, una botella de vodka i una televisió antiga on es projecten vídeos de Youtube d'accions com el balconing.

Nova imatge corporativa i properes exposicions

De "feina titànica" ha qualificat Prieto el treball que ha fet l'equip del museu per tirar endavant la programació del 2020 en tan sols quatre mesos. A més a més, aquest dimecres han presentat la nova imatge corporativa amb què la directora vol reconstruir la identitat del centre i actualitzar la manera en què es presenta l'espai d'art a la ciutat.

La directora ja ha avançat els tres artistes protagonistes del següent cicle d'exposicions, que s'inauguraran a final de maig i seran: Miguel Ángel Campano –en col·laboració del Museu Reina Sofia–, Teresa Margolles i Núria Marquès. Tancaran la programació de l'any Carles G.O.D, l'artista eivissenc Rafel Tur Costa i dues col·lectives.

En total, deu exposicions, cinc de les quals són creades per dones, dues per homes i dues de col·lectives. A més a més, hi ha preparat tot un programa d'activitats dirigides a diferents públics, tant relacionades amb les propostes expositives com d'independents. En aquest sentit, Prieto ha assegurat que "totes les propostes tenen el mateix pes".