Peregrinació
PalmaTenim a les mans un llibre al qual molts lectors accedirem per la garantia que representa la trajectòria del traductor; farem nostre aquest Marco Polo portuguès perquè ve de la mà de Gabriel de la S.T. Sampol, per qui sentim sincera gratitud, ja que tenim presents els autors que ens ha fet arribar. Si hem tingut el privilegi de la coneixença personal, a través d’ell hem après què vol dir la paraula ‘poeta’, ‘professor’, ‘traductor’... un erudit, algú que amb naturalitat i amb una profunda bonhomia ens fa arribar les grans complexitats, algú que quan diu… mai no ho diu tot, en sap molt més, fa arribar el coneixement a la mida de l’oient, i això fa que tenir-lo davant, en una conversa informal o en un acte acadèmic, ens faci sentir privilegiats, deutors de la seva infinita generositat. Quan ens acomiadem de Gabriel de la S.T. Sampol, sentim la felicitat d’haver accedit a les Paraules del Mestre.
El 15è Premi de Traducció Vidal Alcover, concedit a Gabriel de la S.T. Sampol, ha fet possible l’edició en català de la Peregrinació, de Fernão Mendes Pinto, obra cabdal en la literatura portuguesa del xvi publicada a principis del xvi.
La faceta de traductor de Gabriel de la S.T. Sampol (Palma, 1967) ha donat lloc a edicions cabdals en la nostra llengua. Ha traduït del francès (Voltaire, La Rochefoucauld, Mme de Staël), del llatí (Hildegarda de Binge), de l’alemany (Zweig, cantates de Bach) i, sobretot, del portuguès. D’aquesta llengua, Sampol, deixeble del professor Perfecto Cuadrado, ha signat versions de clàssics imprescindibles, com Almeida Garrett, Saramago o Pessoa, i ha estat guardonat amb els premis més prestigiosos, com el Josep M. de Sagarra de Traducció Teatral 1995, el Giovanni Pontiero 2007, el Serra d’Or de Traducció 2001, el 9è Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia i, finalment, el Premi Jaume Vidal Alcover de Traducció l’any 2015.
Aquest premi, dins el marc dels premis Ciutat de Tarragona, es concedeix a un projecte de traducció i en garanteix l’edició. Aquest guardó ha fet possible que Sampol abordés la traducció d’una obra fonamental de la literatura portuguesa de Renaixement, pertanyent al gènere de la literatura d’ultramar o dels descobriments: Ha fet la selecció d’un original de més de 800 pàgines i ha fet front a les moltes complexitats d’un llibre gens fàcil.
La Peregrinació és una obra d’un autor que la biografia del llibre ens presenta com a soldat, navegant, descobridor, mercader, metge, diplomàtic, espia, corsari, captaire, presoner, esclau, nàufrag i, fins i tot, novici de la Companyia de Jesús. En un pròleg magnífic i molt necessari, la professora Isabel Soler ens diu: “La Peregrinació és l’Aventura, així, en genèric, ja que és la interpretació d’un enorme compendi no només de les experiències del seu autor, sinó de les experiències dels molts aventurers occidentals per l’Orient encarnades en un mateix personatge-narrador que conta allò que en veritat va viure i també trasllada a la seva peregrinació personal allò que va sentir explicar i va adoptar com a propi o allò que va llegir d’altres obres”. La professora de la Universitat de Barcelona el qualifica de llibre d’estirp marcopoliana.
Tenim a les mans un llibre que és una novel·la autobiogràfica, una novel·la d’aventures, una novel·la picaresca, una crònica històrica, un relat de viatges, un reportatge etnogràfic o d’un naturalista... tot alhora, ens diu Gabriel Sampol. El traductor ha assumit el repte, ha iniciat el seu viatge i ha fet front a totes les adversitats, que són moltes, entre d’altres el vocabulari nàutic i el d’artilleria; en aquest punt remarca l’ajut que ha rebut del filòleg mallorquí Antoni-Ignasi Alomar. El llibre és ple de complexitats d’estil, peculiaritats que el traductor respecta i defensa. Quan ens parla, deduïm aquest miracle de complicitat fruit dels dos anys de convivència amb Mendes Pinto. Com a exemple d’aquesta bona relació amb l’autor, ens dona un detall: Mendes Pinto, quan vol ser crític amb els colonitzadors, es val d’un personatge asiàtic, presentat amb gran dignitat, que arremet contra els abusos dels portuguesos en termes que no podrien venir de part del narrador.
Sampol ens fa cinc cèntims dels seus projectes immediats: la Peregrinació ja forma part del passat com a treball i comença un present com a llibre. Ens parla de Samuel Usque i la Consolació de les tribulacions d’Israel, una obra, també, immensa, també del s. XVI i de la qual també caldrà fer una selecció. Ens ho diu amb la passió i la naturalitat que el caracteritza. Un altre repte, perquè ja enyora tornar a traduir poesia: la poetessa alemanya Nelly Sachs (1891-1970), premi Nobel 1960. De l’alemany, ja ens havia ofert l’Amerigo d’Stefan Zweig i versions de les cantates de Bach al web CataBach (precisament, Sampol va aprendre alemany per entendre les cantates de Bach).
Gratitud sincera al traductor i els millors desitjos per a la Peregrinació, una gran obra que pot passar a ocupar un lloc molt important en la nostra experiència de lectors, d’un autor que G. de la S.T. Sampol va considerar que ens havia de fer arribar.
