Mor Aina Moll, figura clau en la defensa i normalització del català

PalmaExemplar, valenta, referent, entusiasta, pionera, figura clau de la filologia catalana i de la normalització lingüística a Balears i Catalunya. Amb aquestes paraules, entre d’altres, però totes d’agraïment i admiració, s’acomiadaven d’Aina Moll nombroses personalitats de la cultura i la política a través de les xarxes socials. Dissabte a la nit va morir a Palma als 88 anys.

Aina Moll i Marquès va néixer a Ciutadella el 14 d’agost de 1930. El seu pare, Francesc de Borja Moll, va dedicar la vida a la redacció i edició del Diccionari català-valencià-balear, conegut també com l’Alcover-Moll, i a activitats de promoció de la llengua i la cultura catalanes mitjançant l’editorial Moll. A les notes biogràfiques del seu nomenament com a doctora honoris causa de la UOC l’any 2012, la filòloga va dir: “Això va influir, sens dubte, en la meva vocació, fins al punt de convertir-me en col·laboradora del meu pare en totes les seves activitats”.

La seva passió per les lletres li venia de ben jove, ja que abans d’acabar el batxillerat ja va fer un recull de vocabulari de Joaquim Ruyra. En aquell moment, segons explicava, es va iniciar en la dialectologia acompanyant el seu pare i Manuel Sanchis i Guarner “en un viatge d’enquesta dialectològica per a l’Atlas lingüístico de la península Ibérica que va durar tres mesos i ens va fer recórrer tot Catalunya”.

Va acabar el batxillerat el 1948 amb premi extraordinari i va cursar estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. El 1953 s’hi llicenciava en l’especialitat de filologia romànica. Posteriorment, va ampliar els seus estudis a les universitats de la Sorbona, a París, i a les d’Estrasburg i Zuric.

Compaginava la seva feina de professora amb la redacció d’articles i investigacions lingüístiques, la publicació de manuals de llengua francesa i tasques de correctora a l’editorial Moll, on també va treballar en el Diccionari. Un cop acabat, “calia crear una altra entitat que pogués continuar la seva tasca de promoció cultural”. Va ser així com va fundar, juntament amb altres personalitats, l’Obra Cultural Balear, seguint el model d’Òmnium Cultural. Moll recordava que “durant els anys 70, les activitats cíviques de promoció de la llengua i la cultura es van intensificar molt”. A més, va participar activament en les activitats culturals, primer clandestines i després tolerades, que es feien a Mallorca i va formar part, des del pacifisme, de la resistència cultural dels anys 50 als Països Catalans.

Una activista conciliadora

Va ser la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1980 i 1988. Després, va ser la coordinadora de la Campanya de Normalització Lingüística de les Illes Balears i l’assessora lingüística del Govern Balear, fins que l’exministre Jaume Matas va ser nomenat president de l’administració autonòmica i va dimitir del seu càrrec.

Durant tota la vida va practicar un activisme lingüístic de caràcter conciliador. No va dubtar a criticar aquells polítics que intentaven atemptar contra la llengua i va trencar nombroses llances a favor de la normalització del català. En una tribuna publicada l’any 80 a El País va escriure: “És necessari que tots els espanyols reconeguin i assumeixin que el català és la llengua pròpia de Catalunya, i que això no és incompatible amb el caràcter de llengua comuna de tots els espanyols que la Constitució reconeix al castellà”.

Al llarg de la seva vida, Aina Moll -que també va publicar llibres com Francesc de B. Moll: la fidelitat tossuda - va ser mereixedora de nombrosos guardons, com la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma, el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. També va rebre el doctorat honoris causa de la UOC.

La seva família ha destacat que és “especialment estimada i recordada com a professora per moltíssims dels seus antics alumnes”. De fet, una escola pública de Palma porta el seu nom.