Pla de cultura: un inici “interessant” que no se salva de la crítica

Els distints col·lectius de creadors comencen a valorar el document estratègic presentat per l’equip de Fanny Tur

Els actors es mostren esperançats que el pla de cultura sigui útil per al sector. A la imatge, un assaig d’Un tramvia anomenat desig.
4 min

“Un document flexible, obert, porós, que al llarg del seu camí anirà variant i s’anirà enriquint”. D’aquesta manera definí la consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, el Pla de Cultura (PdC) durant la presentació del document fa poc més d’una setmana. Una eina de partida estructurada en catorze línies estratègiques i en l’elaboració de la qual s’han implicat altres conselleries del Govern. L’objectiu és establir el marc que serveixi per impulsar unes polítiques culturals estables, eficients, que responguin a les inquietuds, necessitats i reclamacions dels creadors i que facin arribar la cultura, en majúscules i en minúscules, al màxim nombre de ciutadans possible. El termini per desenvolupar allò que ara mateix és un document de base és de dos anys i els col·lectius culturals que han d’ajudar a donar-li forma comencen a valorar les propostes inicials que han sorgit de la Conselleria.

L’associació de cineastes (ACIB) troba interessant el Pla de Cultura i confia que es desenvolupi i es posi en pràctica perquè no quedi en una declaració d’intencions. Entre els aspectes positius, destaquen la participació de la ciutadania i les associacions que preveu la Conselleria a l’hora de definir el desenvolupament, la vinculació que fa entre IB3 i cultura i l’aproximació a temes com la pirateria o l’emigració forçada dels artistes.

Visió de gènere

El president de l’entitat, Luis Ortas, valora “la visió de gènere i de memòria històrica” que prediquen respecte de les distintes disciplines culturals i celebra la futura creació de línies d’ajuda a la producció audiovisual. Aquest darrer punt ha estat reclamat per l’ACIB des de fa temps. A més, consideren encertat que es posi fre a la creació de teatres i centres de cultura que no vagin acompanyats d’un pla de sostenibilitat i que es recuperi, amb la col·laboració amb el Consell Insular de Mallorca, la Col·lecció de la Fundació Sa Nostra amb obres de Pilar Montaner i altres pintors de les Balears.

Des de l’Associació d’Actors i Actrius (AAAPIB), el seu portaveu, Pedro Mas, coincideix amb els cineastes en valorar com “una declaració de bones intencions interessant i suggeridora” la primera fase del Pla de Cultura, tot i que assenyalen que encara es tracta d’una eina “inconcreta i abstracta”. Els intèrprets trobam que “pot servir per posar uns primers fonaments i generar un cert ordre en l’acció i l’execució de les polítiques culturals del Govern, les quals acostumen a ser sempre caòtiques i arbitràries”. L’AAAPIB també es demana per “com es podrà gestionar aquest PdC tenint en compte les poques competències que té el Govern en matèria cultural -especialment pel que fa a les arts escèniques-” i per aquest motiu considera important l’adhesió d’altres conselleries, dels consells i dels ajuntaments. L’associació també valora positivament la crida a la participació que conté el pla: “Només des d’aquí es podran dur a terme polítiques culturals per i per a la població, lluny d’elitismes i de servilismes amb el sector turístic”. Tanmateix, l’AAAPIB s’ofereix per col·laborar en la gestació i la redacció del PdC en matèria d’arts escèniques.

Sence concretar tant, des del gremi de llibreters, el seu vicepresident, Miquel Ferrer, manifestà que el col·lectiu es manté a l’expectativa de la futura concrecció i el desenvolupament del pla, entenent que allò que s’ha presentat és un punt de partida.

Des de l’associació de gestors culturals, el seu president, Miquel Martorell, reconeix que l’entitat no ha debatut encara sobre el pla, tot i que subratlla la importància de tenir una eina d’aquestes característiques que, a més d’establir estratègies, defineixi què desenvolupa cada institució, “tenint en compte que les competències de cultura estan en mans dels consells”.

Artistes visuals

Més crítics es mostren des de l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB). Aquest col·lectiu entén que més que un pla és un programa el contingut del qual és difícil desxifrar. Opinen, des de l’AAVIB, que el document presentat pel Govern “no assumeix aspectes que s’han denunciat al llarg de la trajectòria de l’associació i que tampoc no es recullen les demandes que els artistes visuals han formulat a les institucions públiques reiteradament. Pel que fa a les formes, consideren que el PdC “no s’hauria de presentar com un esborrany o ampliació del programa electoral del 2015. També lamenten que s’hagi presentat als mitjants de comunicació citant “col·laboracions”, que no es reconeixen com a tals i que oficialment l’equip de treball està format principalment per treballadors de la Conselleria de Cultura. Des de l’AAVIB reconeixen la complexa tasca d’anar desglossant i valorant cada un dels capítols del pla, ja que “és un text d’estructura caòtica en què la presentació i la justificació ja consumeix més d’un 25% del document. Segons els artistes visuals, el pla “no ofereix cap punt de partida ambiciós per a un canvi real de paradigma, es queda amb l’oportunisme de paraules de moda, les estratègies bastes i els models caducs -com ara les indústries culturals inexistents a les Illes Balears- i, a més, reforça el marc econòmic neoliberal”.

Més enllà de les crítiques, l’AAVIB assenyala que les competències del Govern en matèria de cultura estan limitades per les ja cedides als consells “i per tant creim que és indispensable que sigui transversal i participatiu de totes les institucions de les Illes, i recorden que no ve dotat de pressupost”.

stats