Roser Amills: “M’agrada presumir i provocar per fer pensar”

PalmaEscriptora, estudiosa, intel·lectual, entusiasta, inquieta i que llueix la seva feminitat. Roser Amills (Algaida, 1974) és tornada a Mallorca per presentar el seu darrer llibre, Asja. Amor de dirección única, en què l’autora recupera la història perduda d’una dona extraordinària i ens l’acosta en forma de novel·la. “Una vida tan apassionant com la d’Asja Lacis no podia quedar més en l’oblit”, assenyala mentre sona de fons Lili Marleen, de Marlene Dietrich, la cançó que l’ha inspirada i l’ha acompanyada per escriure aquesta novel·la.

Amills ja des de ben joveneta era una apassionada de Walter Benjamin. No tenia pòsters de cantants de rock penjats a l’habitació, sinó que adorava els llibres i devorava Benjamin fins i tot d’una “manera fetitxista”, recalca, malgrat que de la protagonista del seu nou llibre, la directora de teatre bolxevic Asja Lacis, amb prou feines en sabia res. Trescant, trescant descobrí una dona valenta, apassionada, avançada a la seva època, pionera.

Història real

Aquesta és la quarta novel·la que escriu Amills i no hi ha hagut d’inventar res. “La història és tan potent que no cal afegir-hi res pus. Des de les primeres pàgines, quan Asja s’assabenta per Bertolt Brecht que l’amor de la seva vida, Walter Benjamin, feia 15 anys que era mort, això va passar de ben de veres, li va saber molt de greu, a Brecht, haver de donar la notícia a Asja, que no se’n va assabentar perquè va estar tancada en un camp de concentració de Sibèria durant 10 anys i, és clar, no hi havia internet”. Fou una intensa història d’amor entre Benjamin i Lacis. “Una complicitat plena d’entusiasmes, sexe, viatges, convivència furtiva, exilis i desencants. Va ser un amor carnal apassionat, però sobretot intel·lectual i per a tota la vida”, recull l’autora.

“És una llàstima que ningú mai hagi escrit res sobre aquesta dona, tenc el somni que aquesta llavor de novel·lar la seva vida serveixi perquè algú s’entretingui a fer-ne un estudi, un documental, perquè val molt la pena”, recalca Amills.

De la publicació, l’escriptora es troba en el fet que “hi ha moments que tots els personatges entren en contradiccions en les quals no se sap gaire bé si lluiten contra el totalitarisme o bé, sense voler-ho, l’ajuden. Això ara em fa pensar molt en tot el que ens està passant”. Roser Amills, que des de fa molts anys viu a Barcelona, creu que la situació de Catalunya és molt més complexa que decidir si estàs en un bàndol o en l’altre. “Jo estic totalment en contra de la manera com s’han tallat les llibertats i em sembla que Europa i el món haurien de fer un toc d’atenció. Pel que fa al moviment independentista, crec que no és als escriptors a qui ens toqui definir si estam amb un bàndol o en l’altre, perquè la nostra essència és observar i trobar petits detalls que ens ajuden a entendre la societat”.

Llibertats

“No m’agrada cap radicalisme i m’ha agradat que Catalunya hagi tingut una voluntat claríssima de fer pacíficament la revolució i l’únic que em preocupa és que acabi molt malament, que ja ho està, perquè hi ha gent tancada a la presó. Malgrat això, tenc l’esperança que en qualque moment en facem una visió més global i ens adonem que a Europa s’estan tallant llibertats d’una manera salvatge, i que ara les bombes són econòmiques i laborals”.

Xarxes socials

Amills és una dona molt activa a les xarxes socials i es mostra a vegades en actituds sensuals. “Ara ja fa uns deu anys vaig entendre que les xarxes socials ajuden els escriptors a arribar al públic i transmetre el seu missatge d’anada i tornada”.

“M’agraden molt les xarxes socials i en som molt militant. A més a més, pens que allò que ens farà més lliures, a les dones, és que ho siguem amb totes les conseqüències. Llavors, una dona és un cervell, intel·ligència, però també és un úter, un cul, uns pits, una manera d’estar al món, de ser mare, de ser amant, de ser sensual; estic en contra de la masculinització que va imperar en els anys 80 i que continua avui dia encara. Crec que una dona ha de poder presumir del que vulgui, dels atributs que ella consideri, sense tenir gens de por. M’agrada provocar i presumir per fer pensar”, conclou Amills.