Paisatge després de la batalla

Teatre Principal.- Mar de fons, quarta entrega de la temporada teatral per refrescar la memòria històrica, a càrrec de Pere Fullana, Aina Salom, Carme Planells i Jaume Miró, que són signatures contrastades i que ja havien treballat el tema des d’altres vessants amb el mateix denominador. Un denominador que, tot i la sobredosi, sempre resulta insuficient per la gran quantitat d’anys que va quedar dins els calaixos de la por. També per la gran quantitat de temes i personatges que d’alguna manera varen participar en aquest aquelarre, del qual encara no s’ha apagat tot el caliu, i de tant en tant revifa perillosament. Potser el comte Rossi i el capità Bayo siguin els protagonistes de la confrontació que més material literari han originat, dos personatges de llegenda que encara tenen molt suc per treure, gairebé tot. Del primer hi ha dos documentals trucats de la LUCE (acrònim de L’Unionie Cinematografica Educativa, en què es va inspirar el No-Do) amb els títols de La fundación de la Falange en Palma de Mallorca i Viva España, mentre que del segon està comprovat que existeix un document cinematogràfic sobre el desembarcament, del qual tan sols hi ha notícies i un parell de plans, dipositats a la Filmoteca Española, on es poden veure alguns soldats republicans caminant pels carrers de Portocristo i d’altres dels vaixells amb els quals havien arribat a les costes del llevant mallorquí aquesta “horda de pistoleros al servicio de la Generalitat separatista, con el concurso de los barcos piratas de lo que fue la Escuadra nacional”, que era com els va qualificar Ràdio Mallorca el 12 d’agost de 1936 per ordre del coronell García Ruíz, i que explica Josep Massot i Muntaner al seu magnífic llibre El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost-setempre de 1936 ”.

El desembarcament de Bayo és el punt de partida d’aquesta producció entre el Principal i el Lliure, que no pretén ser document, sinó reflexió del que va passar i de les seves conseqüències. Maria Bauçà, Lluqui Herrero, Albert Mèlich, Carles Molinet, Rodo Gener i Rosa Serra donen vida a més de cinquanta personatges, amb música en directe interpretada per Agustí i Miquel Àngel Aguiló, composta pel segon. El decorat és un mur de portes i finestres de ferro sobre el qual es projecten tot un seguit d’imatges, que signa Luis Ortas i que ja deixa ben clar que estam davant un muntatge de categoria superior. L’obra transcorre des que comencen els preparatius per a la conquesta de Mallorca fins a la mort del dictador. La nòmina de personatges és immensa, fet que obliga els actors a uns canvis de registre i vestuari tan seguits com efectius. Brillants. Amb senzilles pinzellades, Fullana pinta tot aquest recorregut, aquest paisatge després de la batalla, on no manca ningú ni cap època. Un magma històric i social del qual brolla autenticitat. Una de les històries la protagonitza el comte Rossi, una caricatura de Mussolini, primari i grosser, prou conegut i amb el seu inseparable pare Adrover al costat, que interpreten Rodo Gener i Carles Molinet, una paròdia que potser sigui menys exagerada del que sembla. Impecable aquella en què un home amagat dins el pou rep la visita dels seus familiars. O la de la nina, Maria Bauçà, que arriba a Ciutat… Les cançons, la banda sonora, la utiltizació dels instruments per construir els sons dels trets o dels avions, la precisa i estètica il·luminació, les interpretacions, l’encert en els arguments de les diferents històries, feina a balquena i el teatre ple. Tan ple, que fins i tot hi havia les autoritats.